Al delà de la nuèch
Voyager, c'est bien utile, ça fait travailler l'magination
Tout le reste n'est que déceptions et fatigues. Notre voyages à
nous est entièrment imaginaire. Voilà sa force.
Il va de la vie à la mort. Hommes, bêtes, villes et choses,
tout est imaginé. C'est un roman, rien qu'une hiswtoire fictive.
Littré le dit, qui ne se trompe jamais.
Et puis d'abord tout le monde peut en faire autant. Il suffit
de fermer les yeux.
C'est de l'autre coté de la vie
Voyage au bout de la nuit
Louis-Ferdinand Céline
les cançons d'amor de quan érem.....
las cançons d'amor de quand èrem ....
I.
més enllà de la nit
fent dit
de nit
de
re
torn a casa
pels camins
del país
que no ha existit
Com
un
a
pàtrida
més
oriental
que
oc ac
cidental
més
llatí que
meridional
més
ibèric que
magrebí
Cercant
en mi
i
de mi i
per ací
la via recta
Seguint
la via làctia
La via
més recta
-
vull dir
la via
que
em duria
per fi i
en fi ( i
qui sap si )
mai i
per sempre més
-
de
re
torn
a ca
meva
Al país
que ja
no hi
és
Seguint
doncs
el recta
camí
cap
el país que
mai
més
no
serà
I
se'm
farà de
dia
veient
les dones
rera
els matolls
molls
d'humitat
de
rosa
da
di
fosa
i
vagina
rosa i
closa i
dits
humits
de
la
nit
Esperant
pobres
i
al
des
cobert -
intempèrie
lunar -
Dones
soles
i
a
soles
però
re
closes
en
una nit
es
tel.lar
Dis
postes
totes
a
fer
postes
a
bon preu
a
preu
fet
a
preu
dret i
i sen
se
drets
a
fer algun
que altre
servei
de
nit
amaga
des
i sen
se llit
per la banlieu
d
'aix en
provrence'
com
en diuen
per
ací
a la vella
capital
del país virtual
A
prop de marselha
la bella
dona
que
s'es
campa
Sibil·lina i
singular
com
a
serp aduladora
clar/ a
i
vident
nítit re
flex
en
mirall
ada
blau
i cel marí purpurina
de
matí
Ciutat
no
papal
Realitat
de sal
i mar
mediterrà
que
cou i
atrau i
em
fa crida
I jo
sé ben
bé
que no hi
seré allà al
damunt d'algun vaixell
baldejant al port vell
I sé
que no ho faré
Que ja
mai
més
no hi aniré Que ja
mai arribaré ni em passejaré per la cannebière
amb els amics i amigues que hauré fet a la citée
Oh
camins de frança
cercant
com fa cent anys
en
frederic
mistral i
la belha mireia
de
qui ja ningú
no
en sap
ningú
en coneix
res
d'ella
ni d'ell
per aquests vorals
On ets ?
On són ?
camins
del llengua
d'
oc
que vol dir
si
el país
que ja no hi és i
qui sap si
mai
no
ha
és
tat
(
o
ja
mai
no
serà
)
Qui sap
on te'n vas anar
azalaís
de porcaraigues
que se'n ha fet del teu país
de tot aquest país tant pla?
El riu se la menjat ?
on et vas en
dur
el teu
vell cant
i
el dur
mistral se'ls va en
dur més enllà
del pla fent voleiar mar enllà
més enllà del golf ... i la mireia
violada pels francs On són
On és la comtessa i alamanda i isabela i garsenda i alais i
castellosa totes les dones trobaritz i alamuts i iseut i maria i
tibors i els mars d'amors
o mals d'amors oh jocelyne oh
marifrance quan temps perdut
que he perdut quan m'he perdut i
estic perdut per el país des
conegut de la tibors
de bells amors de vells amors I
tu no hi ets tampoc
Bels dous amics, ben vos puosc en ver dir/
qe anc no fo q'e estes ses desir/por vos connuc ni.us
pris per fin amant/ni anc no fou q'eunom agues talan /
bel douz amics, q'eu soven no us veses /ni anc no fo
sasons qe m'en pentis;/ ni anc no fo , si vos n'anes
iratz,/q'e agues joí, tor qe fosetz tornatz;/ni anc...
Ara re
cordo tam
bé
aquell
bell cant
espiritual
tant i
tant
com
batent
que feia així
cincents n'eren a montsegur
Ara duc però tan
sols al pantaló
al damunt no
més dis
set francs a la butxaca
del darrera i
una foto
teva
Des de toulon fins a besierés
m'he vist empés
cercant un bès
que no he trobat
Que no hi és
I
em sento
orfe i
sol
ben
sol
pels voltants
de negre nit
entre grumolls d'ombres
d'homes i dones i
algun parell d'arreplegats
com jo Esperant
qualcú
de bona voluntat
que en plena nit
ens dugui a algun
lloc En una llar
provençal i
fer una raglette
menjar de gruyère fos i
vi escumós
Cerco la casa
de la bacanal
pels voltants
d'Aís Tot
es perdut
els meus desitjos
més es
cumosos i
eferbecents
en aquells somnis
inicials
d'aquests
viatge
inciàtic
de fer i
re
fer
una vida nova
La vida i ser un estrany
en mi per jo i per tu
Vull dir fugir
com sempre he fet
al meu destí
Però ni tan
sols ha estat així
i heu
me
a
cí
en un país veí
Sol en la nit
auboutdelanuit
Ara ja torno
sense
haver fet cap
liaisons ni dona ni d'home
ni bona ni dangerosa
Amors perduts
que havia sommiat
tan reals
ara i
ahir
amb una hungaresa o polonesa amant de chopin
o berliotz o grups de roc afins a solidarnosc
travessant el mur d'acer o l'almbrada de fil
ferro o una francesa que fos gitana
romaní i catalana i anés en una caravana
com en un circ
amb volant
vull dir
ambvulant
cuidant cavalls salvatges acompanyada de sa mare i el seu company
que era un barbut eremita semblant al moustaki
Tan és !
Ara
re
culo
torno en
rera
com sempre
sense haver
ho
a
conseguit
no
més i
tan
sols
havent
deixat un cotxe es
tampat
en pi
avet
d'alta
muntanya d'una carretera secundària
de l'alta provença
Ja ho val animal !
I tinc por de tenir por
Uns fars estranys
de color groc que van passant / passant sospirs de soledat /olor a pneumàtic cremat i
van aturant
se
xisclant / les faldilles curtes ensenyant les natges blanques quan s'ajupen
per
mirar dins les vuatures
el futur
client
amorós
delerós
de
satisfer
desitjos
sexuals
no
correspostos
siusplau/sidplais ?
Al meu davant
buscant con
fort Que
fort !
Buscant
plaer sen
se es
forç
però
amb diner
-
en diuen
francs
d'aquell paper
tan arrugat !- I
s'ha aturat i m'han en
lluernat amb els fars grocs
a
francesats
Un cotxe que no és ni un citroën
ni un renault sembla
un peageot
Un home prim i
petitó i
amb un moustache
que déu ni dó !
Em fa pujar al davant
i jo sec al seu costat
estic salvat !-
penso jo -
de la maldat
d'aquesta nit
irreverent i tant i tant in
solidària i
solitària
on jo m'hi he perdut en el país que ja no hi és
o
en el país que mai no ha estat
I
la nit va anar molt més enllà de la nit / efluvis de formatge i amanida niçoise/a
graïdes converses i adulacions/lluisllachs i maradones i el campneuve/la política i
la revolució/l'europe i l'espagne qui arrive/els socialistes i felipéegonsalés/beure
vi i beurre/veure unes pel.licules de films francesos i un llit on dos homes/deffonce
/defoncéedefoncéeet/ on baise ?J'ai seulment un lit/je veu dormir i la mà/lamà/lamà
llafiscosa els genitals/nopotsernopotsernopotser /je suis desolée/pobrehome! tenint
que cercar jovenets per la carretera i d'amagat /dobles vides a la frança de provincies
i jo perdut d'esquenes al seu mustatxo/jai m'endorj'aim'en vais j'ai m'en vais i em
vaig adormir com un anyell de tot l'alcohol que havia ingerit...i a l'endemà en el dia
clar automal/ em vaig deixar tirada a terra /n'estic segur / de segur !/ la teva foto
en aquella casa /sola/tu tota sola/en aquell pis de gres immaculat/Anàvem corrents
per l'auto-route i tots dos callats i jo pensant/Oh mon dieu la teva foto/quan l'home
aquest del bigotet la vegi...
l'estriparà ?
...em va deixar en un voral d'una cruïlla /quan va engegar em vaig adonar/ que si hagués
accedit/si hagués cedit i m'hagués deixat anar/m'hagués deixat dur molt més enllà/molt
més enllà de la nit ara tindria molt més que només aquests únics / mísers disset francs
que hi duc a la butxaca/a mil milles nàutiques o terrestres de
cameva
Ara el temps fred ha vingut
amb el gel i fang i nevada
i l'estol d'ocells és mut
que cap no fa la cantada,
i els brancs són secs al tancat,
fulles flors, s'han envolat,
i el rossinyol no s'hi avida
tant que al maig a l'alba em crida.
Azalaís de Porcairagues
(*)
(1)fotos extretes de la xarxa, Tamaral Standret
(2) Jodi Rogec
(*) Traducció de l'occità extreta del llibre
Les Trobairitz, poetes occitanes del S.XII
de Magda Bogin
