DE PEREJAUME
Que els nostres poetes retinguin la tinta en altres rescloses,
que els nostres poetes siguin capaços d'un tal esforç.
A l'Andreu Vidal
L'acte verbal de l'erosió.
El relleu mateix que es dóna a llegir,
que es dóna a escriure. El transpaparament.
Un paper inmens que encabís Llinars, Trestapasses
i els vessants del Corredor. L'acte verbal
de l'erosió, amb Cànoves i els turons
a mans d'un notari, a mans d'un llibreter.
El transpaperament de l'espai físic, els vents
enquadernats, en l'aiguavés dels tàlvegs,
en l'aiguabarreig dels sots,
en valls cada cop més amples,
com ara els solcs on pren relleu
la verba, en terres de la Sorollera,
regades pels barrancs que hi desguassen,
entre pedreres de calcàries on oïm
l'acte verbal de l'erosió.
La pronúncia provocada per la grafia dels recs,
els caires desgastats de rodar les paraules, llera avall,
la terra que es beu un rec, que l'engoleix.
Oïu les lleres eixutes que xiulen com serps al pi de l'estiu,
els noms cada cops més àrids, més orbs,
amb el delit d'una altre llera que no arriba al mar.
Perquè així com el Lierca és un escriptor de raig,
així com l'aigua va pel sot de l'Oradella
i la Tordera perllonga mar endins el seu nom,
també qualsevol altra paraula, qualsevol altre nom,
és un dibuix per lliurar-hi tot un riu.
Heus aquí doncs , l'escriptor inclinat a taula
com ara una conca escrita per una tinta força soma
que sovint es desborda i obra un trenc
i va escorxant la llera nova per allà on el solc la du,
obligada a difluir i confluir repetidament
i a xarnar gorgs, profunds com goles,
d'arremolinar-se davant d'algun obstacle,
fins que arriba a taula la tinta,
amb tot el que ha excavat,
i aporta, a l'escriptura, molt de sediment.
Heus aquí, doncs,
el gran teatre del front :
el riu apilat,
la paret presa,
el teló de formigó
davant l'aigua espalada.
Oh aquells per a qui l'aigua
corre lliure, gira tota sola,
infringeix el pendent, les lleres els obstacles !
Tampoc no obeeix cap sentit, cap conducció.
Alguns corrents fins i tot es redrecen
i fan, dalt dels pics, els deltes.
Oh aquells! Oh aquells !
Ara que un cop més, amb la mort d'un d'ells,
les tintes tornen a mare
i la terra recobra el seu verb.
¿L'ha mai sentida algú
l'escrivesa de l'Escrita ,
la brodadura líquida de veus
que fa l'escrita prop d'Espot ?
¿I l'oradesa de la serra de Llengots
qui l'ha escoltada, aquelles crestes
de calcàries i aglomerats que es drecen,
ardides, als dalts del Cardener,
en un relleu alçapremat i deïdor
que llengoteja aquelles moles ?
La terra enfinastrada,
la terra que no se sent,
amb els gorgs i les basses
emplomats com vitralls.
Com t'hem d'aprendre a llegir,
tan abocada i muda,
per més que tenyim una deu fonedissa
per veure en quin curs d'aigua reapareix !
Per més que mirem, a través d'una paraula,
el terra on és impresa !
ELOQÜÈNCIA
Tocar-se els llavis amb un dibuix de Rafael
aquests
poemes
que
m'he
trobat dins
la
Obreda
d'en
perejaume
tot llegint
el
llibre
d'
( edicions 62 - empúries )
que he agafat prestat
de la
Biblioteca
Gabriel Ferrater
de
Sant cugat,
m'han fet pensar
en
la Martina
aC
i
les seves
brúixoles
i
capses
i
pous
plens
de
curiositats
que
t'
m'
en
dins
en
en un
món
fascinant
de
purís
sim
esclat
verbal,
d'aigua
cristal.lina
gorg
fresc
que
et
rega
lima
i
t'envaeix
com
mar
núvol
o
fage
da
in
a
bas
table
!
:
(
)
*
aDg
valldoreix
Gràcies AdG...
ResponEliminaEns llegim!