........oratge de vesprada a la marina blava blau de marinada blau esfondrat a la badia de Xàbia entre cap i cap hi un cap i un mar i l'oratge sec i el cel blau que refresca la marina clara i desembulla el meu cap -entre cap i cap -mentre llegeixc vicent-andrés-estellès he entès com és de clar aquest país que jo encara crec meu i de vosaltres amb permís d'altres i més enllà l'oratge i el pinar i el mar i l'esclat a sant-antoni i a la nau on naix la marinada hi ha una nau i jo sóc qui la mana però no qui mana....
records de la Marina
tot baixant per l'AP-7
artèria
de la costa mediterrània
coltell
disseccional del
país
: passat
ja el Delta
i lo Perelló
i els massissos d'Irta
i
Peníscola
que s'obren cap el país del
tarongí i l'atzar i el gres i la ceràmica
, s'albiren les grues del Grau
de Castelló
i la Plana
i les naus
, poligons i polígons de naus i naus
i rotondes i rotondes i trailers i camions atrafagats
circulant o
aparcats
o
embarrats
o
contornals
encara
enfangats
de la última
riuada
a
Vila-reial
, tota la logística
valenciana
by-
pass
mediterrani
entre
l'Àfrica
i
l'Europa
més
septentrional
cinta
portadora
insomni
de mercaderies
sense límit
nord-
sud-sud-
nord
, de l'horta
: mescla
única
urbana
i camperola
industrial i
pagesa
de
ciment
i albuferes
de mar
i terra
de carxofa
i seitó
, d' arrossos i
vi
roig
, de canyes
i
flors
, de
blau i
deixalles
escampades pel vorals
, de cel i muntanya
pujant
ja
cap
a l'Aragó
per Godella
deixant darrera
la vella
olor a
safrà i a
sal
i el mar soroyà
a vall
, deixem
darrera
l'Ap-7
i
entrem en un gorg
cap a Sogorb
( el país dels orgullosos xurros )
pujada inacabable
1000
metres
enllà
cap l'altiplà
castellà
, d'allà on venen els vents
els mals oratges i els aiguats
i les riuades sense fre
que no pot aturar
ni l'home ni la terra
ni el camp
ni les rieres
ni les hortes
ni les albuferes
, que ho ennuega
tot
fins
la mar
quan els deus així
ho volen
....
apunts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada