de
WH Auden
En un migdia de setembre,
fent-me el dinar, sobtadament
vaig sentir sota els dits, trenta anys
més joves, el volant del cotxe;
en el meu rostre el sol cremant
d'un migdia d'agost, i al meu
costat un passatger:
Tu, tal com eres aleshores.
En una plana al.luvial,
entre els sembrats corríem
enmig de núvols de pols blanca
i ànecs xisclant i voleiant,
que vam cuidar matar; vam prendre
dreceres de muntanyes
que s'engrandien poc a poc
cap a l'oest, i molt contents
que algun
captard ens portaria
felicitat per a tots dos.
I així va ser. Ens van servir,
a la cuina enllosada, truita
a les graelles, i un formatge
dur d'enflairar , per uns moments
ens vam parlar vora del foc,
més tard pujàvem les escales
amb una espelma, poc a poc.
Vam fer l'amor. Després i allí.
I així feliços, aviat
la son se'ns va emportar
al murmuri del riu
baixant pel gorg.
D'aleshores ençà, d'altres encantaments
s'han encès i s'han fos,
els enemics han canviat d'adreça
i la guerra ha envilit
innombrables veïns inconeguts
que s'estimaven com nosaltres
ens estimem: però al voltant de
la teva imatge no hi ha boires,
i encara ara la terra
ens pot meravellar.
¿Dequina cosa, doncs, em puc queixar
mentre remeno ansats en una
cuina endreçada i suburbana ?
¿De solitud ? Bestieses !
Ja és companyia de tenir
rostres i paisatges reals
que amb la mirada plena
d'amor m'ensenyen que almenys puc
aprendre a viure
tant amb l'obesitat
com em poqueta fama.
Traducció
de
l'anglès
de
Salvador Oliva
del
llibre
vint-i-set poemes
d'
edicions
Quaderns Crema
que s'engrandien poc a poc
cap a l'oest, i molt contents
que algun
captard ens portaria
felicitat per a tots dos.
I així va ser. Ens van servir,
a la cuina enllosada, truita
a les graelles, i un formatge
dur d'enflairar , per uns moments
ens vam parlar vora del foc,
més tard pujàvem les escales
amb una espelma, poc a poc.
Vam fer l'amor. Després i allí.
I així feliços, aviat
la son se'ns va emportar
al murmuri del riu
baixant pel gorg.
D'aleshores ençà, d'altres encantaments
s'han encès i s'han fos,
els enemics han canviat d'adreça
i la guerra ha envilit
innombrables veïns inconeguts
que s'estimaven com nosaltres
ens estimem: però al voltant de
la teva imatge no hi ha boires,
i encara ara la terra
ens pot meravellar.
¿Dequina cosa, doncs, em puc queixar
mentre remeno ansats en una
cuina endreçada i suburbana ?
¿De solitud ? Bestieses !
Ja és companyia de tenir
rostres i paisatges reals
que amb la mirada plena
d'amor m'ensenyen que almenys puc
aprendre a viure
tant amb l'obesitat
com em poqueta fama.
Traducció
de
l'anglès
de
Salvador Oliva
del
llibre
vint-i-set poemes
d'
edicions
Quaderns Crema
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada