Històries de la ciutat i el mar. (2)

II

Història
segona i 
              tercera
de 
la magda
              i 
              en pere

quan
el
sol ja
es ben a
          dalt
i
en pere
puja l'
es
cala
es
treta
del pis
del
carrer
d'en
pere més
            alt
i no
s'es
pera
a
en
sumar
l'aroma
a
cafetera
que
 hi ha
 al
re
pla
de casa
seva
i
 quan
hi
veu
aquell
raig de llum
que
                   sempre
entra
en diagonal
per          
                 la finestra i
l'il.
lumina
a
    ella
que
 jeu
en
horitzontal
tot
el seu cos
dormit
i
al bieix
 en aquell
           llit
conjugal
reflex
del
mirall
vertical
que hi
ha
a la paret
del davant
i
que
com
                      sempre
 la
des
perta
just quan
ell
es
disposa
a posar
                        el cafè
a
la cafetera
No
és
avui
que
hi
ha aquest
en
demà
de cada
nit
a la mar

Ni
és
a ella
a qui
avui
primer
veurà
Ni
és ella
qui
re
mou
el sucre
              i
el cafè
as
seguda
a
la taula
de la cuina
amb
les es
tovalles
de sanefes i anefes
que han comprat
a la ferreteria del costat
dringant
la tas
sa de
floretes
amb
la petita
cullereta
remenant
tot
l'univers
dins una tassa de cafè
com deia
els jat'ho
diré
No
és ella
maria
qui
li ha ofert
una
cigarreta
com
partida
a
mitja
xuclada
en
sucrada
en
llavis de matins
i fums d'altres
albades
No
és ella
no
la
maria
és
l'amiga
més
amiga
que tenia
             abans
és
la
magda magda
lena
qui el rep
i
a qui
ell
ja coneix i
encara més
ja coneixia
I
quan es
veuen
i es
miren
de
bell
nou
i
per fi
albiren
tot
s
el
s
seu
s
perfil
s
de
nou
des
prés
d'un
món
de tot un món per separat d'anys
perdut
s
imaginat
s
d'anys d'haver caminat
sol
s
i amb altre
s
junt
s
per la in
mensitat
de
la ciutat
Anys
de re
cords
i re
mors
re
me
mo
rant
i
mur
mu
rant
                    tant !
alguns
b
        ells
v
instants
que ja han passat
Re
trets
i
planys
i
anys
de re
mor
           s
d
            i
ments
d'enyors
             i
pen
saments
pene
di
ments
potser
tam
bé
I
ara
que la veu que el veu que es veuen
és allà al davant davant per davant
pal
plantats
de bon matí
mig nua
           ella
i amb
el cos
cansat
              ell
i olor
a
mar
com tant
se'n
re
corda ara
              ella
d'abans

amb la panxa
al des
cobert
i aquell melic que mai no
havia vist
tant i
tant
ben delimitat
dis
senyat
com avui
aquest matí
joia a part
cavallet de mar i cara
colí
que un dia et vaig re
galar
aquell matí quan tam
bé venia de la mar
Tan
a
prop
i
tan volgut
ara i aquí
i
és
així
com la veu
per fi
allà
al davant
ell
i
ella
pere i
magda
lena
de nou
mirant
se
els
ulls ex
traviats
tan
in
nocents
llavors i
              tan malvats !
Mirades
in
sisibes
preguntes i
tremolors i
dolor
abusiu
tant
de
cos
i tant
de
cor
s
glaçats
in
nobles i
tímides
salutacions
ni un bes
no cal
no
res
ja està vist
i
ja s'ho han dit
tot
o encara
no
?

On som
ara de
cop ?

Cau la cullera i es ves
sa el cafè
per
terra

En vols ?
si....

                                                

                                                         


llavors
es
quan ell
se'n
re
corda i
re
corden
aquells dies
tots
quatre
junts
a la
fosca
a l'apartament
que van compartir
una nit
tots
quatre
al
llit i
a
l'en
demà
ell
tant
jove
en
cara i
embafat
de dona
fatigat
d'amor
com diu la mina
fatiga 
            quanta fatiga 
di
amare
quan de cop un
se'n a
dona
quan
l'
home
sent
el baf
de l'excés
        exces
           siva
    eternitat
i
el fet
de
tant
d'ardor i
acollidora
nit
Ina
bastable
amor
in
saciable
amor
in
esgotable
no
cor
respòs
I
era així
com es va sentir
quan
se l'es
timava tant !
i aquella mar i
el cel gris
pel matí
d'algun
gregal que encara
llavors
hauria de sentir
i
havia de venir
a l'en
demà
damunt la roca
i la mar
esquitxos
de sal i
les seves cabelleres
al vent
de la fosca
veient
les ones
batent
sota
el castell i
s'alguer
es van
dir

i
si no pogués
més 
tu que faries ? 
                                                                 i ella va dir
t'estimaria            sempre 
                  igual

però que faries     tu  
                    de 
                             mi ?

em buscaria  algú més
                               no
                               més
                         de tant 
                         en tant                                 però....

                                                             andrédediennes
                                                                                      nude circa
                                                                                            1960






i
ara ella
que
quan es vessa
pel damunt
el cafè i ell l'es
polsa i l'es
quitxa per l'es
tovalla
ja tacada
Mentre
es miren
pensen tots dos
                        
      te'n recordes quan 
corríem i voleiant mans i mans i corrent corrent corrents mans en l'aire i el teu  estel per la platja i tu em cercaves sempre de ben petita ja amb les amigues i em miraves m'esperaves a la porta del pauvila i la gentada i no sé com baixàvem i ens estiràvem a la ciutadella i algun dia que no venies ens trucàvem però no no no hi erets no ens trobàvem i patíem tots dos jo ho sé i no sé no hi erets potser estaves per santagustivell o al carrer unió i   
      te'n recordes  quan 
les nits aquelles per la platgeta robant el peix a la llotja i asseguts sota el rellotge ens menjàvem fins les espines de les sardines i llençàvem les sobres que havíem ajuntat amb mossos de pà per dur-les al moll i llençar-les a l'aigua aquella tan  llafiscosa  líquid podrit d'oli aviam si hi vèiem alguna llisa gegant i una nit que ens vem banyar i el vigilant flipava mirant com sorties de l'aigua
      te'n recordes quan 
passejàvem ben emporrats per l'escullera i ens partíem de riure i quan vem caure de la moto perquè tu em feies aquells petonets al coll que em tornaven boig i rient rient vem arribar fins al final de l'escullera i ens vàrem posar pescar amb uns pescadors vells que deien que eren cosins llunyans de la teva tieta i
     te'n recordes quan
després molt de temps vàrem  pujar un cap de setmana a portbou en tren a veure el pau i va pujar aquella amiga teva i el pau i jo ens en vem anar poray i no vem tornar fins l'endemà no sé com vem arribar fins a lloret duiem quatre xines per vendre i ens vem trobar dues franceses i quan ens vem adonar ja era de dia i vem arribar pel de matí  i la teva amiga que no ens coneixia encara gairebé gens es va enfadar moltíssim  i tu no vas dir res i no sé perquè però vem acabar baixant a dit per separat tu amb en pau i jo amb la teva miga que es deia   
maria i
        te'n recordes quan 
                      
                           
es lleva
       i a
  pareix
   del llit
 tal com
        ha
  dormit

la maria
                           
 i
 el mira
 a ell i
 amb qui
 ha
 com
 partit
la nit
l'amiga i amant
i els mira
amb la
  levitut
i
la super
va
altitut
als ulls
de qui
ha viscut
ha
sentit
tots els desig
os
a
complerts
en
una sola
nit
i
satisfets
antics
anhels
i
la saviesa de qui
 intueix i
ho                         ha
sa
but tot
sen
se
re
trets
ni planys
com mai ni abans ni antany
no ha fet
i
som
riu
i
veu un glop
de cafè
en llet
ja servit
i
ells
en
cara
tot i així
s'estan mirant i
estant pensant
tots dos
al
hora



                                                            i 
                                                         te'n
                                                     recordes
                                                       quan....



)
Adg
valldoreix 
2012
(

escrit

es

crit

per a ser 

llegit

tot sentint

pjharvey

i 

les seves

stories

from the city,

stories

form de sea

                                                                          pjharvey


2. Good Fortune


Threw my bad fortune
Olf the trop of
A tall bulding
Bud I'd rather have don it with you

You boy's smile
Five in the morning
Looked into your eyes
And I was realy in love

In Chinatown
Hungover
You showed me
Just what I could do

Talking about
Time travel
And the meaning
And just what it whas woth

And I feel likesome bird of paradise
My bad fortuneslipping away
And I fell the innocenceof a childs

Thing I once thought
Unvelievable
In my life
Have alf taken place

When we walken through
Little Italy
I saw my reflection
Com rigth olf your face

I paint pictures
To remmember
You're  too beautiful
To put into words

Like agipsy
You dance in circles
All around me
And all over the world

So I take my
Good fortune
And I fantasize
Of our leaving
Like some modern-day
Gipsy landsilde
Like some modern-day  Bonnie and Clyde
On the run again


pjharvey/mikeharvey


gDBZZ3uvimE

Històries de la ciutat i el mar

                                              

as

sat

jos 

de balades 

                        i /o 

cançons 

de

                         la ciutat   

                         i 

                         el mar

ins

pirades 

                         i

as

piredes 

                          de

les

cançons

i

l'ins

piració

de

la

                                                        polly jean harvey
                                                                     i
                                                               les seves
                                                                 stories 
                                                            from the city 
                                                                 stories 
                                                             from the sea

1. Big Exit

   
  
Look out ahead     
I see danger com 
I wanna ' pistol
I wanna 'gun
I'm scared baby

I wanna run
This world s crazy
Gve me dthe gun

Baby, baby
Ain't it true
I'm immortal
When I'm with you
But Iwanna' pistol
In my hard
I wanna'go to
A different land

I met a man
He told me straight
'You gotta' leave
  It's geting late'
Too many coops
Toomany guns
All tring to do something
No-one else has done


I walk on concrete
I walk on sand
But I can't find
A safe placeto stand
I'm scared baby,
I wanna' run
This worlds crazy
Gimmet he gun

pjharvey&mikeharvey
   








I.

història 
primera
de
maria i 
magdalena




****



a
la ciutat
de
les
mil
llums
que no conéixes
ni tu
ni ell

Que 
ni 
tu has vist
ni ara veus
ni mai veuràs
Hi
han
 milers
de
llumenetes
               in
can
des
cents
fos
florescents
mil
llumenetes
inter
mitents
tam
bé
es veuen
tan i tan
bé
des 
de
l'es
cullera
a
la platgeta 
unes llumenetes
en renglera
                   son barquetes
                   pescant?
pregunta
una de les dues 
amigues
que hi 
ha    n 
al davant 
d'una
furgoneta
plena
de baf
i
alès
nocturns
i
d'amagades
complicitats
des
prés
d'haver
ballat al
satanassa
o
al sidecar
encara i
ara i
haver passat i 
tras
passat 
complexes
convexes
d'ambiguetats
per 
el dis
trito
dis
tinto
i
qui sap
si
en
lluernades 
ara
per
més
de
tres
pildoretes
i
mes
calines
i em
polletes
des
fetes
en l'in
terior
del
vostre
cor
les teves
cames 
ja no hi
són ?
surpresiu
atac i contra
atac
sub
versiu
no simulat
ningú
no ens veu i 
la nit es tota
plena
d'estels
i 
cap
com un llamp
fugaç
son estrelletes
de cotó
?
jo et veig ara l'in
terior
llavis
de 
molsa i
grèvol
as
piradora de 
som
nis i traicions
in
fidelitats i
cor
cor
ruptes
rutes
in
previstes
que et deixen 
més nua 
ara i
en
cara i més 
im
púdica
felicitat
Són tants 
anys
que ens coneixem
i el mateix
cos
d'una a l'altra
des
de 
l'infància
a travers
d'homes
i platges
són dos amigues
des
de
primària
Mira'm
als ulls 
diu
T'estant
brillant
I molt !
i riuen
juntes
i s'agafen
i re
corden
situacions
ridícules
mofes
i victòries i 
der
rotes
vàries
i ara
és 
al teu davant
i
t'està mirant
I
els dos amics 
de la plaça
en aquell 
dies
de
carrers
estrets
per la part vella
i al passeig del born
i per les rambles
i es
colleres
agafats tots quatre de les mans
i es
perant i
esperant
L'un
pescant i 
l'altre a la
mercant
Mirades
oblíqües
vellut                    s
mai
tan 
as
prosos
rasposos
i
t'han
amat
tant    -  amades
                        i
             amigues-
com 
ara
A ones
sentides 
per l'es
cullera
i
dar
rera
la barra
del bar


i
 a
la mar
un mercant
està ancorant
ara i adés
i ella no ho 
hi és i
ella
no ho
sap i 
una barca 
està xorrant i
ella si ho sap 
és l'home
que surt de nit i 
torna a l'en
demà

Hores de nit i 
llevant
a llevant
quan no hi ha trangol
ni mar
i
l'art
puja de cop i sense por
llavors 
es veu l'etern
sabor 
que dona la seguretat i
l'in
mensitat
de mar
o la tranyina
i la
felicitat
corrent
volant
com
es
corrent
se al pis
aquell
que com
partien tots
llavors
a l'almirall ai
xada
germans
i cosins i
man
comunats
tots
per tot el veinat
dies d'orgies
lentes i avorrides
i pre
cocitat
com
partida 
lavabo i sofà
llit i televisor
discos d'abraida i
loureed
i algun perdut
que s'ho ha creugut
xeringues brutes
al llit
corrent
volant
per els vorals d'arena
grisa
i
els xiringuitos
a fer una copa 
de nit
gin
tònics
ben servits
i els peus des
calços i un bany
tot
es
nu
es i
nus
de jove esperit
res
postes i
 pessics
i
ella 
es deixa 
res
seguir
fins
al final
i
ella
es
deixa
in
fluir
som l'amiga 
més
antiga i l'amada
del teu 
mes antic i primer
amic i
amant
que està 
perdut a
dins la mar
per
què ?
per
què ?
perquè
ha volgut
cercar
l'atzar 
perdut
i
s'ha
per
dut
mars 
enllà
qui
sap on 
para
qui
sap on va
anar
a 
des
cobrir
con
fins
dis
tins i el
vas comprendre
                            peròperòperò
                            perquè te'n vas  ?
nous 
horitzons d'altres fronteres
en altres mars
i 
altres
veus i altres 
fars                  el verd i el roig 
de l'es
cullera
que et va ensenyar
en aquells dies que encara ereu
hereus i herois
de l'ultima i la primera 
parella
d'adam i eva
tu i 
     ell 
pescador i 
              tu 
la bella peixatera 
jove i bonica la més 
bonica de tot 
el  mercat central
i amb el delantal 
brut
d'escates i sang i de peix 
blau
et vas fer pregar 
tu sempre tan teva i 
jo ja us veia
in
timar i us
vaig abisar i
us
veu besar
oh quina en
veja !
amb tot el goig 
del primer cop i 
ara
és
ben
aquí amb tu 
al davant
t'està
besant
t'estàs fonent
dins els seu 
aroma a mar
a caracola
de roca 
a garota
de la Clota
L'estàs besant 
tota 
la llengua
per fi 
la tens 
re
corres i 
corres tot
aquell camí
senyalitzat
per una línia
en 
felpada
de maragda i
arangada
fresca
damunt la panxa
Cordó vital
i 
umbilical
Línia de vida
fins el melic 
principi i fi
pre
maternal
i jo
em ric 
pessi
golleig
fins al final
on neix 
la vida i l'amor ?
 i on 
s'hi endinsa 
l'home de per
vida ?
ja l'has vist ?
dius          
diu   m'està creixent, 
ho notes ?
la molsa com s'arronsa i 
el caminet 
com el verdet 
en una ombra
d'estiuet
en plè estiu racó humit
per estar 
a
jupida
tota
l'                        única 
estona
que marca el pit
pàlpit
ungit
entre dona i dona
una ona 
de mar ferotge 
de gorb i et porta 
a la porta coelli
t'en vas al cel !
I 
allà
al devant
hi ha un 
vaixell
el seu vaixell
està
ancorat
a la fassana litoral
acaba
just
d'arribar
i ningú ho sap
ni tan
sols ell
que allà a
fora es quedarà 
fins que una ordre
disciplinar
de qui sap qui 
de qui sap on 
els deixi entrar a
amarrar 
a dins el port.
Està 
dormint 
al camarot
atrutinat

****

Tots dos
amics tots 
són a mar
i un es diu 
pere i
               l'altre 
pau
i
son
de mar i et deixes 
anar i oblides 
ràpid 
aquell instant 
que ara acabes  
de recordar
mentre la mà 
de l'ara
teva i 
nova amant i 
la més gran 
amiga que has tingut mai
t'esta cercant 
aquest mugró que tant i tant 
               acariciat 
              acaronat 
ara estas alletant
i ara una mà
 amiga l'està 
ruboritzant
Us heu vist 
tant !
banyant
vos
totes dues
nues 
als orientals
ara fa uns anys
t'estàs en
recordant
mentre
els 
cos
sos 
s'es
tan palpitant
pampeig  bombeig 
de sang
calenta i dits 
ferds
i
uns pescadors 
de canya llarga
estant mirant i
tu no hi penses 
ja m'és 
ben
igual
tant és
no hi 
penso
més
ni
en 
ell
ni 
en 
ella
o
en
tu i 
per tu
anem a casa ?
teva ?
tan és
i ell 
no hi és ?
tan se val 
i 
el pau 
ja ho sap?
el què ?
això
no sé ni
on és 
ni per on va ni
on està
quan tornarà ?
i 
el pere ?
està pescant

elles
no saben 
però que 
que un amic està pescant
i l'altre
amic
està
a
dormit 
en un camarot
de la mercant

i 
a
la mar
que quan s'hi troben botes i ampolles i
llaunes i garrafes i bidons i contenidors i
pals i plàstics  
Vol dir que la mar ens ha tornat tot allò 
que hem llençat
i haurà posat al des
covert tot allò que
hem volgut
posar a covert
deixar covert i amagat
Sempre la mar 
ho descobrirà tot
allò que has tapat i tot
allò que has llençat t'ho
tornarà

Ja 
està
a
llevant
llevant
se 
el sol 
de bon mati
aurora 
clara i 
setí
a llevant 
fàra 
calor  
                         avui                              
                                    amor.....


pensa 
en pere pes
cador  i 
a
la ciutat
dues noies 
tornen a casa  
pujant escales 
que les durant a un cel 
mai
vist ni mai 
imaginat 
en
cara
ara

La més 
estreta de les es
cales que hi ha oberta dins de la ciutat
tancada Obren la porta  que les durà al zel 
mes intim i més alt que mai fins ara 
hauran volat i es besarant 
com mai  abans s'hauràn
             besat....

                                                           

                                                                            


                                                        

 ella

                                                               li dirà

                                                        sota els llençols 

                                            magadamagadamagadalena

                                                             i l'amiga 

                                                              que l'em

                                                                 braça 

                                                                  xiu

                                                               xiuejant 

                                                           sota el coixí 

                                           contestarà apenes un fil de veu 

                                                   blaumarí i murumurí

                                                            d'escates

                                                           argentades

                                                               maria

                                                    

mariamariamaria.....

      

aDg

barcelona

lamentacions,figuracions i d'altres reiteracions de l'anònim des/conegut

del
per
què
es
cric 


primer lament



Per
què
escirc
?
perquè
es
cric
!
sempre
la mateixa història !
I
no és
per
què es
cric
si no
per a
quí
escric.
       I
això     no
us        ho
pen
so        dir
fins
el dia
des      prés
d'        haver
editat   o
publicat
Com vos
altres
pre
feriu    
       i
com
això
no         crec
que
passi
             mai
com
             em
diu
sempre
un
bon
amic                                                                   meu
aquí
us
ho
deixo
dit

(
i/
o
es
crit
)


aquest 
la
ment 
es                                                                        ta 
de
dicat 
per                                                                        a 
tot
es
aquell
es 
que                                                                      no
m'han
llegit





(
lamentacions, 
figuracions i
d'altres 
ar
gumentacions de l'anònim 
des
conegut
 )

La ignomínia

Entre
roses i
ginesta
han cres
cut
les
males
                  herbes
totes
aquestes
prima
      veres
I
no
són
herbes
ni efímeres
ni austeres
No
donen
ni
fruit
ni
floreixen
ni
germinen
de
cap
llavó
que ens alimenta
ni de
matoll
o
brull
d'es
pigues ni ros
             elles
D'on són
             elles
i
d'on treuen
la seva es
sència
és de l'in
decència
Ni
és cap
herba aromàtica
             d'on en
surt
la seva olor
si no
del tuf i
              l' em
podri
    ment.
Ni és
una herba
curativa
mes aviat  
       és
molt i
del tot
des
tructiva
in
cisiva i
laxativa
va corrent
 a
vall per
la
vall  i
per tot
el conreu.
Una herba
                  molt
maligna
in
                  digna
diria jo
la més
maligna i in
digna
de tota la
humanitat
espècie
humana
animal o
vegetal    És
una herba
que han cuinat
uns quants
de
pravats
amb tota la
mala
fi
ciència
amb per
versa
precisió i
amb tota
la im
punitat
tots a
quests mal
pensants
per anul.lar
les nostres
consciències
i els nostres
 més
in
tims ins
tins

Una herba
que s'es
campa amb
gran for
tor
que fa tuf  i
 pudor    Es
trangènica
i aliènica
              és
piral
brutal i enquisidora
diabòlica i demoníaca
que ens hipnotitza
 i ens fa mal
ens re
córer
com una epidural
per tota
la nostra
espina  dorsal
Lasciva i luxuriosa
verinosa  malvesia
es barreja d'avarícia i
de peresa
                    Es una herba
mal
factora molt
per
versa i
a l'in
versa
és
antiga
de qui
com qui
sempre
ha conreat
amb passió i
ambició l'odi i la segre
gació amb la gula i
l'abundància sen
se cap re
pugnància dels orígens
de l'origen dels principis
del principi i
sense
cap principi
tants de cops
aniquil.lats
ens
hem
re
voltat
hem
escap
çat
amb dolor i
molt es
forç
entre
tot         es
els homes i les
dones
de bona voluntat
tanta in
justícia
Tants de cops
arrabassat
s
des
brossat
s
i
es
capçats
els nostres drets
ens hem re
velat contra la
indignitat
i
ara
que torna
aquesta
zit
zània
trans
formada
trans
figurada
en trans
gènica evolució
per uns
quants
amb in
digna voluntat
d'escampar arreu i per tot
la por

i                                                 la ignomínia :




 (..........conducta i o fet, que mereix el menyspreu públic, acció infame...... )


i
hi
es per tot
empasti
fada
fada
llafiscosa pudorosa
podriment absolut
de la ment
L'han
escampada per
tot i com
deia Ovidi
el company i poeta
han deixat anar a les feres
en forma de casc i porres
amagant la seva identitat
com els covards
abanderant
l'inmundícia i
brutícia
cremant velles banderes
de llibertat i orgull
per poder
conservar
anastasiada
la consciència
i mantenir els seus pri
vilegis
fins a
la mort
final.             Però
es de la terra mil.lenària
mare ara i en
cara que ens alimenta
encara i sempre
d'on en traurem les nostres forces
per
combatre aquesta plaga .
Es el món que heu cap
girat
infames !
amb tanta crueltat i
amb tota la im
punitat que us dónen
les forces i els vostres
guardians violants
de llibertat
i
àvits de poder.
Es
qui ens mana i qui ens governa
amb violència i crueltat
 i
amb l'indigna
complicitat
d'aquell cor de curifeus
que tenen domesticats
amb regals i guarniments
cantant tots a cor que vols
les seves falsedats
ex
tranyes
re
alitats
cap
girant
les consciències
tot allò
que vàrem a
prendre
tot allò que ens van ensenyar
mares pares àvies  i avis
 aquell clar i
rotund
no robaràs !
es
campant aquesta herba
se'ns
en
duen les nostres conquestes
i incrusten a la pell
el temor
tant maligna
sal
pebrada
d'in
conciència
ni res
pecta i
 amb
el fort
re
gust
de por
                                           de la por !
i
badallant  rient les gràcies
de qui els mana
qui dirigeix les seves ments
venudes i atrofiades
vigilats i protegits
 per guardians sense consciència
protectors del tot poderós
Ufanosos i agraïts
beuen tots del rajolí
que ells creuen  diví
El festí dels poderosos
paradís terrenal
i
artificial
Gaudiu gaudiu
degusteu i degus
teu ara que encara podeu
                                                   ara que encara no podem
                                                   derruïr els privilegis
de
les
mels i
mel
melades
totes
estant
em
verinades
en
metzinades
                                              que no ho sabíeu ?
                                              que no ho sabeu ?
de vins i raims
surgits
ungits
del nostre esforç
       Sense vergonya
ingeriu
els fruits
que hem cullit
totes i
tots amb l'esforç dels nostres braços
amor i paciència
Ara us els en
dueu per en
riquir el vostre festí
Ajeguts us en
riueu us en
mofeu de tot
es
nos
altes
tots
guadint la bacanal de la fi terrenal
a l'ombre dels poderosos
Però
no deixarem
que
les vostres ig
nominies i mentides
ens infectin les consciències
d'amenaces i terror

La por que veu predir
La inanició
i l'in
cons
ciència
El virus de la
super
vivència
que vàreu profetitzar
marxarà més
aviat
que tard
Ja ho veureu
com
s'esvairà
i
un fort
cop de vent
com una ràfaga  huracanada
de
vent del nord
se l'endurà
amb tota  la vostra
   
        pudridura


                 i
tornaran les primaveres
Laura, mare i filla, dones i homes treballadores, i
entre roses i ponselles creixarà de nou
l'espiga,  i
com deia aquell poeta
florirà de nou la ginesta, i
arreu el camp  hi
haurà vermell de ros

           elles









                                                                                 
                   

 a la Laura G.
i a la seva mare i filla
que l'esperen
en 
cara 
ara a 
casa.
Empresonada
sense judici i
presó incondicional i
sense 
fiança
per l'estat 
                  capitalista 
segrestrada i feta 
ostatge
crec jo
                                                                                    com a penyora 
                                                                                    i símbol
                                                                                    de la por 
                                                                                   i escarment
                                                                                   de pròximes
                                                                                   batalles
                                                                                   per
                                                                                   les forces del
                                                                                    des
                                                                                   ordre 
                                                                                    i el poder 
                                                                                    financer

alliberada del seu segrest
després d'un mes de captiveri


benvinguda
Laura
arnau m.
valldoreix
maig de 2012

els cossos ardits

  

de les cançons d'amor de quan érem , 

  

  

je suis venu te dire

que je m'en vais

sergegainsbourg

La
jo
celine i
jo


en
altres
dies i nits.
en altres
llits de
cossos ardits.
en  llençols
plens d'es
trips i matins
de sols i auguris
enlluernant
diurnes carns i
blanques mans.
entrellaçats en dits  i
crits
d'abans
pot
ser vàrem
saber
trobar
el          
 s
nostre 
  s
desitj    
 os
romput
 s
entre
el dia i la nit
quan tot
ja i
encara
no
comença i s'acaba.

ara
però

la
jo
celine i 
jo

ballàvem
plegats al compàs
d'una
trista melodia
auxarmes et caetera o era relax babybe cool o marilou reggeae dub o no se qué de què de la perruquera i el narigut del gainsbourg caçons i melodeies  que no sentíem ni enteníem
per
què
tan ella
com
jo
                                        la jo
                                        celine i
                                        jo 
in
tuíem
com tot
ja
s'acabava
finit
el neguit i
tot l'ardit
molt abans
de començar
era la fi
sense principi
s
la nostra fi
sense
haver estat
i jo
sentia
com
per
darrera
la seva
mà freda i austera
seca i humida
àgil i rèptil
trepava i
em
re
corria
re
lenti
da i
sargantana
carinyoses
pessigolles
cruels
distàncies abissals
suaus cal
freds d'hivern
en tardó
ressentida
i
el meu clatell
verge
endivinava
premonicions i
decepcions
derrota
debacle i cataclisme
i com
per sempre i més i
en
un futur
més pròxim que llunyà
se m'allunyava
la seva mà ja
im
pos
sible.
hi
veia l'im
passible curs dels
fets i ella a
prop del meu
oïde sord
com
m'allunyava
dels llits des
fets els cossos
inquiet
s
d'una nit
de tota la nit de somnis
conjugals
com jo l'havia imaginada
de
fet in
tuït i sentia
els re
trets
surgits
de  la rancúnia
trets de
l' in
terior
una veu
la veu
que
              em
deia
a cau d'orella
connard connard...de mec, qu'est ceq' tu a fais ?
i una  llàgrima
seca
d'orgull i
altiva
re
galima
va
galta
a
vall
pàl·lida i
rimel
a
baix i
coincidia
en
ulls verds
i pestanyes negres
com
baixa
va
lenta i solitària
llagrimal
de sal i sorra d'arena grossa
del primer llavi al primer llavi
prim i sensual
de roig i carmesí de cannes o besançon de  la rivière a frejus de niça a toulon
més natural que aquell pinar que ens havia aixafat la nit com menystrual vermell quasi im
previst a
jardinat i dolorosa sang
d'extranys perfums d'altres països
des
coneguts i  llavors
ens vàrem besar                                           bé         ella  em va besar
freda i trista                                                  os
tots dos presos i em
pesos pel pès de l'in
fortuni i la des
confinaça
molt més jo que no pas ella
jo
celine
i
d'ella
naixeria
el menys
preu
que duraria fins al final del meu mal
estar en aquella casa

                                                  quin trist bagatge
                                                   quin trist paper  et vaig haver de jugar ?

i se'n va anar i allà a baix em va deixar amb tots els altres
sol
          tot
sol
amb tots 
          els altres  
         altres
des
com
passats
des
control.
lats
aliens
del tot
allunyats
del tot
de la nostra
des
gràcia
del nostre
trist
destí
i
abandó
nat
s

oh
perdó !
jo
celine

minuts
abans
jo
li havia
es
quinçat
es
parramat
es
pa tacat el cotxe
per un barranc de les valls aquelles dels alps estrellats esclatat la seva única i vella locomoció
en un arbre inesperat i innecessari perduts llavors en mig del bosc en mig d'un no
res d'un no
lloc
allà en un bosc alpí de pi avet i arbust robust
entre el dia i la nit
quan en cara no som ni ànima ni tenim el cos
ardit i el pit ardent
 esperant per anar un llit
si és el teu
jo
celyne
millor  i jo ja estabornit des
prés de dir
quatre bestieses i tu
no fer
ne esment
després de tres
gins
tònics
mal
servits i
més mal beguts en una cantina del village més proper
ella es refia i
em re
fia i me'n
comana la seva intuïció a la meva conducció
i el destí d'una nit en el seu llit compartit
la meva in
perícia va conduir els nostres destins a l'arbre imprevist i  innecessari
poc oportú i  el seu germà thierry                                es deia així ?
va fugir corrents
aterrit
de no sé què de no sé quí
deixant
nos
sols amb l'espant en la tristó i l'abandó en el futur  més absolut i tan in
cert tan per ella com per jo molt més per
jo
que no pas per
ella

la jo
celine i jo

vem decidir seguir l'instint i la por
fent tot el camí junts
i
separats
agafats de les mans
 dins la nit silenci ocult ni una mirada fins a la casa a dins del bosc i
no sé per
què em va sortir llavors aquella cançó del maximeleforestier que deia així
ilt y a une maison bleue  acrochée  a la coline ..on y vienne a pieds
y tot això de les portes obertes i les claus als panys
si
la casa de la celine
que ens havia ofert i obert
sense cap condició i
ara jo
jèia al meu llit  vull dir en el matalàs
al ras de terra arraulit i a
vergonyit en
congit en
un racó
humiliat
mentre els altres tiraven els daus i uns mikados
ufanosos dels seus estats
etílics

vaig pensar
que ja
mai
no podria
tenir
aquell cos
que havia vist
per primer cop
en arribar
al primer plà dels alts
alps maritimmes
La primera visió
de dona
blanca i fresca tota nua en l'herba aquella davant el riu
mentre jeia estesa a terra amb el seu germà ens va saludar a tots
fent tres petons dos i un  i aquell mugró
que havia vist en l'epicentre de lava i
erupció unió i eclipsi
de l'univers
de tota llum volant volant volant
i tant ! Visió
del món única i
possible
com si aquella carn
en ànima estant
aquella dona
natura  tan i
tan  dona i
tan natura jovial i
 al.legre seriosa i
mestressa de tots els
que circulàvem pels seus voltants
fos per mi
                enfí
va ser la meva
primera il.llusió visual
que vaig tenir de les muntanyes
provençals i de les més
altes ambicions
i seduccions en  l'alta provença i ara que
l'havia tingut a tocar
dormia sol i sabia
més que mai
que mai
més
no la tindria i
no
gosaria mai
més
tenir el valor
de dir   li


oh
jo
celine
tu i
jo
tu et
mois
celine

tu viens me dire
que....

i

a l'endemà quan ens vem llevar i vam pujar al jeep del patró que ens duria a la vinya a

a veremar entre terrasses ververejades de gotim i raïm de rosada fresca i l'airet fred de bon matí clar i límpid i cel pre universal de solcs  i freses de sòl encara i pell arrissada i alguna

que altra finestra oberta i el remordiment de la nit passada  vàrem sentir a la ràdio a francenter 

tot sencer i en un francès concís i exquisit per primera vegada els noms  i els mots d'uns llocs

desconeguts  llavors i que encara no sabíem com serien un per un anomenats mes a mes per sempre més dins la nostra memòria col.lectica pedra freda roca forjada i incrustada de vergonya i dol de traïció no viscuda però reviscuda constant insistent reclam de consciència com record de violació fatídica memòria d'una humanitat tant ràpida i canviant i la ràdio insistia i seguia relatant el dolor

que el nostra cervell encara no assimilava  mirant el paisatge dolç i generós de muntanya suau i d'antics sorrals vinyes violades de vi blanc i gosses bordant allunyades  dels vorals d'una carretera cantonal anàvem desxifrant processant imversemblants imatges radiofòniques de foc i sang soldats israelians armats i milicians cristians  falanges afrancesades a cop de metralla entrant amb odi rabiós en uns camps de refugiats anomenats....

                                                                                                                             sabra i xatil.la.


)

a l'alta Provença

tardó de 

mil

noucents

vuitant 

dos

aDg