dimecres, 14 d’agost del 2013

l'últim dia d'estiu



 No és l'últim dia d'estiu,  però
t'estimaré com si fos el primer





Ahir ens vàrem  deixar  oberta l'aixeta 
els gotims de raïm s'han pensit sota l'aiguera.  
El ventilador era obert i no hi havien  ni mosques 
ni mosquits, quan vas marxar l'última nit .
Vàrem sortir tots dos escales a vall  i  no  ens vàrem  dir adéu  . 
Ni una mà ni una mirada   ni el gest.       
Mai gires el cap quan dius adéu ?  .
Ara tant m' és si no ens veiem més  
fins l'últim dia d'estiu.  Després  de totes les Mercès 
he après, com després  de  cada tardor arriba l'hivern,
I abans  de qualsevol estiu, sempre hi ha 
                                                                   una primavera .






                                                                                                         Tot 
sentint  
The Last day of summer                                         
     del
                                                                                                                    teu estimat 
                                                       Smith.     








aDg


*


pereserafi

*

gràcia
barcelona


2 comentaris:

  1. Hi ha gent, que per desgràcia mai gira el cap quan diu adéu... Una abraçada :)

    ResponElimina
  2. si que passa si,per desgràcia.
    Gràcies per llegir-me i comentar-ho
    una abraçada Marta

    ResponElimina