.jpg)
que en dèiem la terra
, sentíem
mentre travessàvem
milers de rotondes
dormits rera
el cotxe
gelats i amb
mantes
pels afores de Lió
, vorejant les ciutats
de
La Savoia
de fredes matinades
, vorejant els Alps per les banlieues
de
França
- i ens anàvem menjant els rètols: Annecy , no-sé-que-les bains Valence i més -
quan tornàvem
de la
nostra
estimada
Suïssa
i travessàvem
tota
França
amb els pares
. Sentíem
Brassens
i
Aznovour
i
a
La chapelle française
i
la monja aquella que cantava
i
a Maxime
el foraster
però sobretot
sobretot
sentíem
a
Moustaki
i
la
seva
Ma Libertée
que se't ficava a dins la pell
i et ressonava per dins
i et bategava
tot el cor
mentre travessàvem
França
d'un cop
baixant
per l'
auto-
route de soleil
abans de passar
la trista
la frontera
a
La Jonquera
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada