de Portvendres a Banyuls

de la Marenda

                                                                       

Vorejant la Marenda Vinyes verdes vora el mar Com un conte figurat Quan ens fèiem a la mar  Cada divendres de Banyuls fins a Portvendres Dies i nits encerclats de llum i sol Dels fars de sal i aigua d'escata blanca Entonyinats en camarots atrotinats Quan tornàvem cap a terra ja pensàvem en gastar tots els sous que havíem tocat I a' Perpigan la catalan 'ens els patejàvem Vull dir gastàvem En algun bar de mala mort  pels voltants del Castellet o el Barcarés Tan és ! I un dels dos pescadors que compartíem ració  llitera i camarot aviat ja s'havia enamorat d'una jove magrebí Petie fillette algerienne que llogava el seu cos a disset francs la sessió No sé si antics o dels més nous I l'altre pescador que figurem que era jo Li feia l'ullet a la filla del patró I diguem que era gitana bruna i ufanosa i molt orgullosa de qui era i de com era la seva pell i la seva raça i tan ella com la seva mare i el seu pare Que també era gità Es clar ! em parlaven  en català O bé un romanç molt especial i col.loquial Un patois local de Perpinyà Tan la filla com la mare com el pare i tots els seus compares dels voltants tots a una i cantant garrotines rossellonines i tan se val ! I ell el jove enamorat que era jo per suposat ! Allà s'hi hagués quedat embarrancat Ben instal.lat Dies i dies fent olor a teranyina de sardina I per la nit Al primer crit anem al llit ! Hauria dit I al cap vespre del Capcir a fer algunes birres per Portvendres tots el divendres Vull dir unes bières i de nit al meu cau Al redós d'aquell cos tant fermós D'oliva negre i raïm i pebre roig en el seu sexe  i nexe inclós d'olor a mandarina i aroma a cal-roig dins el seu ventre de Portvendres. Però ai las! ja veuràs Com tots dos vàrem haver de marxar Precipitats quan l'amic i protector d'aquella nena  en qüestió I el pare i senyor patró de la princesa gitana Ens van voler fer saber a tots dos a un i l'altre que aquest no era el nostre lloc ni la nostra qüestió Fugint fugint amb l'últim sou darrera el sol Vinyes  verdes vora el mar anàvem cantant deixant Portvendres de bon de veres I veient  tota la marenda des del darrera de la banyola que ens duria de Banyuls a la frontera recorríem i corríem la carretera fins al Voló Volant volant d'allà cap a la frontera L'amic i company que és deia Ahmed Em va dir, Apa adéu arnaUalbert deia Mohamed o era aquell Rashid a que vaig deixar tirat com un m,al parit en un peatge de Besierès ? Ai, bès ! I  l'Aranu on és ? Va dir l'Albert Jo no sé ara mateix si tot això que us he contat és cert o és incert  Si és realitat o inventat Veritat o imaginat Però ben bé del cert Vos he de dir que no vos he enganyat ni Vos he mentit Perquè tot el que he escrit 
                                                                          Escrit està i així per sempre 
                                                                                                                                  més en restarà.......

dibuix

tunyinaires a la Marenda

les cançons d'amor de quan érem...

El Voló del Rosselló

Golf de Lleó

Mar Mediterrània