L'evolució de l'univers

per l'Ariadna

(
i
la Cira
i
l'Ibai
)








Ara fa trenta anys , Jordi ;
en l'apartament aquell que teníes a Calella
( de Palafrugell ), en el que els capsdesetmana ,
si multiplicava la gent com en el miracle dels pans i els peixos;
la Sussanna i jo vem concèbre una vida.
Ens vem estimar angelicals i desconeguts encara,
mentre picàveu els daus damunt la taula de fòrmica.
Ens vàrem cloure en aquell únic món
que teníem els dos mes enllà de vosaltres ,
allò que tú en vas dir més tard 'les nostres cosetes ',
incomprensibles als altres. Recordo encara ara
com regalimava l'aigua pels invornals , i la furiosa tempesta
ens esclatava al damunt i ben lluny alhora d'aquell llit per torns
que per un instant va ser tot nostre. Llampec fugaç .
Tempesta elèctrica al moll de l'os : i un bes etern ,
d'ametller humit de núvol sec : llavi blanc i dit vermell.
Després a l'endemà , quan el matí ja entrava per les persianes
mal tancades i ens va tornar a mostrar a tots de nou, tal com erem ,
vem decidir baixar a Barcelona , la nostra trista i grisa ciutat llavors ,
per separat; no crec que fos, cap presagi ni cap premonició de rès ,
però el cas és que dies o mesos i anys mes tard,
vaig començar a trair ( i no ni una , ni dos , ni tres ,
ni quatre vegades, si no mil cops ,vull dir continuadament )
la nostra memòria.


I ara Jordi , fa ja uns mesos
aquella vida concebuda llavors allí,
al teu apartament de Calella ( de palafrugell )
n' ha engendrat una altre ......no em diguis pas ,
que aquesta no és la demostració mes evident
de l'evolució de l'univers.






Arnau Martorell
Octubre 2010