el malcom
LoWrY
*
re
talls
i
re
flExes
de
l'Es
cuma
de
Mar
i
el
Cre
puscle
d
el
Corb
:
talls
i
re
flExes
de
l'Es
cuma
de
Mar
i
el
Cre
puscle
d
el
Corb
:
A dintre l'Hostal Escuma de Mar , al cantó gairebé buit de les Dames i Acompanyants , la vista des d'aquelles grans finestres que donaven directament al port i al golf de Geòrgia vers el continent muntanyós devia ben bé ser-ne la millor del món, Ethan pensà. Res no podia posseir més frescor, més suavitat, més sanitat, més brillantor. Hi havia una tremenda sensació de llum, i àdhuc assegut, aquí a dintre, es podia sentir la frescor del vent del mar i olorar la seva salabror.
No hi havia ni un núvol davant la vista, per això els trons devien provenir de les muntanyes de l'illa de Vancouver mateix, al seu darrera.
El mar era blau i mogut, estriat d'un d'un blau polar més feble, la ratlla de l'horitzó oscada d'un blau lila i els cims blancs de les muntanyes del continent.
I allà lluny, més enllà d'un far en el primer pla immediat, la torre de la qual s'aixecava insegura sobre una infrestructura de teulades, i les blanques parets, s'estenia l'illa mateixa de Gabriola, estava dient el cambrer, o una seva punta, potser a unes set milles, trèmula com una imatge sota el sol del migdia.
(...
...) S'abandonaven a fruir de la vista de nou, gavines i fars, mar blava i muntanyes: que n'era de grandiós !Tocava el cor , també, omplint-lo sobtadament d'un orgull feréstec pel propi país, un gegant, però amb tot, tan jovenívol, al fons un taujà de tremp primaveral. Us sentíeu orgullós fins i tot de poder esguardar aquesta bellesa dramàtica, com si participéssiu de tota aquesta dignitat i puresa i sensació d'espai i de llibertat; com si us trobéssiu, en certa manera, embolcallats en aquesta totalitat saludable, com si fóssiu allò que esguardàveu. ¿Veus aquelles muntanyes ? Són part de nosaltres mateixos.
Era una sensació brusca d'amor per la pròpia terra que no tenia res a veure amb patriotisme, sinó que apareixia com apart d'un veritable orgull (...
No hi havia ni un núvol davant la vista, per això els trons devien provenir de les muntanyes de l'illa de Vancouver mateix, al seu darrera.
El mar era blau i mogut, estriat d'un d'un blau polar més feble, la ratlla de l'horitzó oscada d'un blau lila i els cims blancs de les muntanyes del continent.
I allà lluny, més enllà d'un far en el primer pla immediat, la torre de la qual s'aixecava insegura sobre una infrestructura de teulades, i les blanques parets, s'estenia l'illa mateixa de Gabriola, estava dient el cambrer, o una seva punta, potser a unes set milles, trèmula com una imatge sota el sol del migdia.
(...
...) S'abandonaven a fruir de la vista de nou, gavines i fars, mar blava i muntanyes: que n'era de grandiós !Tocava el cor , també, omplint-lo sobtadament d'un orgull feréstec pel propi país, un gegant, però amb tot, tan jovenívol, al fons un taujà de tremp primaveral. Us sentíeu orgullós fins i tot de poder esguardar aquesta bellesa dramàtica, com si participéssiu de tota aquesta dignitat i puresa i sensació d'espai i de llibertat; com si us trobéssiu, en certa manera, embolcallats en aquesta totalitat saludable, com si fóssiu allò que esguardàveu. ¿Veus aquelles muntanyes ? Són part de nosaltres mateixos.
Era una sensació brusca d'amor per la pròpia terra que no tenia res a veure amb patriotisme, sinó que apareixia com apart d'un veritable orgull (...
(
si
no p
si
:
hauria
de
deixar de llegir
a
Lowry
massa
bo ( per llegir
res més) nic (per escriure mai
més )mas
sa
sublim (per seguir
escrivint ) mas
sa
d'
amor(per enamorar-
te molt més)mas
sa puny
ent(per no enamorar
te mai més) mas
sa
al
còhol (per no beure-
't
tot
a
d'un
glop
i no oblidar-
blau, blau, blau pregon : una barca blanca de pesca lliscava al davant, intersecada pels cables de telègraf just fora la finestra, i agafant el vas a la claror de la llum i bevent la cervesa, hom podia sentir, oblidant-se de tot, com si es begués el dia mateix, i que un cop begut, el dia fos encara allí ( Jacqueline tenia una altra cervesa ) en la seva foscor inexhaurible, amb les seves perspectives de felicitat a punt de ser engolides, un cop més.
te de nou) ic (per no deixar
de beure) I mas
sa i
r
re
verent (per no seguir-li
la corrent i no perdre't
pel camí.... de
fi
nitivament ) no em
con
vé gens
vé gens
seguir llegint
- l
o
)
)
jo
però
:
però
:
Sortida de Sol ! El crepuscle del Colom. Recordava una sortida de sol a començament de primavera : el sol de primer una bombolla de llum, després una sageta, plata, els segments superiors enormes, lluents, els inferiors com estrelles entre la boira, brillant a través de la broma matinal com els punts lluminosos d'un diamant , com partícules de sucre al seu davant vessades sobra la taula damunt del cafè del matí. (...) Aleshores la boira començava a ser emportada cap ala platja i el sol sencer apareixia, més encimbellat i lliure dels arbres, com la lluna sense cara, per un moment, després, de sobte, brillant....
edicions 62
la magrana
barcelona
1987
traducció
de
l'anglès
de
Josep Sales i Boguñà
M'agrada el teu bloc!!!
ResponEliminaMoltes gràcies Mariola !
ResponElimina