dimecres, 28 de novembre del 2012

ICNOCUÍCATL ( Cants tristos o elegíes referents a la conquesta )


LA VISIÓ DELS VENÇUTS (*)


(I)



Pels camins hi han fletxes trencades
i també cabells escampats.
Sense sostre estan les cases
amb les parets emvermellides.

Els cucs pul.lulen per carrers i places,
els cervells han esquitxat les parets.
Les aígues són vermelles com si fossin tenyides,
i quan evem , 
es com beure aïgua de salnitre.

Colpejarem les parets de tova
i la nostra herència era una xarxa de forats.
Amb els escuts hoo resguardàrem,
però, ni amb escuts pot sostenir-se la solitud...


Ms. Anónimo de  Tlatleloco ( 1538 )



(II)


Ploreu amics meus,
enteneu que amb aquests fets
hem perdut la nació mexicatl.
L'aigua agrja, s'ha fet agre el menjar!
Això és el que ha fet 'El que dona la vida a Tlalelolco '

Ms.Cantares mexicanos.





* 


Tots
aquests
textos
estan
ex
trets 
del llibre 
de 
Miguel León-Portila

LA VISIÓ DELS VENÇUTS

relacions indígenes de la
conquesta


     i
la seva versió en català
a
càrreg d'Eladi Murià i José Maria Murià

*

Col.lecció 
'La Rella'
Editorial el Llamp
                                               Barcelona 
                                 1987                                                 
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 19 de novembre del 2012

L'AMANT

( IS )


em
( RES )
seguiràs
la pell
i
em lleparàs
(DEL)
tot. 

 HI 
trobaràs
la
font
 per
beure
de tots els manatials 
del nostres
gorgs. 
T'em-
passaràs la vida
i
em deixaràs 
ex
haust
:



i 
així faràs de mi 
només un home
més.
*

 aDg

 *

 la
imatge
és
de la pintora
sudafricana
marlen
dumas

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 18 de novembre del 2012

di/ver/sos ver/sos dis/per /sos ;


d'a-       
mor 
per-        
vers





ú : 

de
     l'a-
mor
més
per-
vers :

del
més
per-
vers
dels
       a-
mors ,

 jo
      te'n
diria
coses,

         i
no 
       ho
puc 
       dir :
ni      
a
tu,     
ni
a       
jo,
  ni       
a 
mi.      



*

del 
llibre

diversos versos dispersos d'amor
- anònims-
d'arnaudeguerau


foto
de
andreyKorotich
miro-slava-in-shirt
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 15 de novembre del 2012

Sextina a Maria Mercè Marçal en la publicació del seu primer libre


de Joan Brossa






Ningú no traçaria el vol dels llibres
o el fil de vent que avui es esfulla els arbres,
es perden les parets dessota l'aigua
i ets tu la timonera de les lletres
- fruit de bon pom a la rodona barca
i en el tinter la cendra de la lluita.

S'escriu a les arrels la nostra lluita
que amaga les escales en els llibres;
toques vidre i no es trenca, i mar i barca
obren bandera a tota mena  d'arbres;
forces i coses escabellen lletres
i l'enemic fa reixes dintre l'aigua.

Raja la sang, avui el vel de l'aigua
uneix camins al centre de la lluita.
Les flors dels teus poemes són les lletres,
i els mots les plantes que al jardí dels llibres
van marcant l'endurança i formen arbres.
Fumes herbes a proa de la barca.

Se'n van a cau les llunes a la barca
i la llum mulla, més enllà de l'aigua,
les dents mestresses d'un boscatge d'arbres
que armen la festa amb verds i grocs en lluita.
Para alta la claror, llibre per llibres,
i a rem i a vela van passant les lletres.

S'aixeca fum dels nombres i les lletres,
dic que, aquest llibre, el veig com una barca,
ben blau damunt el fosc de tants de llibres,
i qui el llegeixi  sentirà que l'aigua
serà flama mullada per la lluita
que obrirà una portella al tronc dels arbres.

Alta la testa, pentinats els arbres,
pengen de la claror un seguit de lletres;
el pes corba llur foc a punt de lluita,
fulguren els fanals del Mot o barca
que arriba noblement d'una gran aigua
mentre la lluna roda al blanc dels llibres.

S'estripen llibres entremig dels arbres
i es cull a l'aigua un gavadal de lletres:
doni vent a la barca aquesta lluita !

J.B.
Solstici d'hivern de 1976



*

poema-
pròleg 
de Joan Brossa 

al
primer poemari
publicat
de
MariaMercèMarçal
:
(
'cau de llunes'
.
Premi Carles Riba 1976
)

 per 
l'Editorial Proa
a la col.lecció
Óssa Menor


(
I
no
més 
un poema
més
re
visua
li
tzat
per
mí
amb
el seu just i fràgil
metzí

a
la 
vos
tra
 salut

:


CLOS


....................................................................


SOLC




Lluna, lluerna
d'atzeituní,
clivella
la nit de cor
de xarol !


)




aDg




Publicat per a Cap comentari:

divendres, 9 de novembre del 2012

DEDICATÒRIES (III)








i
baixarem
fins 
l'Arc
                del Teatre
fent
de tan 
en tan
        un poc
de
teatre
per
si trobem
algú 
a 
qui
pidolar 
                'mendicitat virtuosa 
                 de nens ben alimentats 
                de bones maneres i males idees'

 i
algun il·lús
( amb algun abús) 
ens donarà
una al
moina
i 
de 
bar en 
bar 
marxarem sen
se pagar, no
pas de franc 
que ens costarà el nostra aval
Ja ho val !
I prendrem
aigua beneita
com pixum
de ca 
l'ardiaca
o persianes
a cal
roca o
whiskie escocès
amb el francès,
bevible o in
bevible, 
soluble o in
soluble, 
visible o in
visible,
 sigui àcid o
amarg,
com un glop
a un licor 
que fos 
una im
postura, li
posarem sucre en
sucrat de veritat a
la cullera cullereta,
que ens hauran deixat
per en
dolcir
l'absenta 
del
absenta, i 
marxarem cap
el marsella 
per ballar 
amb 
alguna vella
beguda i
o perduda
per el bar.
No plorarem 
mai més per els cap
taires ni ens enriurem 
dels indigents   No 
serem ni bons 
ni dolents.


però escoltam bé 
Tu 
Si tu 
no parlis 'demés' que parles 'demassa '
Però qui t'has cregut que ets ?



aDg
barcelona
mil nou cents vuitanta tres

Publicat per a Cap comentari:

dijous, 8 de novembre del 2012

en el jardí del cirerer




escapçat


bufen
petxines
de dia i de nit,
i
a 
qual     
se 
vol
matinada
hi
és 
l'ardor
sang fang pols
de
gebre
i
vida
en 
el teu
sexe




que

m'he
trobat
de
bon matí


*




 Re

conegut
entre
mil
d'altres 
m'és
tan
conegut
que l'hagués
re
cone
gut
en 
el festí
dels
cinc sentits

*



mil

cops
o
fert
en mil
colors
en 
que s'ha 
o
bert
si
 ja
no
em quedés més
que
la mirada


*



i

en 
mil
arom
es
evaporat
 ( 
quan m'hi he 
atan
çat 
)
com
si ja 
no
em quedés més
que
l'
ol
facte


:



de

mel i
poma.
de
gorg i
roig. 
de
Sol i foc.
de
mar daurada
de
(cap )
vespre
d'enyor
immens.


d'oreig

ardent  de
fi 
        sos
pir.


maduixa oberta de dolça pruna

i
cotó
fluix .


de

cireres 
en
coixin
ades
que ha
 tom
bat l'arbre aquell 
on tu hi tens
les branques
en
nuades.



i

el
s
prat
s 
s'arronsen
en
tapissat
s
del roig caigut
de
l'última ventada.
la teva última
fiblada.

l'es
corça seca
del teu ventre 
de 
grava i molsa 
de
pana roja i olor a pi
romaní 
i
atzavara.



i

fulles mortes 
quan m'has deixat
tot
sol
de
bon matí.



Cal

roig
en
boca
oberta i aigua
molls
d'es
clat
in
ert
quan
re
galima
per
la cama
la fuetada de mati
nada
:
el
finestral
de
llum
que
ens
ha
en
terrat
la nit
en
blanca
aubada
com 
un esglai
en 
els teus ulls
de
perla
blava.


*



per

dir
me
així
sen
se
dor
mir
:


jo

sóc
aquí
sol
i
pal
plantat
en
el
teu
llit
i
pell
d'
eriçó
de
terra 
en
dins
si
ja
no
em
quedés
més
que
el
tacte.



*




i

he
sentit
de
dins
a
dins
el
teu
últim
gemec
que
tu bé saps
que m'és degut
i
cor
espós


de

tan
en
tan
re
cor
re
gut
mil cops
tan
conegut
que
jo l'hagués re
conegut
entre mil d'altres
si ja 
no
més no em quedés més
que 
(l')
oïde 


llavors



un clar

sospir sorgit
del
s
temps
del
s
temps
del
s
 més profunds
del
s
teu
s
oblit
s
:
records llunyans d'aquella vostra altra vida
de llunes plenes
i 
buits
espais
d'altres galàxies
gravitant


(tant!)



*



molt més enllà

del més enllà
quan dius
a
déu
a
Déu
i
veus com salten
la gravetat i tot l'espiral 
d'aire 
 ( que 
tu
has )
creat
amb
llavi humit
d'escarxa i flama.



*



un crit 

vingut 
del més a dins del més a dins 
de les tel.lúriques
muntanyes



*



i

el braç
és
lax
damunt 
el pit
nes
pra caigut
del nes
prer 
cor
cat
de
l'última
glaçada.


*




Memòria borda 

                                      d'ametller bord                             d'ametlles bordes    
un més d'abril
abans d'estiu
ja
ens haurem
besat
(
tu ja m'has
besat
?

petó
de
saba 
i
reina
de
codony
batut
del
codonyar
a
batut
de
cirerer
cor
cat
de
gessamí
caigut
en
blanquinant tot el camí 
d'aquell
jardí
que quasi sempre
em duu
a
tu
:
el
teu jardí
de
grèvol sec  i paraula mudada
en
silenci
de
matinada



*




jo

m'hi
he
endinsat
per
fi
fins
a
la
fi.



Sen

se
cap
por
quan
fas
un riu per 
de
deduïr
entre
mil d'altres
d'on surt
el manantial
d'aigua daurada.
:


Gorg

im
previst.
ruixat
del cel
d'aire
autumnal

he
vist
el
palpit
del
teu
somrís
en
rogit
quan
treus
de
dins
tota
la nit
d'anit



Se'ns

ha
en
cès


Amor



l'an

gost
congost


(  com

el mestral quan fa tan mal
a l'arrossar )


i

tots
els fars
del
litoral



*



I

t'he
seguit
i
res
seguit
en
el compàs
que has anat
marcant
diapas
só
de
fressa i fre
d'es
pera i calma
h
i
he begut
del roig
encès
d'aquell volcà
de
lava i grava.
del teu desig
i
la meva ànsia.


de

tota
una nit
en un sol
dit
i
en un sol cant
que jo he
sentit.


d'aquell

re
gust
a
tu
(
i
jo
)


d'

haver
as
cendit i
descen
dit
a
aquell
ombrall
tan
terrenal i d'aquell
cim de tan
a
munt i 
tan a
vall



de

tot allò
que hi dus
a
dins
:
que
som tu i jo quan surt el
Sol.


*




gust

i
tacte

oïde
i
olfacte
i
la mirada
del
s 
voltor
s
:


fi

re
corregut
per tu i per jo
re
conegut 
entre tants d'altres



*



I

tot d'un cop hi he caigut
riu a vall 
del 
teu verí
d'amor



*



Amor

vull
viure així
com
si ja no
em quedés més
que
el 
( teu
re )
gust
a
llençol
brut
en el teu llit
bevent
del fluxa
pre
menstrual
tot
maternal
de
vida i mort
de
saba coent
que 
em
 dóna dona
i
energia.



i

així
és
com de mati
nada
aquest mati
ja 
he somniat ben adormit
en 
el jardí del cirerer escapçat



per



t
arnaudeguerau

 valldoreix 
països catalans
mediterrània


l'
anònimadegràcia




Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)