La felicitat era aquell dia en que tots tres no sabíem que érem feliços Ell imitant de les teves mans els teus gestos Jo resseguint-vos a tots dos amb la mirada Absent als vostres jocs filials Recollíeu les branquetes del teu jardí una a una i les dipositàveu ordenades damunt del carretó de color groc que ell creia tan i tan necessari i arrossegava amb força i voluntat de formiga immenses carretades de fullam Jo us admirava allunyat de les vostres telepàtiques connexions mare i fill Cap dels tres no sabia llavors que aquella seqüència umbilical ( i no cap altra ) és allò que molts en diuen i en consideren La felicitat
( llavors em van trucar per telèfon )
Es desprèn felicitat, certament ...
ResponEliminaGràcies Mar. !
ResponElimina