deixaré d' esc

riure.  

I aquest cop no ho faré només per tu , 

serà per mi i tan sols per mi, que deixaré d'es-
criure.        

M'exigeixo massa i exigeixo massa
complicitat de qui em llegeix i després no sé oferils-hi res.
De qui em segueix,  jo amb arrogància l'ignor . I a qui m'entén li exigeixo                 

el tot.   

I aquest absurd error no em deixa viure,  
amor.  

Deixaré  d'escriure i de llegir.
Tot el que he llegit ja em té avorrit .
Tot el que he escrit m'ha deixat buit i sense esperit.
Confós en tot i allunyat de tots,  quin sentit té seguir insistint
en aquesta solitària comèdia ?

Deixaré d'escriure i de llegir, aviam
si així per fi ,        

aprenc a viure !

aDg.