dijous, 23 d’octubre del 2014

LA SARGANTANA I EL MUR




El poema és un hort 
que espicassen gavines

Ponç Pons




La sargantana  i la nit .
Tel d'estels de Santa

                                    agnès a Santllorenç.
L' home refà  tot el camí que va fer ahir,
com cada matí.

La sargantana i la Lluna.
                                   De Santllorenç a Santmateu, 
una  cabana en cal blanca  adob , 
de terra antiga, d'aquesta illa tan pobra 
com era! I  mirau com  és ara ! 

La sargantana i l'hamaca ,
duta directament des del deefe.  
Carns i brases a l'estil de la Pampa dins  un verger eivissenc. 
Uruguaies o Argentines, quines son les milors ? 
Aquesta és la qüestio ! 

Mentre en Gabriel  jeu  
entre la sargantana  i  el Mur.
Fuma, mira, ens somriu i  diu :     
' este chocolatito pica ! '  

La sargantana ( i tothom ) se'n riu. 
Puja el mur i cau. Es tomba i hi torna. 
U, dos,  tres i  quatre ! Salta el mur i vola . 
El vent se l'endurà enllà de la Mar i  un corb-
                                                            marí  l'escudrinya
                                                                     

en plè 
                    vol 
                   


i                                                                                                               la tortuga i  el conill


no 
              vol ....


.
  


                                                                           
                                                                                                                    













i sempre gràcies als Uc i al Mestre  Villàngómez



                                                                          EwPqj27YXeg





dip -
                  tic
eivis
                      senc.

*
aDg


*





dimarts, 21 d’octubre del 2014

L'ATZAVARA I EL MAR


a marià villangómez llobet

























L' atzavara i el Mar. 


L'atzavara a l'estiu.
L'atzavara i un pi .
L'atzavara i un cuc .
L'atzavara en el pit.
L'atzavara i la pell .

L'atzavara és foc.
L'atzavara és fuet
L'atzavara és gorc
L'atzavara  és sexe
L'atzavara és riu
         
L'atzavara ets tu , 
                          flor de baladre i torrent per on no hi passa mai sa gent . 
                                                                                    Aigua de núvol i cel blau .
                                                                                        

Atzavara i rostoll ,
Atzavara  i matoll,
Atzavara i  mel .
Atzavara i fonoll marí . 
L'atzavara i el romaní . 

L'atzavara i tu nedant surant volant 
                       en mars d'argent damunt les ones 
                                                                     
                                                                           
                                                                                                                      (
i
Barlovent 
                                                                                                                                de 
Tagomago

                                                           xiulets silents d'escates blanques      
                                                                                                                                          i
                                                                                   



 la sargantana i el Mur 
                                                                                                                                     



 .





                                                     
                                           


                                        Bon vent 


                                                                                                            !




                                                                             




Gràcies als Uc

les seves baladres.





el poema i 
                           el gargot     


'la Dona i l'arrel' 



són
d' 
arnau
de
guerau


)

eivissa 1996
illes pitiüsses

valldoreix
vallèsOccidental
 2014 i 2019


(

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Penja d'un arbre l'amor, ...
















de 
mariamercèmarçal



La cortina crema
vidres, neguit .

Freu de mitja nit.

A fora els cucs
rauen la lluna.

Toquen la una.

Penja d'un arbre
l'amor, escanyada.

El rellotge es para.






Damunt un cel apedaçat   
desfem l'amor a l'hora bruna  :  
 al cap del llit ens reflecteix la runa.   



cau de llunes
1973- 1976

dimecres, 15 d’octubre del 2014

de l'azalaísdegausac

(i/o
 arnaudeguearau 


nou
po
e
ma
ri
:







no 
sóc com lluna 
plena Sóc terra teva i 
lluna seva


aDg
valldoreix
tardor hivern

2014 /2014

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Tot ho daria al Temps, excepte....

bob dylan in the train
      
                             
Tot ho daria al Temps , excepte .....excepte
el que he fet meu. Per què he de declarar
allò prohibit , salvat mentre a la duana
 dormien ? Perquè jo ja he passat, i
el que no volia perdre m'ho he guardat.


Robert Frost
Versió catalana  de JM Jaumà


' I could give all to Time except _ except / What I myself have held. But why declare / The things forbidden that while the Customs slept / Ihave crowssed to Safety witch ? For I am There / And what I would notpart whit I have kept '










aquest poema de Frost me l'he trobat 
com a tribut,
en el llibre Crossing To Safety 
( En un lloc segur ) 
de 
Wallace Steigner
Iowa 
1903- 1993




diumenge, 12 d’octubre del 2014

L'home és sempre feble ....





...) 

               Però Tomàs passava dies sencers a l'hospital i ella s'estava sola a casa. Encara sort que tenia a Katerin i podia sortir amb ell a fer llargues passejades. Quan tornava a casa, s'asseia davant un manual d'alemany o de francès. Però estava trista i li costava concentrar-se. Sovint recordava el discurs que Dubcek havia pronunciat per ràdio en tornar de Morscou. Havia oblidat ja el que havia dit, però no deixava de sentir la seva veu tremolosa. Pensava en ell : soldats estrangers l'havien detingut en el seu propi país, a ell , el cap d'un estat independent, se'l van emportar, el van tenir quatre dies en algun lloc de les muntanyes d'Ucraïna, li van fer entendre que l'afusellarien, com havien afusellat al seu predecessor Imre Nagy, després el van portar a Moscou, li van ordenar que es banyés, que s'afaités, , que es vestís, que es posés la corbata, li havien anunciat que ja no estava destinat a l'execució , li havien ordenat que s'havia de considerar de nou cap d'estat,i el van fer seure a la taula davant Brejnev i el van forçar a negociar .

           Havia tornat humiliat i s'havia adreçat a un país humiliat. Estava humiliat fins el punt de no poder parlar. Teresa no oblidarà mai aquelles terribles pauses enmig de les seves frases Estava tan esgotat ? Malalt ? L'havien drogat ? O no era més que la desesperació ?Si no n'ha de quedar res de Dubcek, aquelles llargues i terribles pauses quan no podia respirar, davant de tota la nació, enganxada als receptors, aquelles pauses si que quedaran. Elles conteníen tot l'horror que havia caigut sobre el país.    



(1)                  

 Era el setè dia  després de la invasió, ella escoltava el discurs en la redacció d'un diari que durant aquells dies s'havia convertit en el portaveu de la resistència. En aquells moments tots els qui allà escoltaven Dubcek l'odiaven. Li retreien el conveni que ell havia consentit, se sentien humiliats per la seva humiliació, i la seva feblesa els ofenia.


Quan ara , a Zuric, recordava aquell moment, ja no sentia cap mena de menyspreu envers Dubcek. La paraula feblesa ja no li sonava com una comdemna. L'home és sempre feble quan està comfontat amb un enemic superior en nombre, tot i que tingui el cos atlètic com Dubcek. Aquella feblesa que aleshores els semblava insuportable , repugnant , i que els havia expulsat del país, de sobte l'atreia. Ella s'adonava que formava part dels febles, del camp dels febles, del país dels febles, i que els havia de ser fidel, precisament perquè eren febles i es quedaven sense alè enmig d'una frase.

    Se sentia atreta per la feblesa tan com pel vertigen. S'hi sentia perquè ella mateixa era feble. 





(....




reflexions
en
un capítol 
del llibre 

La insostenible lleugeresa del ser 
que 
l'escriptor txec

Milan Kundera 

va escriure 
des
del 
seu 
exili
a
París
a
finals dels anys setanta 
del segle XX





(3)


Fotos
1.
Dubcek als anys 
60'

2.

Havel
abraça
Dubcek
a
finals dels 90'
en la segona primavera txeca

3.

Milan Kundera

( Brno  1929 )