per fi ja m'he acabat el llibre que vaig agafar prestat ara fa trenta anys al servei de biblioteques de la generalitatdecatalunya i deia així en la seva primera pàgina, és una vella història que tots els homes es venen al temptador i fiermen una obligació , baixant del pis numero vuit del carrer mallorca de barcelona cantonada amb pauclarís, per l'ascensor shcneider o thissen pilke de fum de cigarretes, al carrer plou i the esparat i no has vingut caminaré cap a casa, no hi ha ni via fàcil que meni a la saviesa : i sé que no hi seràs després de tants de segles d'inventives, el camí de l'ànima segueix a través de l'erm espinós que s'ha de passar en la solitud, amb els peus plens de sang, amb sanglots demanant auxili, tal com han fet sempre....
george eliot
.... al ceibo ja han tancat, niré a l'estanco i amb el quim cerveses i escacs passen les hores i no vens escacs i whisky i no vens clenxes i no vens vaig a dormir... demà pujaré i me l'enduré a l'autocar dels pirineus estan nevats i a encamp una farmàcia andorrana em nega els preservatius avui no ens ho farem i llegiré Nit de cap d'any quasi no et veig i és així com ha de ser Tu allà tant a dalt i jo enpetitit en el racó d'encamp I no ho faràs vols protegir la meva virginat ?
:
:
d'es
cates sagnat
venes a vall
re
corrent
les vostres es
pinades
me
mòries de dies que jo no he vis
cut en
cara
quan m'ho diràs allò d'ahir em vas deixar sol al solar més terrenal mentre tu i els altres pujàveu als cels en coixinats de cotons blaus i amoniac
I Ethan pensà de nou en els llamps d'or sense tro darrera les muntanyes. és un llampageig esotèric també, com forces màgiques, i hi ha el perill que en parlar d'això...
I Ethan pensà de nou en els llamps d'or sense tro darrera les muntanyes. és un llampageig esotèric també, com forces màgiques, i hi ha el perill que en parlar d'això...
i d'allon
- ses
- ses
, amb moltes faltes d'ortografia i tot
a malcom lowry
d'
arnau
de
guerau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada