c'è
un
fuoco
e l'amaca e l'oreggio
a Valldoreix
e leggi :
' Clé , agrappato come una scimmia ai rami più alti
del gran cedro a bacio della villa
, stava gridando con tutta la for-
za del suo petto
, sano però ancora angusto
, di decenne '
di
Fosco Maraini
nel
case, amori , universi
e
conoscere e imparare e capire
quest'estatte ,
del Budha ,
del Tibet
dell'Italia :
Firenze
e
la Toscana ,
e in finne,
del Giaponne
e del suo Scintoismo , e
tutto
in volta
quest'estatte
ma,
è possibile
Clé ?
de maria-mercè marçal
1.
Draps de pols , escombra , espolsadors,
plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, netol, galleda .
Cossi , cubell i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
2.
Les xiquetes del meu poble
seuen en cadira baixa
i amb un davantalonet
i un drap tan llarg com un dia
sense pa-amb-xicolata,
si feien punt de cama.
si punt de cadeneta
o punt d'escapolari,
i cantaen allò
de '' montañas nevadas''.
Les dones del meu poble
de matinet al tros :
adés cullen patates,
adés arrenquen cebes
o aixafaen terrossos
o se'n van a fer herba
per els conills o duien
farinetes al cotxos
o segó al feram,
o apedacen llençols
o passen agulletes
o suquen pa amb vi i sucre
per con tórnon de costura
les xiquetes del meu poble.
Fregall d'espart
Cau de llunes
per la T.
Aquesta capsa dolça
de molsa
que et guarda, en pany fadat;
que oneja sense fressa,
ni pressa,
amb bleix extasiat,
és el meu cos que et serva
com l'herba
serva el crit del seu verd;
que es corva al teu creixent
i aprèn
al teu batec obert.
¿Quina remor petita
m'invita
a abocar-me al pou clar ?
¿Quin ressò de salobre
mig m'obre
finestres al demà ?
Sento els dits de la pluja
que puja
vidre amunt del meu cor.
I els nusos del llevant,
trucant
per fer fora la mort .
¿Com granarà el paisatge
que ,en gatge
de tendresa, m'ofrenes,
si l'ombra del neguit
ha ordit
paranys a les carenes ?
¿Com obriré la fruita
que lluita
amb armes de festí,
si la dansa d'arrels,
amb tels
d'enyor, trena el camí ?
¿Com tindré del teu cau
la clau,
si tristor m'esgarria ?
Per copsar el teu senyal
em cal
vestit nou d'alegria !
Cançons de l'enforcall
Sal Oberta
maria-mercè marçal
Llengua abolida
tenc el meu bé a Sant Llàtzer d'estiu.
Fa feina. És lluny dels pares , no té niu
i té l'agost damunt la roba estesa .
Amb l'esquerra la cigarreta encesa,
la dreta a lloure , el veuen córrer altiu
i casolà a les conques d'un ull viu
de qui no vol ser heroi d'encà que besa.
És blanc de pell de llet i sempre actua.
és actor com la sal és en el mar:
no s'hi veu i s'hi tasta. Escriu que sua,
és a dir, si ha tornat de caminar
i degota de viure, tota nua,
l'única cara que no pot besar.
5 agost 1997 8 de l'horabaixa
a la terrasseta , Cala Figuera
Sonets
Blai Bonet
