dissabte, 24 d’abril de 2021

ja hi ha senyals als vidres de l'etern



de l'escalfor que hi deixa el meu alè

el meu dibuix ja hi ha quedat gravat,

per bé que sembli mal de desxifrar

que regalimi el sutge de l'instant

no esborra el dibuix que estimo tan .


ossip mandelstam

varsòvia 1891-sibèria 1938




'La poesia és una cosa ben estranya, per alguna raó no es deixa enterrar viva i ressucita (...). '

nadejda mandelstam

dilluns, 19 d’abril de 2021

YUO HATED SPAIN

Odiaves Espanya





                                                Spain frightened you.  Spain 

Where I felt at home. The blood -raw light,

The oiled anchovy faces, the African

Black edges to everithing, frightened you .

Your schooling had somehow negleted Spain.

The wrougth-iron grille , death and the Arab drum .

You did know the language , your soul was empty

 Off the signs, and the welding light

Made your blood shrivel. Bosch

Held out a spidery band and youtook it

Timidly , a bobby-sox American .

You saw right down to te Goya funeral grin

And recognized it, and recoiled

As your poems winced into chill, as your panic

Clutched back touwards college America.

So we sad as tourist at the bullfight

Watching bewildered bulls awkwardly butchered, 

Seeing the grey-faced matador, at the barrier

Just below us, straightening his ben sword

And vomiting with fear. And the horn

That hid itself insidethe blowfty belly

Of the toppled picador punctured

What was watting for you. Spain

Was the land of your dreams : the drust-red cadaver

You dared not wake with, the puckering amputations 

No literature corse had glamorized

The juju land behind your Africans lips .

Spain was what you triedto wake up from

And could not. I see you, in moonlight,

Walfing the empty wharf at Alacant

Like a soul waiting for the ferry ,

a new soul, still not understanding,

Thinking it is still your honneymoon

In the happy world, with your whole life waitting,

Happy, and all your poems still to the found.



Birthsdays letters                                                                            Ted Hughes





Espanya et feia por. Espanya,  / on jo em sentia com a casa . La llum de sang crua., /les cares com d'anxoves en conserva, els foscos /perfils africans, presents en tot, t'espantaven. / d'alguna manera la teva formació havia negligit Espanya /Les reixes de ferro forjat, la mort i el tamborí àrab. / No coneixies la llengua, el teu esperit estava buit / dels senyals , i la claror que tot ho soldava/ t'assecava l a sang. El Bosch / allargava una mà d'aranya i tu, típica noieta americana , / l'hi agafaves tímidament. / Miraves al fons el somriure funeral de Goya / i el reconeixies, i reculaves / mentre els teus poemes s'estremien de fred i el pànic / se t'aferrava de nou en direcció a l'Amèrica universitària. /Així, anàvem com turistes  a la corrida / a veure com excorxaven uns toros mig estabornits, / i com el torero de cara grisa, al burladero /que teníem just a sota , s'adreçava la corva espasa / i vomitava de por; a veure com la banya, /amagada dins el ventre de mosca vironera /del picador descavalcat, envestia / allò que t'esperava a tu . Espanya / era el país dels teus somnis : el cadàver de pols vermella / amb el qual no et gosaves despertar, les amputacions arrugades / que cap curs de literatura no havia pogut fer més atractives . / La terra salvatge darrrere els teus llavis africans./ Espanya era el somni del qual et volies despertar / i no podies . Encara et veig , a la claror de la lluna, /passejant pels molls deserts, a Alacant, /com una  ànima solitària esperant el barco , /una ànima nova que encar no entèn les coses /que encara es pensa que està de lluna de mel / en un mon feliç, amb tota una vida per endavant, /feliç, amb tots els poemes encara per descobrir .


els dibuixos son de Silvia Plath

Cases de Benidorm i el carreró dels gats

la traducció és de

Josep M.Fulquet i Pauline Ernest




de l'edició d'Empuries Edicions 62.barcelona 1999




dilluns, 12 d’abril de 2021

dissabte, 10 d’abril de 2021

per la rambla



de 

 
s'
hi
passeja
la gent
que baixa a
 la ciutat
a
veure
el mar
després
d'haver
fet les seves compres
a
dalt
pels
voltants
del 
carrer de pelai-
que vol dir 
donpelayo,
- no pas el bingo, 
és clar !
traduït al català, 
ni més ni menys
ja ho veieu com n'és
d'hispano-catalana, 
la capital , 
el cap i casal,
o
del 
portal de l'àngel
canjorba 
o a el corte-
inglés , i
tot baixant, 
potser també per             la porta de ferrissa 
tot just a tocar 
                                del palaumoja 
allà on hi va treballar la mare i 
on diuen que vivia d'amagat  
el mossencinto , que deien 
era l'amant, o confessor o exorcista -  
de la dona  del marquès de comillas,
en fi, que al davant de tot aquest percal i
just en front i porta per porta,
ara .avui en dia, 
hi ha uns fast- food
d'aquests 'restaurants'
de menjar ràpid ,
que no és més  que un eufemisme més,
per dir que allò que et donaran
serà pura porqueria 
( bazofia  anava a dir tot i ser un barbarisme , 
                              senyora pasqual ! )  , bé és igual,
 seguim baixant , com fèiem abans, 
sense seguir però els maleïts 'guies', 
( un altre eufemisme ) 
que si no els hi fas cas ,
són molt pesats i et persegueixen 
per donar propaganda,
flyers  crec que en diuen ara,
de burguers, discoteques a la platja i beguda i streep
tise i fins i tot t'hi poden dur en mini bus,
com d'excursió ca les shows girls,
tan nocturns com diürns,
i vas baixant baixant
com fèiem abans 
tant al panams 
com al cosmos 
com a l'esquerra,
tot entrant 
escudellers
o al davant , 
just a tocar de la rampa 
del museu, passat
el Gran Teatre
- no del liceu , és clar,
si no el del final , 
que va ser 
el primer 
de 
Bar
cel
ona, 
altre cop 
tancat i
que dona nom 
al mal nom 
del carrer de l'arc, 
on algun 
q'
altre 
turista despistat
ben torrat
es perdrà
fins al final
al raval de 
tan 
en 
tan 
s'hi veu també
algun 
q'
altre
mariner
d'algun mercant
que està encara ancorat 
o que ja ha amarrat al moll
adossat , pot
-ser també d'algun creuer, 
són les coses que té esser 
una 
ciutat de mar, 
que quan enfiles
rambles a vall,
ja sents l' oloreta,
el ferum ,i per no ser carrincló 
no diré perfum, gasoil
i
a
sal-
fumant,  o a peix fumat ,
a
pixum  
a
barat, 
a escombraria fosa
dins les aigües 
llefiscoses
com les 
deixalles 
del mercat
i després, 
tot just passar
l'estàtua del navegant - que va assenyalant amb el dit
tot allò que els hispans
hem 
conquerit , 
ens asseurem
cervesa en ma , 
a les escales 
a fumar,
a parlar ,
a contemplar 
les gavines  i les criatures
d'alguna escola 
municipal 
o
comarcal
o
nacional
- vull dir de collserola enllà,  d'allò que els barcelonins més catalans en diuen 
   vaja eufemisme aquest també (!), el rera-
   país-, cantant , cridant i  xisclant 
de la il.lusió que les fa i com una munió 
en fila índia , seguint atentament 
les instruccions del
es 
monitor
es
i
mestres 
i
 la
patrona
de l'embarcació
que a la passarel.la
els hi dona la mà
de benvinguda a la mar

(
l'alma i al marc i al roger i a la jenniffer i al pol
i a la rut i al david i al daniel i a l' israrel i a l'aloma
i a la cira i a l'ahmed i la raxida i... )

a l'iniciar la Gran Aventura de 
'les golondrines '



 que els durà aigües enllà fins a l'escullera
del port de barcelona
més enllà  de les gavines i sirenes
re-
ra  
el morrot, i les tombes i el pendís
del cementiri marí de
montjuïc
, que crec que vol dir la muntanya dels jueus ,                            
l'olor a gra 
humit
de les sil.les 
de
 mig port i 
en  fi
fins a
la fi
a
 la porta del cel

on abans
hi
fèiem 
aperitius
mirant la ciutat des
del mar, que si que en fi
que
adéu-siau
!


.
.
.
el
remolcA
dor
pOmpe
u
f
A
br
A
de
bArcelOna



arnaudeguerau



el meu pare el va dibuixar
millor  

diumenge, 4 d’abril de 2021

A l'OmbrA de


la Figuera

i



    si fos una alzina ? 
- i

entre la platja i 
                                 el bar
                        hi ha un alzinar ,
                         i                          
    a dins des forat corcat                                                                                                                              
     d'en mig del tronc , 
     hi viu una perdiu
                             que ens diu                us hi voleu enfonyar ?
                                                                  ací s'hi viu com en un niu , diu  
                                                                  el temps no és temps , i 
                                                                  jamai ja no és demà , i
                                                                  si la nit és fresca , sempre , 
                                                                 sempre us podreu escalfar, 
     i jo, que vull jugar 
                                                                 - amb tu - 
     a fet i amagar ,  et dic, 
                                                                  i doncs , que fem , seguim 
                                                                  camí o ens hi amaguem ?
     i tu em mires i somrius ,  
                                                                  però a on vols anar ?    
                                                                  i                                          
                                                                  m'agafes la mà
                           per caminar, 
Que no vols sortir amb mi ?
                      per fi .... 


                                                   i el bar 
era al darrera
d'aquell alzinar
-
era una figuera
?
-




per el pol i la rut

arnaudeguerau

valldoreix
collcerola
païsoscatalans