dilluns, 9 de setembre del 2013

Calaratjada




A l'alba  d'ara  , encara se sent el  crit 
d'algun gat somnolent, que no vol anar a dormir. 
Crits violents allunyats de la mar i de la llum  que s'acosta. 
Crits de moix espantat vora el tassó trencat en el passeig de la mar fosca. 

I se sent qualcú que pensa :  ' per molt que voleu cridar 
la realitat de la llum se vos endurà' . Jo no ho sent tot això, 
però endevin com la llum insipient  s'escampa pels racons d'aquest bou, 
                                                                                                               on ara jo hi dorm.











esbós
del 
llibre

calaratjada
d'
arnauDeguerau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada