dilluns, 31 de desembre del 2012

esta tarde no vengo,



Amb els llençols plegats i tu  tu ja m'amaves . 
Amb llençols estirats i tu tu ja m'estimaves tot 
damunt el  llit parat vora la mar de tossamar .

Jeguts fora els llençols,  jo m'hi deixava tot 
el meu record,i tu tu abraçaves tot el meu amor .
Ens disfressàvem doncs a tu ser jo i jo ser tu alhora.

Però llavors,  tu erets més meua i jo més teu  ?
Després parats damunt del llit  ( de fet no desfet 
encara ) , jo et mirava com et llevaves , tota nua 
tota clara i  des de la finestra oberta davant la mar 

de tossa mar,  deies :  ' esta tarde no vengo.
                                                             me voy a la playa ' .






aDg
el dia i les hores
Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 30 de desembre del 2012

entre les flors


de
l'
ameyal 





(
la teva ploma
i
al cap 
una altiva visió 
de
 l
jo 
i
la teva 
infinita seguretat
benestant
de
la privilegiada
inteligència
més 
maligna
sospitant
- sospirant
en -
l'inevitable
en
podriment
de
l'ànima,
en
fi
de
la vida
i
de 
la 
mort
)

i
l'aiguardent

malcomlowry
:
l'home
de
mar i de secà,
el mexicà
i
el dissident
imperial
britànic
i 
gal.lès
de
Gabriola al Náhualt
naufragi
a
l'ultramar
humà
i
re
naixement
pro
sè
tic
de
la ment
i 
la mà
més
literària,
sútil
i 
univer
sal
del 
tot
pòs
tum
creatiu

:

creus que
algun amor ens podrà salvar ?


:



'  Tal com anava dient , quan s'està beneït amb l'amor, la terra amb tota la seva bellesa és el vostre únic amic, i la imatge externa de la vostra natura interior. '


 del capítol
'la vida, no és una meravella ?'
del llibre

Ferry d'octubre
a
Gabriola

de
malcomLowry

 *

 traducció 
de l'anglès al català

 de
Josep Sales i Boguñà

 *
col.lecció
Venècies

 *
La Magrana
Barcelona
1987




**



malcom lowry i la seva dona jan gabrial a cuernavaca, mèxic




aDg
foto
de
FlorGaduño
Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 29 de desembre del 2012

l'home llagosta, l'art de la (a) política i el futbol.



Samitier
'l'home llagosta'
saltant
en un partit a l'estadi de les corts amb la samareta 
del
fcbarcelona



         Quan el jugador del FCBarcelona va fitxar per el  Madrid , en plena postguerra; en una operació d'estat que crearia bastants precedents, era ja un dels jugadors més cotitzats d'Europa i  un dels millors davanters de l'època i el cap de l'estat espanyol llavors el General Francisco Franco Bahamontes, que era alhora cap de l'exèrcit colpista que havia guanyat la darrera guerra ibèrica, va voler donar-li a l'esdeveniment tot el simbolisme i la importància que requeria i el va rebre en audiència el seu despatx de El Prado amb tots els honors i amb el aleshores president del seu nou club el Real Madrid, l'inefable Don Santiago Bernabeu, escenificant així la grandesa del fet  d'arrabatar-li el seu millor jugador al club del país vençut .  
         Llavors es va prendre  la llibertat, i la confiança, que la seva autoritat li permetia , per donar-li un bon consell a l'esportista : 

'Haga como yo, Samitier. Créame ,no se meta nunca en política '




Publicat per a Cap comentari:

FUTBOL

La 
                                      
( meva )

 història 
del 
futbol

*

elegia
i
oda
al
joc
de
-
l'art
de
l'ocultació
d'il.
lusions i fantasies
-
 la pilota
i
als seus artistes.


*




pierpaolopasolini
jugant d'ex
trem


*

de
ardiles
a
bertoni
pasan
do por
pasa
rela a
mario
kempes
o
tarantini
en
aquella borágine
huracanada
del
fut
bol
(a)
politco
fascista
paperines
voleiant
des
del
cel
l'albiceleste
del
Monumental
River i
argent
(quina
culpa
em van tenir
els futbolistes
?
)
de
l
foc
en
creuat
de
les
malvines
(i)
o
de
les
fackland
 al 
tot
en
ham
el capità i màxim
senyor
del
futbol
argentí
osvald
ohh
!


i
o
els germans
van
kerkoff
-
tan lletjos
ells
i
tan bons
amb el cap i els peus
-
sols
pobrets !
a
l'es
corxador
en
front 
del matador
i
la
trista deserció
de
l'holandès
volador
a
l'ad
versitat
de la 
festa
patriòtica
(?)
a
l'en
demà
de
la
res
saca
i
els
anys
vinents
de heyssel
s
i
pistoles
i
sang
per 
més
o
manco
un penal
llançat
per platini
i sense boniek
encara
el polonès errant
trist destí 
per 
la
vella senyora
del
futbol
italià
per l'
squadra del poble
llavors
i
encara
ara
o
la slastica
blanchinera
culpant al més gran equip 
de 
les finals 
del segle vint
tenyint europa
de vermell
oh
liverpool
!
qui
t'honora
ara
que camines sol
des
de
fa tants anys
?
de
dalglish
i
més tard 
keegan
desertant
també
ell
al boicot
anglès
en un exili d'or
 alemany
o 
trevor francis
i
el nothingham forrest
benint
dels boscos 
sorpresius i sorprenent
els
seus
enemics
amb la màgia forestal
com
un
 lancelot
més
o 
erolflynn
i
el caballer de les roses mil
i 
el buda
del futbol
il
bambino
doro
de
la toscana
estant
inspirant
se 
a
la seva florència natal
( la fiorentina
: 
la violeta )
més en
davant 
negar
se
 a
llençar contra els seu antic
equip 
la pena capital
l'en
tremeliat 
baggio
com un dolç bes
acaronant més que trepitjant
el verd camp
( en el més bell dels moments per mi mai vistos
en un mundial )
o
el vell paolo
a 
la carretera de sarrià
el roig
desafiant
tot 
brasil com uruguai
a
maracaná
i
o
l'es
quadra
polonesa
dels
szarmack 
latto
i
companys
o
la
república
democràtica
alemanya
derrotant 
l'alemanya financera
amb aquella fletxa rossa 
anomenada 
Hoffmann
o
la txecoslovàquia de panenka
i
el seu al.lucinant
penal
i
o
l'estrella
roja de belgrad
eleminant
d'europa
i
a
desgrat
de
les autoritats
franquistes
l'equip més gran del regim
i 
amb el seu estandart
més
para feixista
amb una ampolla al cap !

Tots
tots 
els gran
s
artistes 
i 
il.
lusionistes
del circ
del pa i poble i per el poble 
abans molt abans
del bot 
celestial 
i
exponencial
bot
i
re
bot
de
bot
en 
bot
d'un petit marrec
vingut
arribat
de l'argentina
més paupèrrima
que ens va deixar 
el menemisme
més
ultra liberal
volant
cap
el
cel
 estelat de 
la
nit
més
olímpica
de
roma
la
culminació 
de
la
millor 
obra d'art 
( istes)
futbolística
(/ques )
mai 
vista
(es)
:





i
en
fí
l'epileg

:
vàrem sortir caminant
de 
la carretera de Sarià
el meu germà i jo
desprès d'un derbi en que 
l'holandès bo 
l'altre johann 
ens havia transportat a l'europa
més moderna més beat
i
al
cap hi dúiem 
des
de
Maracanà
passant
pel
Càller dels Rivera
i
el Corinthians de Socrates
i
el seu puny alçat
i l'encantador
més irreverent 
de serps
enverinades del 
futbol,
holandès
afí
jugant a pilota pels carrers 
de l'
amsterdam de postguerra
maradona d'hepatitis
i
rebentat per un carnisser
hispano-basc
més tard
indultat
per les autoritats
federatives
espanyoles
i
koeman
massa lent
per a la grada 
més
re
pel.lent
de
l'estadi
que li
cridava: 
vaca suïssa
i
que
també 
ha xiulat
a
un tal 
hernàndez
o
a
migueli l'africà
l'exponent
de l'espanyolisme
culer
i 
al noi de pedralbes
l'exponent del vedettisme
barcelonista
i
mentre
jo 
ja des
de
ben petit
feia amb cromos 
la selecció del meu país
( de
tot
el país
:
de salses a guardamar i
de fraga a maó )
el meu equip ideal
que començava 
així.
:
Toniprats de porter ....



*


 al meu avi Joaquim,

Quan els meus bes avis per  part materna, van emigrar de Sabadell a l'Argentina , empesos per la fam i la misèria a casa nostra  ( cal recordar-ho ! ) Aquí encara no s'havia contegiat la febre del futbol , com la coneixem ara. ( Diguem que lligàvem els gossos amb llonganisses !) Quan els seu fills o sigui els meus avis, van anar creixent a l' Argentina, en una societat molt més desenvolupada del que era llavors Espanya, van anar adquirint l'amor i més tard la passió, per un esport  totalment nou per ells. Es així doncs com jo vaig descobrir el futbol,amb antigues revistes argentines que trobava desades per les estanteries i habitacions de la casa de l'eixample barceloní dels avis. Els Ferrocaril Oeste, Esgrima y Gimnasia , Estudiantes, tota una llarga llista d'equips que formaven una lliga metropolitana ( cosa que em deixava impressionat .  Una LLiga tan sols d'una ciutat ! ) i sobre tot ( sobretot ! ) el Gran SanLorenzo de Almagro dels anys de la postguerra , i l'espectacular gira que va fer  per Europa i especialment el partit de Les Corts contra la Selecció Espanyola , amb Pontoni, Mantino, Zubieta entre d'altres, el considerat llavors millor equip del mon ( fet que em va confirmar el meu pare anys més tard dient-me - potser era cert o no era cert -, que ell també l'havia vist i, que mai no havia vist res de semblant ); tot i que el meu avi preferís des de la distància ideològica i geogràfica el River Plate ( no hi ha cap mes equip seriós a l'argentina , tots els altres son uns trinxeraires, em ens deia  ) . Llavors encara ningú no m'havia  parlat  del BocaJuniors. Pobre home ! ell, que no li agrabava gaire el futbol , es va veure rodejat en arribar a Catalunya d'una família política de L'Espanyol.( i així també li van sortir els seus fills. ) 

Tot aquest era el meu món futbolístic llavors, fins que va arribar un holandès, prim  i espigat, amb molta més  caradura, una mica més sobrat del que estàvem havituats aquí ; en un país on encara abaixavem el cap cada cop que ens renyaven, ell s'alçava impertinent contra l'autoritat i els desfiava, volava/em tot/es amb ell i li seguíem el dit quan manava als companys , rivals i la pilota,







Era el primer cop que algú dels nostres desafiava al poder establert i això mai 
no s'oblida
(rà)
johann

 mai
!

 a
la
seva
salut
una
copa
i
en record
del president 
del FcBarcelona
afusellat
per l'exèrcit falangista espanyol

 Josep Sunyol


Josep Suñol i El President Companys
a l'estadi de  les corts del FCB
L'1 de maig de 1936

 *
els dos assassinats
pels nacionals espanyols


Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)