dimecres, 28 de febrer del 2024

La parsimònia

 

  (      Sento flaixbac-rac1-els-ferrocarrils-de-valldoreix-a-muntaner-provença-transbord-a-la-línia-blava:  diagonal/dos-de-maig-el-groc-i-negre-i-la llum-verda-que-vol-dir-free-que-vol-dir-lliure-i-el-vermell-ocupat-cloused-tancat/pelai-i-fontanella/via-laietana-tallada-al-trànsit-per-la-guàrdia-urbana-de-barcelona-ciutat-he-passat-per-la-casa-de-l'estilogràfica/parquer-o-montblanc(?)/ben-al-costat-de-l'hotel-montblanc-de-barcelona-ciutat-vella/la-nit-i-la-ciutat-ja-s'ha-buidat-només-hi-ha-policies-i-serenos-parlen-de-palestina: genocidi/israel/ucraïna-versus-rússia/la sequera-i- a-barcelona-plou-com- pixum-cada-nit-com-si-fos-el-país-basc/els amics(i les amigues )farem un dinar-l'endemà-a-l'altre-costat-de-la-serra-de-la-carretera-de-les-aigües-i-més-enllà-del-Sant-Crist-del-Tibidabo-de-la-Torre-de-Collserola-de-Les-Planes-del- bosc : 

i

                                               cada matí quan em llevo , per la finestra de la cuina, quan em faig el cafè-en-llet, veig el llimoner com creix ,poc a poc sense pressa va fruint llimones i brots verds sense  aturador amb domini enteresa equilibri fermesa seguretat maduresa serenitat temperància austeritat .... i                                

                                                                                                                                                paciència.   )








                                                          
del llimoner


, i 
la Neptú
s'adorm al seu redós .

dijous, 15 de febrer del 2024

josep piera

la fotografia i la poesia



Ara que fullege papers i llibre

d'aquell moment, hi trobe versos

subratllats per qui era jo aleshores ( o

per qui vaig ser ), i me'n sorprenc, o

me'n estranye. El mateix passa quan

remire fotografies. Les fotografies

regalen una dimensió estàtica i

estàtica de l'instant, gràcies al clic-

clac del fotògraf. Un instant que,

de no haver quedat capturat al

vol, o creat per la llum de la foscor,

no perduraria en la memòria.

La fotografia fa com la poesia:

copsa l'efímer i el transforma en

presència eternitzada. La poesia és

una fotografia de paraules. Imatge

captada i retinguda en la consciència,

imatge que es fa so aparaulat en

l'escriptura.

                     El passat i el futur són dues ficcions

canviants, com canviat és el present .



foto : Josep i Marifè