FA MIL ANYS QUE SOM ACÍ / MILLE ANNI CHE STO QUI (*)

S'ha de dir i s'ha de saber
que hi ha una epidèmia en
pudridora
per Espanya,
que recórrer tot l'arc mediterrà,
una pesta insidiosa fètida
penetrant i constant
carregada d'odi ètnic i cultural a tot allò que des
til-li algun accent català i va de
Gandia al Voló
de Maó a l'Aragó travessant camps de roselles i oliveres,pobles i ciutats d'atzaar i mandarines i taronges,
llimoneres i ametllers, camps  sembrats i heres
com zitzània d'odi racial que tot ho em
metzina
però
A tot
es
ell
es
a
tot
es
aquest
es ratzies
i
racundes i
racistes dels nous temps se'ls hi ha de dir com deia Mariolina (*)

que fa mil anys que som ací
i aqui hi serem per mil anys més

per tot
es ell
es 
aquest poema 
                       i aquesta olivera  
                      de la nostra      h
                      era                    i
d'en salvador espriu
que diu
                           així

La pell de brau


III.


La pell
fa de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l'ultim guany
del repòs.
Sepharad
i la mort,
cavall flac,
cavall foll :
tot sovint
no destries
llur nom
en el somni
del temps
dolorós.

Adg





al país que m'ha vist néixer i créixer



i
el
es
meu
es
fill
es
amb 
l'amor 
i 
el
res
pecta
que em
                                                                mereix
                                                               la terra i la
                                                               cultura
                                                               d'avies i
                                                               mares, 
                                                               avis i pares