La matinada i una tardor

I és molt més que tot això.  
I és molt més que un record. És la teva olor dins el meu cos. És el regust a tabac deixat a dins la gola. I són les mans gesticulant davant el fum evaporat. Hi és també la teva veu dins el meu cap. I  són els cendrers plens i les ampolles buides i ,                                                                                                                                                                         és la matinada i una tardor.

Com en diríem però  de la tardor ja presa ? 
Que en diria en la fressa d'una nit ja morta i una fresca que s'oblida i un ja hi som que ja ha passat . I l'asfalt ja banyat. I la pressa que enretira un cartró per terra.I tot el tabac ja fumat i el fred que m'has deixat ? Com t'ho diria jo sense ferir-nos que ja t'he enyorat en aquesta tardor humida tot just havent tombat la cantonada de ca teva ? Com t'ho diria jo que curta que és la nit ja reviscuda. Mil cops  en dos minuts ja reviscuda. Com t'ho diria jo sense ferir-me, que ens hem deixat sense haver-nos trobat. Com en diríem de la matinada ja viscuda. Com en diríem d'aquesta tardor perduda ? Com en diria jo si m'hi aboqués de nou encès, tot nou, a dins la teva brasa. Ja no em perdria pels carrers i t'abraçaria i et besaria i no et diria res

més.

dels

poemes de tardor i estiu

dona i epíleg

aDg

barcelona

2006