tenc el meu bé a Sant Llàtzer d'estiu.
Fa feina. És lluny dels pares , no té niu
i té l'agost damunt la roba estesa .
Amb l'esquerra la cigarreta encesa,
la dreta a lloure , el veuen córrer altiu
i casolà a les conques d'un ull viu
de qui no vol ser heroi d'encà que besa.
És blanc de pell de llet i sempre actua.
és actor com la sal és en el mar:
no s'hi veu i s'hi tasta. Escriu que sua,
és a dir, si ha tornat de caminar
i degota de viure, tota nua,
l'única cara que no pot besar.
5 agost 1997 8 de l'horabaixa
a la terrasseta , Cala Figuera
Sonets
Blai Bonet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada