VINYES ESPANYOLES I L'AMOR DEL GENERAL FRANCO

de Jaroslav Seifert

VINYES ESPANYOLES

                          Sapanelske vinice

Amb most sereny carrega la terra pobra
els ceps en frondoses vinyes.
I els ceps que els trets no han abatut
paren de palmells de fulles


com captaires, peque hi caiguin monedes de llum.
Oh ciutats enciseres que heu donat la fama dels noms
a aquests mostos ! Vaig rebentar
els raïms que pengen, feixucs, del cep.

En l'abril, i les gotes roges
encara tanquen la pell i al roba espellifada.
Ai, raïms, qui us acollirà
quan un dia, aquí ja no lluitin ?

Com ells pobres en una terra pobra 
suportarem el destí, abemegats i silents.
La nostra terra sembla el palmell d'una mà
i la nostra mà es ben pobra, igual que la terra.

Qui no tenia res, tindrà menys encara,
més fort enfonsarà l'¡arada en la terra
tot mirant amb afany el primer solc,
però més tendrament, ara, més deliciós il.lusionat.

Zas prudké st'ávy chudá puda zéne

do nízkúch kefú v hustých vinícich.

A kefe, pokud nejsou roszstrflené,

jiz nastavují dlané listú svých

jak zebraci, az spadne svetla dukát.
Ó mêzta libezná, jesz slávu jmen
tèm st'ávám dala jste, jiz vidím pukat
ty hrozny , jimiz ker je obtizen.

Je duben jiz a kapky krve rudé
doposud trísní plet' i bídný sat.
Ach, hrozny, hrozny, kdo vás trhat bude,
az nebude se jednou bojovat ?

Ta jako chudé stráni
svuj údèl vezmen oddanê a nêmé
Hle, nase zemê podobna je dlani
a nase dlan je chudá jak ta zeme.

Kdo nemêl  nic, ten buden miti ménê
plnêji stuiskne pluh svûj k této zemi,
do první brázdy hledè roztouzenê.
Jen s vestsi nêhou, laskou, s nadejemi.

Barcelona.

Barcelona 1939

L'AMOR DEL GENERAL FRANCO

 Laska Genrerála Franca

El Genaral ama sinceramnete España

( Declaracions de Carmen Polo de Franco

a la premsa italiana )

Tothom assassina allò que més estima

- digué Wilde en un poema

El mateix haurà pensat Franco :

Espanya , et mataré.

Pel gran amor de Franco

el país sembla un cementiri.

Vzdt' kazdý vrazdí , co má rád,

- tak zpíval Wilde v básni.

Toréz si reckl Franco snad,

Toz, Spanèlsko, uz zhasni !

Pro velkou lásku Francosvu

zemé se podoba hrbitovu.

a

totes

les víctimes

del franquisme

una intel.ligent varietat

del feixisme que tan mal ens ha fet, inculcant-

nos aquesta actitut submisa  i condescendent 

amb el poder que costarà tan d'extirpar. I

a la meva àvia i el meu pare

víctimes fsiques

*

no oblidem

!

*

del llibre
El Crit  dels fantasmes
de
Jaroslav Seifert
traducció
del Txec al català
de 
Mònica Zgustova

Llibres del Mall

Sant Boi de Llobregt
Baix Llobregat
Països Ctalans
1984

Crazy feelling damunt del valira ( andorra la bella * )

Allà on tu vas, algún 
dia  m'hi duràs ?  


Jo no sé a on vas, si més 
a dalt o més a baix. 

Si  és en fora o és a prop. 
Si és a dins o és a fora,

allà on tu vas , algún 
dia m'hi duràs ? 

Si vas a munt, ben a munt.
Més enllà del nostre cel, 

hi veus a Déu ?  Si és al fons , 
més el fons del nostre fons.

No tens por de l'abisme ?  
Jo no ho sé on és, però allà  

a on tu vas ,  algún 
dia m'hi duràs ?

Tan si és a dalt com si és a baix.  
Tan si  és al cel com a l'infern,

digue'm que m'hi duràs .
Tu no m'ho diràs allà a on  tu vas,

però jo també hi vull anar i , 
agafats  de la mà, algún 

dia m'hi duràs ?

t&s

Dedicatòries

tot sentint

les campanes 
entre
nevuloses

del

coney island 

baby

de

LouReed

a 

l'apartament

damunt

del

valira

a

Andora la vella

Principat d'Andorra

*

estiu

1983


*
error
transcendental
de
transcripció
!

ARRACADES DE CORAL

Korálove Nausnice

Jaroslav Seifert

Tot allò que ens abandona
i s'enfonsa en el passat,
perd pel camí moltes
de les seves qualitats.
El mal empal.lideix, el pecat entra en l'blit,
el vi es torna agre
i els petons que han restat fits sota el cel
esdevenen cançó.


Quan desitjava trobar-me entre els teus braços,
inventava versos.
Caminava per la cambra amunt i avall
i els deia davant la finestra buida.
Oh ! Versos !
No eren gaire destres,
però eren plens de desig exaltat 
i de paraules apassionades.
Amb la mà em premies els llavis
perquè callés,
i apartaves, tossuda,
les teves petites orelles
mentre jo vagava amb la llengua
pels plecs rosats,
com en un laberint.

Solia dormir sobre el cor
i àvidament inhalava el perfum
de pell ardent.
Els somnis que s'atansen silenciosos
i en la fosca s'emparen del dorment
tenien el color dels ulls.

Ereen blaus. I al meu front, lànguids, plovien 
com gotes de lacre,
els corals entelats de les teves arracades.

Avui, quan reposos entre les mans
el meu rostre envellit,
amb precisió, palpo amb els dits
la forma del meu crani.
Mai no havia pensat en ell
ni havia posat el cap entre les mans.
Res no em movia a fer-ho.
I un terrible desig d'existir, ara,
potser sense alegria nio esperança
ni futur
afegeix ales negres
a la por de no existir.


Però quan mori de debò,
des del silenci de la terra
encara rebrà els teus passos, melangiós
el meu amor.

ankazhuravleva

Vscheno , co uz ot nás odchásí

a rppadá se do minula,

postrácí cestou mnohé

ze svých vlastonstí.

Zlo bledne, hrich je zapomenut,

víno kysne

a

polibky, které utkvely pod nebem,

promení se v písen.

Kdyz jsem zatouzil po tvém objctí,

vymýzlel jsem verse.

Chodil jsem po pokoji tam a sem

a ríkal je do prázdného okna.

Ach, ty verse !

Nebyly prílis moudré,

ale byly plné neodbytné touhy

a

vasnivych slov.

Tiskla jsi mi dlaní ústa,

abych mlcel,

aurputne jsi bránila

sva prkvapena ouska,

a ja uz bloudil spickou jazyka

v jejich ruzovych zahybech

jako v bludisti


Spával jsem na tvém srcki
a nenasytné vdechoval vûni
horcké pleti.
Sny, které se kradou potajf
a zmoñují se spáce ve tmê,
mêly barvu tvych ocí.


Byly modré.
A ma mé celo zvolna kanuly
zanzené koály náusnic
jako kapky
pecetního vosku.

Kdyz polozím dnes do dlaní
svou starou tvár
,
pod prsty zfetelnê nahmataám
obrys vlastní lebky.
Nikdy jsem na ni nemyslil,
ani hlavu do dlaní jsem nekladi.
Nemêl jsem proc.
A strasná touha být,
trêba bez sance
pripíná neustále cerná krídla
strachu z nebytí.


Ale az umru dooprady,
i z ticha hlíny
jestë zavzlyká tvým klroküm vstríc
má láska.

Jaroslav Seifert

(Praga 1901-1986 )

és el representant de la primera generació

de literaris entusiasmats per la creació 

de la República Txecoslovaca 

independent.

                                                    La inspiració bàsica 

de 

la seva obra,

                                                    és la nostàlgia de la joventut perduda,

la mort, la inutilitat de la vida, en definitiva, 

una malenconia incurable

                                                         que s'estén com un cercle viciós

de volences, recerques,  i desigs 

que el poeta

mai no podrà apaivagar.

Des d'aquest laberint de pessimisme, però , 

el poeta

                                                               intenta una fugida cap al món

                                                                               de la bellesa, de

                                                                                    l'idil.li i del paradís......

del pròleg 

de 

Mònica Zgustová

al llibre

'El crit dels fantasmes i altres poemes'        

Edicions del Mall

edició bilingüe

Sant Boi de LLobregat

Baix

 Llobregat

Països Catalans

1984.

traducció del Txec de 

M. Zgustová                                                       

                                                          

El poema

No-
més hi ha un 
poema 

el poema
: 



entre
la Mar i el Cel
hi ets tota
tu

Tots
els altres 
són variacions 
del mateix 

poema

)

aDg

*

valldoreix

*

tardor

2013

Ja ve novembre ,

dies de temps incert, 

de pluja o vent, 

de tramuntana i ponent.

Dies de repòs i angoixa, 

de sol i fred, 

de mugró obert i esperma  

càlida en el teu ventre. 

Te l'empassaràs tota com sempre ?  

O me la tornaràs besada  com la rosada

d'humida flor del teu sexe ? 

I jo, com si fos 

fos dins el teu cos,  en un gemec silent,  

quasi un ofec cec,  et diré : 

Tu que voldries , tu que t'estimes mes , 

els ulls tancats o oberts,

si ens fem un bes ?  

Ja saps, quan ve novembre  

dies de pluja o vent ,

de tramuntana i ponent.

arnauDeguerau

valldoreix

tardor

2002

evaporar-se.......

a 

tu i jo

que quan baixem

del nostre zel per dir-ho 

així i  tu em preguntes si t'estimo i jo 

que t'he estimat fa poc vull ser sin-

cer per primer cop i et dic 

que no ho sé 

que pot-

ser

i

ens 

enfadem des-

prés de tanta sinceritat

voldria besar-te i esnifar-te i evaporar-

me per tot com l'amor tant fugisser 

que jo he deixat arraconat

per ser massa 

sincer

aDg

*

foto

natashagumersande

*

dedicatòries