C.Baudelaire
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de la terra,
Pàtria , guarda'ns- la terra no sabra mai mentir...
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli.Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin senyar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa !
Més llunyana, més bella, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe ; la dura veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres
1939
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada