Amor, encara que la nit ja sigui lluny

Amor, encara que la nit ja sigui lluny,

el somni em continua perseguint :

érem tots dos en una habitació 

immensa i cavernosa

com un terminal,

omplien la foscor molts llits

i en un d'algun racó allunyat

nosaltres dos hi jèiem.

El nostra xiuxiueig no despertava cap rellotge;

ens besàvem , i jo era feliç

de veure el que tu feies,

indiferent a aquells

que seien , ulls hostils,

aparellats a cada llit,

vagament abraçats,

inerts i amb aire trist.

Quin cuc ocult de culpabilitat

o quin dubte maligne

em té per victima, que tu

després, sense  cap por, vas fer

allò que mai no he desitjat :

confesar un altre amor,

i jo, submís, em vaig sentir

de més, i vaig marxar.

Dear, though the nigth is gone,

its dream still haunts to-day,

that brought us to a room

cavernoos, loftry as

a railway terminus,

and crowded in that gloom

were beds, and we in one

in a far corner lay.

Our whisper woke no clokes,

we kissed and I was glad

at everything you did,

indifferent to thouse

who sat with hostile eyes

in pairs on every bed,

arms round each other's necks,

inert and vaguely sad.

What hidden worm of guilt

or what malignant doubt

am I the victim of,

that you then , unabashed,

did what I  never wished,

confersser another love;

and I , submissive, felt

unwanted and went out.

Dear, though the nigth is gone

W.H. Auden

Vint-i-set poemes

de

Wyston Hugh Auden

*

Edició bilingüe

Selecció i traducció

de

Salvador Oliva

*

Quaderns Crema

*

Barcelona

1996

*