cloïssa

                                                                         Re-
collint-me de les engrunes que he deixat 
al darrera , massa poc i massa massa,
sempre indecís i imprecís, trenco encisos 
massa aviat,  massa sovint,  massa atrevit 
per no voler-ne  mai, ni poc, ni massa, ni prou  !            
                                                                         Re-
cullo les engrunes que he llençat per terra. 
                                                                        Re-
collint-me altre cop en jo , després d'alguns 
passejos primaverals pels carrers més alts 
d'avingudes i vingudes i les arbredes més elegants .                      
                                                                       Con -
cloent-me  en l'asfalt que ja he cremat, 
                                                                      i era Daurat !  
Baixant dels cels a la vida més terrenal, 
a  la nostra vida més natural, massa allargas-
                                                         sada vida normal !                                  
                                                                     Com
cloent-me en una cloïssa fora  Mar    
                                    Ja no tinc Sal, que dóna Vida !

es
boç del poema 
escrit
un mati de
primavera
als Ferrocarrils
de
la Generalitat











per
a la
Martina H
escriptora i poeta
de màgiques històries

d'
aDg.