......sempre experimentava la mateixa sensació de desassossec; i cada cop que baixava a Barcelona, tot just travessar el túnel dels ferrocarrils a Collserola, just abans d'arribar a Sarrià, més feixuga se li feia la humanitat, com a massa humana, i despertava en ell una immensa desesperança, un profund dolor de solitud, com si d'una malaltia es tractés....(*)
i
va
veure
per la finestra
la primera
flor
la roda del temps , o en tot cas i més ben dit del pas del temps o el cicle del temps o el pas de l'hivern
a la primavera veié que era : mimosa-ametller-cirerer-pomer i per fi
del
llimoner
(*)
text rodat
per
arnaudeguerau
