Borriana ( marines i oratges )

                                                                      Sol de juliol Blanc lunar damunt l'asfalt del moll  llarg del Grau de Borriana Al fons com un far de ferralla jeu mig enfonsada una nau oblidada i en Gabriel i jo havent dinat fem la bogada i estenem els draps bruts i la roba mullada al sol de juliol  : calçons i calçotets mig nets des de la última remullada i una ensabonada amb renta-plats marca mistol Quan caigui el sol  ( i s'apagui ja l'interminable dia ) i l'oreig de la vesprada ens doni un respir i passem de l'asfixiant horabaixa a la nit estelada ( la coberta plastificada crema per dalt i ofega per dins) i obrim els porus de la pell bronzejada quasi cremada de nou a l'alenada Quan entri la marinada a gust a sardina i quitrà mediterrà n'irem a sopar al restaurant del club social del Nàutic del port de Borriana I ens daran fritura de morralla i calamarsets i gambes i gambetes i fins i tot caurà un arrosset a la balconada Davant la mar veurem les barques de nit sortir a faenar allò que després haurem de menjar Al bar del club on anem a fer un cafè dues dones de l'alta societat de Borriana juguen a un bridge casolà sota el retrat del general generalíssim En Gabriel em dona un toc els dos en girem i ens mirem : som un vespre d'un dia d'estiu de l'any vint-i-ú després del traspàs (  de la mort al llit del dictador ) i el meu patró company i amic fill de represaliats mallorquins a Barcelona amb vivenda a Sant Gervasi de Cassoles i empadronat però al carrer major de la Vila d'Eivissa tot i ser un liberal convençut es un home de be i comença a blasfemar  en veu alta contra el dictador Mon pare callava ma mare no deia res tots com a xaiets qui obris la veu a la garjola diu l'home tot cridant a cor que vols a tot l'amfiteatre que aixeca el cap les dues dones fan veure que no hi senten i el cambrer mos ve a dir que si podem abaixar la veu però en Gabriel enfurismat si encara i sortim per cames del bar La balconada saltada del club social del Nàutic del Grau Desmuntem el campament Desfarmem amarres i salpem a mitja nit amb l'Amer ( un cutter de dos pals ) per la bocana del port de Borriana Llum verda a estribor Nit negre d'estiu El mar pla ple de llumenetes de les barquetes que han sortit a pescar el berenar de demà Fa bo i jo em prenc una cervesa i en Gabriel se fumarà una cigarreta Tots dos per fi mos sentim segurs      Abraçats a dins la mar         La nostra mar                                                                       allò que els romans en van dir Mare Nostrum. 

Borriana La Plana Baixa País Valencià