veig
des de la finestra
de la cuina : les branques buides
de l'arbre desnuat fulla a fulla
aquesta tardor i el cel d'hivern :
límpid i opalí després de la pluja
d'ahir , i
el
reflex
del gat
mirant
- me : vol menjar .
can cadena
passeig hortènsia rossinyol
valldoreix
La Neptú entre dorm sota el llimoner -
que ja és ple de llimones el llimoner
aquest
matí calmós de
gener.
dimarts setze de gener
cancadena rossinyol valldoreix
Des
de la finestra
s'hi veuen les fulles
verdes
i d'altres
més engroguides
del
pomer
les que després a finals d'hivern
faran
una flor blanquíssima
que hi
ha
rera
el llimoner
que ja és
ple de llimones
verdes i
d'altres més madures
, de grosses i de
més petites
les llimones que fa
aquest
llimoner
que
hi ha
dar-
rera
la cuina
de
ca
nostra
.
una elegia
el dia després del dia de reis passada ja la pitjor part de la tempesta corporal que la té i jo vàrem passar per reis- va néixer clar i lluminós a europa a catalunya a rac ú les ones a cor escopien la irritació occidental sobre problemes quotidians : col.lapse sanitari ! deien : inseguretat ciutadana ! i aquestes mateixes veus - com totes i jo que prenent-me el meu cafè -amb-llet prescriptiu de cada matí aquest diumenge intentava de llegir Updike - oblidàvem altra volta el dia a dia - dia si dia també- les noranta nits i noranta matinades amb els seus vespres i cap-vespres de continuades bombes caigudes al damunt d'humans dones homes filles i fills germanes i germans que humans com nosaltres construeixen envien llencen per matar a altres humans cada dia cada hora cada minut des de feia ja noranta dies aquest diumenge - dia del Senyor- el dia després del dia de reis a casa nostra :
les voreres dels carrers son plenes de brossa plena d'embolcalls de regals per llençar joguines antigues cartrons i plàstics d'embalar són torres i torres de deixalles d'opulència. La veïna pregunta , que passen avui els escombriaires ?
De la nit t'agrada aquell silenci quan
la llum - la lívida claror que s'intueix per la finestra -
ja anuncia l'arribada del nou dia .
