A l'horabaixa,
d'un tal dia com avui, veig el verd damunt el blanc
i la persiana del meu veïnat mirant no res, perquè
jo no hi sóc i no m'hi veig, ni el balancí es mou ni
la pinassa es belluga.
A l'horabaixa,
se sent el xiscle d'un infant jugant i, sento l'olor
d'una dona gemegant al meu davant i veig l'enveja
als ulls d'el meu veïnat mirant no res, perquè ni tu
hi ets, ni jo em moc.
A l'horabaixa , només
la il.lusió evaporar-se com la suor en el llençol blanc
( no et cobriré de blanc perquè no hi ets,
només recordaré el teu cos gemegant )
A l'horabaixa, potser
fa un mes o potser fa molt més , algú
va fer l'amor en aquest llit grinyolant
de petrarau
http://www. rau-art.com/.
poema extret del llibre calaratjada d'arnaudeguerau,
pendent de publicació i que el trobareu en format digital
a JoEcric.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada