He fondejat als teus ulls

                                 
                     infinitius i eterns,
                     només mirada.
                     Tota la nit és teva,
                     la meva nit que es llença
                     de l'escenari a tu,
                     el teu fosc tu,
                     i tu has quedat cobert
                     d'aquesta meva nit
                     com si fos teva,
                     i has salpat
                     rumb alteu clos, 
                     i jo no sé com s'hi entra.




                    Cinta Massip
                    Amurada.
                    La butzeta 23. Leonard Muntaner Editors
                    Palma - Mallorca 2006

Feia anys que ja no hi pensava , escrivia ....

Cesare Pavese de L'ofici de viure

 Diari 1935 1950

1935 

6 d'octubre , 

                               Que alguna de les meves darreres poesies sigui convincent no treu pas cap importància al fet que les escrigui cada cop amb més repugnància. Com tampoc no té cap importància que la imventiva em surti algun cop extraordinàriament aguda. Totes dues coses plegades s'expliquen per la desimboltura mètrica adquirida que trba un goig en forfollar dins d'un material informe , i alhora , pels meus interessos de la vida pràctica que en alguns poemes afeigeixen exaltació pasional a la meditació. (...

9 d'Octubre ,

                            Tots el poetes han estat , un dia o altre, anguniats, meravellats o gojosos. L¡admiració per un gran passatge , en poesia, no s'adreça mai a l'habilitat sorprenent que pugui comportar, sinó la novetat de la descoberta que hi ha continguda. I de la metaioxa manera que sentim un batecd'alegria en trobar una bella reeixida en l'acoblament d'un adjecvtiu i un substantiu que no havien anat mai plegats , allò que sobta no és l'elegància de la cosa , ni la lleugeresa de l'enginy , ni la habilitat, tècnica del poeta, sinó la meravella d'aquella realitat nova que ha tret a la claror. (...

traducció 

de 

Bonaventura Vallespina

de 

l'edició

d'Anagrama

Barcelona 2008

Il mestiere de vivere

Torino 1962

                        

LA FLOR
                  DE
LA FLOR
                                                                    - ESTA
                                 O          
                                                  D                E MIRA
     
                                 EL     - 
                            S O  L

SOM
                        -RIU , 
                                     RIU ,
                                                                      FA  UN  
                           RIU
                                                   I
                                                                 TREBALLA 




                                                .

po e ma de nit :

                            mitja lluna taronja da
                            munt de
                                      BAR
                                               CEL
                                                              ONA .

no vull que m'oblidis .

A la frança

                                      xica

         

de nit i de dia , 

entren i  surten, els amants 

agafats del bracet i per la porta 

del darrera

             rera la cortina,

color fúxia i de vellut 

d'entrada i  de sortida 

juguen al joc del fet i amagar 

la nit se'n va i  el dia clareja , 

en olor a molsa i barat                                                                                                                

coloms i l'esclat  

                 del Sol 

 llevant                                                                                                                                            

                 rera

l'escullera de l'Hotel                                                                                                                                                                            Vela

                                                                                                                 

blau de mar i escuma                                                                                                                                                         i llevat                                                                                                                                                            

de mare pare i el rashid

de la badia de Bekhaïa 

                                                                             al llit                                             

                                                                                         - sofà 

                                                                                                                            del carrer 

                                                                                                                                           de la Lluna 

                                                                          I                      un

                                                                                                  cos d'home

                                    jegut sudurós

i

pal-

pitant !

                                        panxut 

                                                               al costat

                            in-        sis -    teix                                     

                                                          

 en 

                    el seu 

                                   ano

                                                                                      -nimat     

                                                     

                                                                     Oh

                                                                                    princesa meva , 

                                                                               

                                                     bella i sibil.

                                                              lina , 

                                                                                argelina 

                                                                   o 

                                                                        marr   -  o

                                                                                                  -  quina 

                                                   d'ulls velats 

                                                                              puja al seient 

                                                                                             de dar-

                                                                                                       rera i no mira 

                                                                        ni endavant ni 

                                                                                                  al 

                                                                                                       seu                                                ex-

                                                                                                          amant                                        ja

                                                                                                                          saciat 

                                                                                         .                                                                         

                                                                                                              

                                                                            

                                                                                 d'on has sortit ,                         Leilah ?  

diu el germà

.

           

 demà ja és avui 
i  avui  sempre és demà ,  Rashid,
estimat 
.

                                                                                      dibuix
leilah dans le miroir
      barcelona

arnauDeguerau