Vull recordar
al poeta de Santanyi ,
amb alguns versos del magnific llibre
pòstum i inacabat
'Sonets'
que ell mateix fent gala de la seva
particular modèstia , va dir
que havien arribat
a la perfecció !
Blai Bonet
a
Calafiguera
No me prenguis el que no em pots donar.
El que no tenc va en mi de nit i dia.
El que no em pots donar dins meu fa cria
que te cerca no et veu i mira el mar...
No vendré fins que tu em vulguis cridar.
Entotsolat com un botxí faig via.
Pena no he de passar per si perdia
un ganivet que ja no sap tallar.
La meva frase alta és dir " ben fet"
si el que no em pots donar és la teva sang
ni l'horitzó amb els lliris de la llet.
Acab de dir.La mar acaba en el cranc...
El cor que no té ret a mi me ret.
De mi , en fas pols, després en faràs fang...
Sonets
Empuries
Edicions 62
Barcelona 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada