quinze d'agost
casteddu . càller. sardigna. sardenya
mar mediterrània
era
el
ferra
gost
o
italià
en
una
spiagga
de la ciutat
de
càller
que
ara
no
record
o
el nom
plena
de
gom
a
gom :
banyadors
d'homes i dones
ben
tibats,
grumolls
de gent, casetes
de banys i gelats
de tots colors
gustos aromes i
formes,
pilotes i banderoles,
venedors ambulants
xiulant, nois i
noies cridant
i
discos
( amb
altes veus )
sonanat
a
tot volum,
sentíem
com
un tal
giulio
iglesias
- no pas del poble del costat -
melodiava
ensucrades
cançons
en italià
tot i què nos
altres
preferiríem
haver
sentit
algun
rapsoda
italià -
com
pino d'angio,
és clar ! -
.
Veníem
d'aterrar
la
nit
abans
al moll
comercial
de càller
al costat d'un veler
que va ser pre-
cintat per
els carabinieri
de duanes -
ai làs ! -
quan
tot just
s'havia aixecat
el dol nacional
per l'atemptat
que
una setmana
abans
un grup
feixista
havia perpetrat
a
l'estació de bolonya ,
ens
havíem
assabentat
de
l'atac
terrorista
sintonitzant
per primer cop
i encara
a més de 100 milles
de destí i
per tan
a
mitja
distància
de la nostra
singladura
-
entre
maó i l'alguer ,
bé
arrumbant
el cap
caça
per a ser més
exactes
-
amb
la nova i
tan in
novadora
llavors,
ràdio-
gònio ,
que
ens marcava
la proa
quan
enmudia
.
I
bé , en
fi,
així,
commocionats
encara i
en-
lluernats
també encara ,
per aquell país que
tan admiràvem,
exemple per a
nosaltres
de
democràcia
i
llibertat,
de
dialèctica
i
intelecta,
venint
d'on
veníem, i
aquella
platja
on vàrem
anar a
passar el dia
a
l'endemà
- i que ara no recordo el seu nom -
m'ha quedat a la memòria
com la definició
exacte
del
que
és
el
ferragosto
o
sigui
del
15 d'agost
o
sigui
la mare de Déu d'Agost
que
a les set ja és fosc
epíleg
del llibre
Agost
d'
arnaudeguerau
