de Jaroslav Seifert
VINYES ESPANYOLES
Sapanelske vinice
Amb most sereny carrega la terra pobra
els ceps en frondoses vinyes.
I els ceps que els trets no han abatut
paren de palmells de fulles
com captaires, peque hi caiguin monedes de llum.
Oh ciutats enciseres que heu donat la fama dels noms
a aquests mostos ! Vaig rebentar
els raïms que pengen, feixucs, del cep.
En l'abril, i les gotes roges
encara tanquen la pell i al roba espellifada.
Ai, raïms, qui us acollirà
quan un dia, aquí ja no lluitin ?
Com ells pobres en una terra pobra
suportarem el destí, abemegats i silents.
La nostra terra sembla el palmell d'una mà
i la nostra mà es ben pobra, igual que la terra.
Qui no tenia res, tindrà menys encara,
més fort enfonsarà l'¡arada en la terra
tot mirant amb afany el primer solc,
però més tendrament, ara, més deliciós il.lusionat.
Zas prudké st'ávy chudá puda zéne
do nízkúch kefú v hustých vinícich.
A kefe, pokud nejsou roszstrflené,
jiz nastavují dlané listú svých
jak zebraci, az spadne svetla dukát.
Ó mêzta libezná, jesz slávu jmen
tèm st'ávám dala jste, jiz vidím pukat
ty hrozny , jimiz ker je obtizen.
Je duben jiz a kapky krve rudé
doposud trísní plet' i bídný sat.
Ach, hrozny, hrozny, kdo vás trhat bude,
az nebude se jednou bojovat ?
Ta jako chudé stráni
svuj údèl vezmen oddanê a nêmé
Hle, nase zemê podobna je dlani
a nase dlan je chudá jak ta zeme.
Kdo nemêl nic, ten buden miti ménê
plnêji stuiskne pluh svûj k této zemi,
do první brázdy hledè roztouzenê.
Jen s vestsi nêhou, laskou, s nadejemi.
jak zebraci, az spadne svetla dukát.
Ó mêzta libezná, jesz slávu jmen
tèm st'ávám dala jste, jiz vidím pukat
ty hrozny , jimiz ker je obtizen.
Je duben jiz a kapky krve rudé
doposud trísní plet' i bídný sat.
Ach, hrozny, hrozny, kdo vás trhat bude,
az nebude se jednou bojovat ?
Ta jako chudé stráni
svuj údèl vezmen oddanê a nêmé
Hle, nase zemê podobna je dlani
a nase dlan je chudá jak ta zeme.
Kdo nemêl nic, ten buden miti ménê
plnêji stuiskne pluh svûj k této zemi,
do první brázdy hledè roztouzenê.
Jen s vestsi nêhou, laskou, s nadejemi.
+-+26+de+enero+de+1939_500x339.jpg)
Barcelona.
Barcelona 1939
L'AMOR DEL GENERAL FRANCO
Laska Genrerála Franca
El Genaral ama sinceramnete España
( Declaracions de Carmen Polo de Franco
a la premsa italiana )
Tothom assassina allò que més estima
- digué Wilde en un poema
El mateix haurà pensat Franco :
Espanya , et mataré.
Pel gran amor de Franco
el país sembla un cementiri.
*
del llibre
El Crit dels fantasmes
de
Jaroslav Seifert
traducció
del Txec al català
de
Mònica Zgustova
Llibres del Mall
Sant Boi de Llobregt
Baix Llobregat
Països Ctalans
1984
Vzdt' kazdý vrazdí , co má rád,
- tak zpíval Wilde v básni.
Toréz si reckl Franco snad,
Toz, Spanèlsko, uz zhasni !
Pro velkou lásku Francosvu
zemé se podoba hrbitovu.
a
totes
les víctimes
del franquisme
una intel.ligent varietat
del feixisme que tan mal ens ha fet, inculcant-
nos aquesta actitut submisa i condescendent
amb el poder que costarà tan d'extirpar. I
a la meva àvia i el meu pare
víctimes fsiques
*
no oblidem
!
*
del llibre
El Crit dels fantasmes
de
Jaroslav Seifert
traducció
del Txec al català
de
Mònica Zgustova
Llibres del Mall
Sant Boi de Llobregt
Baix Llobregat
Països Ctalans
1984
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada