És sang l'esclat del gerani
damunt la blanca paret
del meu jardí.
Avui florit de nou,
ahir gèlid encara.
Paret amunt s'enfila
com un arpegi de llum roja,
groc de sol migdia.
Els meus ulls en fan festa
prop del verd,
sota el blau que enlluerna ;
i oblido sang .
Però el cant de l'ocell
és agut entre les tiges primes ,
i, més amunt, unes branques fosques
pengen de l'arbre
com arrels mortes,
sense terra .
Montserrat Abelló
Camp de Tarragona
Vida diària
1963
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada