dijous, 31 de gener del 2019

' Vaig ser al Cel que en rep la Llum més forta ...


l' anÒnimadegrÀcia 
                                     a
                                     Amay
                                     A de
                                   gAdés

    )    auto
     retrAt (
     tardor
     2os mil
     di
     vuit
     Vila de Gràcia
    països catalans
Mar Mediterrània





l'últim bany de l'estiu


escene
s :

L'objectiu deixa la taula plena de
síndria
i
els
melons
farcits
de
ham York 
re-
gust
a saliva 
amb
sal
picant 
i eriçó,
gelats de
crocant
- í
diuen tot
es
les amigues,
que el 
Cel
és
albastrul,
el Sol
Galben
í,
nisipul,
si
sudoreau,
unei
si
axité
Si
ap
-A
si
sare
si
ça sperme raceste maçina
re
fres
l'aigua
des
-prés
del
sex
e
i
iubine
pasiune
dra
Gos

pentru
tine

tomoroww fly too
Bucures



este ultima baie
de vara









i

diumenge, 27 de gener del 2019

SolsticI d'hivern


'Increíble el primer animal que soñó con otro animal .Monstruosos el primer vertebrado que logró incorporarse sobre dos pies y asi esparció el terror entre las bestias normales que aún se arrastraban , con alegre y natural cercania , por el fango Creador.' 

TerraNova
Carlos Fuentes



la Creació de l'Uni
Vers


Maria, es llença al Mar a Cala Saona




                                                                La GestAció de MariaH
                                                                                      i

    Paradiso



inspirado
na
novela

de
José Lezama LimA






feim un banyit-
                                  o ? 
DonA sota la 'toldilla' del margaret alisson 



la Llum 


o
EulàliA de SarriÀ


 Carmen y LolA
                                                              de AmayA de gAdéS


SomosvioletaS

sIgnAtures

:
.
.
.



AmAyA   de  gAdéS


AnònimA     de           gràciA








                                             i ,



l
ArenAdegAlizA
2mil18





mares de invierno, 
frente al Cabo de Palos 






hivern   .  inverno . invierno




ViladeGràcia . Portinatx . Valldoreix . Isla Crsitina .

Barcelona.  Serra de Collserola . Illes Pitiüsses. Andalucía


Mar Mediterráneo
Mar Mediterrània
Mar Mediterraneo







dissabte, 26 de gener del 2019

L'ArenA es lleva

            

l'auto retrat  
de
l'
anÒnimadegrÀcia
a
l'
ArenadegandiA




)

Un raig de Sol 
hivernal traspassa 
.
o                      
 -  blicu -
                                 o
.
 el finestral
i el fred i la llum i els teus olhos
miren interrogant
l'àngel que vola
al carrer
borrissol i pols després del bes
de 
BonMatí


(


Vila de Gràcia

hivern
2019


dimecres, 23 de gener del 2019

Cel i Arena



retrat d'hivern  

a la casa gran del davant 
de la platja Gran 
de Llevant 





paisatges 

de nues ones i el vent i el mar i els cabells 
embullats després del bany d'hivern de 
l'Arena a la platja Gran 
de Llevant al davant
de la casa
 Gran  



retrat
de 
l'anÒnimadegrÀcia
a
ArenadeGalizia 



dimarts, 22 de gener del 2019

Cigne d'aiguA i vola el mAr





la
mAr
   Ar
gentAda  
en 
l'
horA          violetA
en 
Es Caló
de 
Formentera






                                                                                   al
Miquel
                                                                              ó
tot
llegint
a
la
                                                                                                      montser
                      -rAt 
Roig
davant
del Mar

                                                                                   



re
 - cor - 
dant
dies
pas
-sat
s



l'
anÒnimadegrÀcia




valldoreix
hivern
dos mil di nou

Ungles blaves Mans de blat Ulls de Mar

    com 
A
CristA
ll
S

l'anÒnimadegrÀcia



dimarts, 15 de gener del 2019

r3velS : po3maColache


They have taken Sun from Woman
And consoled  her with mOOn




Deessa , la cova de lladres que els homes hereten,
han de deixar-la aviat,
i hauran d'anar-se'n
retornant-te el teu Sol,
 la teva Lluna, els teus Mars,
Estels, Arbres, 
Conreus i 
Llar...

però estalviant-te la indignitat dels Elogis.





Colache 
de  
l'
anÒnimadegrÀcia


)
versos 
agafats
lliurament
del poema
Robbers'Den
de 
Robert Graves
les
imatges
són
 de 
Virginia Mayo 
a
l'apolcalíptic final
de
 Colorado Territory
 de 
Raoul Walsh 
1947

(



per 
la 
MartaSerrés



dilluns, 7 de gener del 2019

LA POEÍSA ES UN GÉNERO LITERARIO

del libro La Chica No Olvida
de Irene X




Ólafur Arnalds , For Now I Am Winter (Full Album )



Las lágrimas de una madre que sostiene el caDáver
        de su hijo no son poesía .
La mirada perdida de una niña que observa cómo
        su madre, por decisión propia, 
desciende ocho pisos hasta teñir el suelo no es
        poesía.    
El sonido de un huesos al romperse no es poesía.
La bala idiota que falla, perdida ados
        milimetros de un órgano vital , no es poesia.
La prostitución infantil no es poesia.
La metástasis no es poesía.
Dos muñecas en un giro de 360 grados, no son poesía.
Veinte veces la dosis de un ansiolítico ingerida con
         destilados no es poesía.
La tercera planta del hospital que frecuento no es 
         poesía.
El alarido de la claridad de quien abandonó la
        realidad por haber llegado hasta ella no es poesía.


Las cosas no son poesía.
El hambre no es poesía.
La falta de aire no es poesía.
La enfermedad no es poesía.



Los fallecidos en este accidente no son poesía.


La poesía es un género literario.



Yo ejerzo el silencio blanco cuando se apagan las 
      luces.
Ejerzo el silenco blanco porque es el único derecho
      que me queda para no retorcerme los dedos,
como quien en lugar de pàrtir la ramala riza hasta
      quebrarla.




Un necio llama talento a una necesidad y se oye un 
       aplauso mientras una conexión neuronal me grita :
       estruendo.
Ante el estallido acudo a aquel lugar bajo mi cama 
        donde dejé mmi naturaleza para derramar hojas de
        sauce que otro ignorante llamará pestañas.

grCuando cesa el ruido, temo salir ante ellos pues sé
       que cada uno tirará ala una , y yo volveré a perder
        deseos que creerán haberme sido cumplidos.



¿Que hice el 5 de mayo del 90 ?
¿Que hice le 13 de setiembre del 93 ?
¿Que no hice ?
¿Que rompí para que lo inseparable se tornase añicos ?


Mi existencia es solo la evidencia de lo efímero.
Esta monta de palabras : toxinas mudas, prudentes.



Supongo que yo culpable, culpable ; culpable me fui.



Me fui porque quería quedarme.


Yo solo me fui porque tenía que quedarme.




 gràcies a  Nina Saturnina





Irene X

( Zaragoza, 1990 )
Periodista y escritora"por necesidad",
es autora de El sexo de la risa , Grecia , No me llores , 
Fe ciega , ( ilustrado por Aixa Bonilla )  y Single


Su poemario La chica no olvida ha sido
distinguido  con el Premio 
ESPASAesPOESÍA 
de 2018