diumenge, 5 d’abril del 2015

Agua y luz, noche y arena


alegría y sol 
-eá , 
de noche y de día , 
de Isla Cristina a Rota con viento de poniente

Playa de la Caleta
Puerto de Santa María 




A barlovento va el día  y a sotavento la noche.  
Agua y viento , juncos y arena.   
Nada es nada y  todo es todo  
en esta mar, en esta tierra . 
A que juegas  Arnán,  a doble o nada ? 
De levante es la arena y de poniente son tus besos .
Dos cervecitas, haz el favor  !  Siseando, siseando 
que  van marchando !  Luna negra, noche clara. 
Todo es nada y nada es todo . 
Nos recogeremos  pronto y nos zafamos ya del viento !
De Tarifa al Peñón el parte nos es adverso . 
Y ya en puerto la farola nos acoge.  
Unas manos temblorosas , parejita de colores , 
entrecruzan  ya sus dedos, piel y anhelos .  
Y  el  pitillo les alumbra : labios  luna y paseo.  
Rasga el mar y  corta  la noche , un beso  azul  rojo y verde .  
Se  oyen risas, se oyen gritos.  
Agua y luz .  Noche de  arena y deseo. 
La olas llevan olvido y  yo me perdí  en tu recuerdo .  
Todo es nada y  nada es todo .
Arrojo y destino, del tuyo y del mío.
Hazañas de mar y deseo  y olvido  y  olvido y  olvido .                                                     
                                                                                                Y el destino ?                                        
                                                                                                Se oye ahí a lo lejos .

Un motor y una  luz, 
que chiquita y sigilosa 
entra airosa por  la bocana del Puerto.
Viene sola de faenar en la mar.


Bocata de caña o mojama ?  
Anda,  dame lumbre  Arnán , haz el favor.

                                   











agua y luz
noche y arena

aDg

dibujo
y 
poema
del
libro

andalucías
viajes y cantares



juan moneo 'el Torta'
mi barca canastera













dijous, 26 de març del 2015

eS VedrÀ i lA Llum







                Xil
A         
                   ut

                              mar
                i
                             terrà




sen   -

se
tí    -
tol 
ni         
mú
si         
ca









Verd 
- ere          
        - jant,
en 
mar
de roca i estany
re
- flex
concav i en llum lunar
Com les llunes que duia  al seu  vestit la nina de Na Lucía
d'es -
cates llises i gru
- molls
Dalt al cel i baix al Mar
Surant
verd
-groc
-guejant
en espurna de cal i sang .
No hi han taurons vora la riba . Ni estels ni marines
I en una llanxa sabatilla 
Que en diven els entesos
En la barcassa que vé plena de paella i famella de CalaVadella
hi ha UnSuperman 
UnSamsó Un Ver Home Un Cavaller d'Antichs Contes de Cavalleria 
UnTirantloblanch com un Àngel o Un Joanotmartorell de pacotilla , 
Caballera al vent des del roquer se llançarà fent l'angel i el numeret
de més a
munt de més a
dalt
És un homenot Un grenyut Un alemanot
No pas un català Ni és espanyol ni és francès
Diu el pagès de Sant josep a Portmany
va 
mirant per es camí
veu com se tira l'animal
Ja ho val !
Vaig tira tira fent camí de bonmatí
fins Santa-
agnès 
i 
vès  
qui ho diria
se senten
Ja
remors a mars i oceans sonors
olors a 
                    xilaut
que els du el vent
 i les ones i els aromes
a protector solar
d'holandeses i franceses i
africanes
i afri
Kaaaners
Que no son ben bé el mateix 
No !
Que són com cans de Ciutat del Kaap
I se poden i 
se foten totes socar
-rimades sota
el solar 
a Santmateu i a Santmiquel de balançat
al prime bar de carretera 
hi ha una munió de motards
Són com àngels
del l'infern i del cel
med
i
terrà
Ací
a tocar del Mar
al Cafè de la Mar
i
na
blava i sol purpure
-jant
enlluerna les ulleres 
Supura  cos i pell
Suors de cuir anglos
-sexó
I des del penya
-segat 
des
             d'Es
                                 Vedrà



entre moreres i cireres i ametlles i oliveres i 

matolls i grills i baladres i vent i atzavara canta un home
que va  a feinejar 
                                                                   A encalar la fassana de caseva
i
totes i tots
van despullats
davant la barra del bar
essenyant 
mostrant pel i pit 
i cuir gravat d'algun club pen
-nisular
Per es camí de corona 
se veu el vent i l'atzavar
com passa el dia 
Com passa el temps 
Com
 cau l'estiu
Vé la tardó 
I amb ella el vent
de nord i
de ponent
Farem pipí dar
rera un matoll 
Sota una alzina
o un cul de monja i
olor a romaní
fonoll marí que sobre
viu 
en un sembrat 
a l'in-
tempèrie tot un hivern
amor
                       ja t'ho vaig dir
Beure
'm 
del ruixat en un sembrat
abandonat de Ca na Lin

me besaràs i   
                                           me faràs pes-
                    sigolletes 
                                   en es clatell
                    havent'ribat
                                                                  a Balançat ?                           
                      
                                                              Ou ieaah !    

                        
i amb el vestit  ple de llum i colors
marins
 ballarem arran de mar
en es sorral
de Balançat




i
algú
m'ha dit
que ha vist la Connie per aquí , 
per es camí de Satalaia a Es Vedra, sortint de Pacha
.
.
.











poema i dibuix
d'
arnauDeguerau


foto
conniecarter




sant'antoni de pormany
 eivissa 
illes pitiuses
mar mediterrània
estiu tardor 
2010













dilluns, 9 de març del 2015

La mar ho cura tot ,

                                                           
                         l'amor l'artritis i el cor  La ferida i el record  Butllofes de mar a les mans i un gorb La valentia i la por i tu, Teresa i tu La mar ho cura tot, la llunyania i la sequera de l'estúpida ressaca de vi i vida i un glop de wiskhy  d'anit, Teresa La mar ho cura tot, el vent l'oratge la sal que ens cou i et fa mal  I la xica que jovial i bonica gesticula excessiva com son pare, a la Freiduira Gandia de l'escollera del Grau  i crida i remena peixet i aceitonet i musclos de les roques de la badia I la vida execssiva ací i arreu Teresa, i tots els llums encesos de les barques fent la nit Fent la cuca de nit llum verda roja blanca  i tu Teresa i tu  I les navalles i els calamars I l'arròs negra,  així en femení Molt bona l'arròs molt bona, diu la senyora ferrer I el brou i el litoral i  el peixet i el julivert i l'arrosset a Calp sota el  Penyó d'Ifac Tot excessiu tot en aquest mar d' aquest país  I Benidorm sutrac de glaç i calitxa sudorosa I a la Vila més Joiosa peix de roca i congris abulímics de grutes de petxines i sangries de crocanti I a la illa més plana plena de tovalloles al sorral i sprays a gust de meduixa M'aclame a tu Teresa i al vent i a la mar i al melic  ventre i sexe una nit d''hivern de vent fresquet que vé de l'Altet Tot excessiu tot, quan navegant d'Oran a Xàvia el capità de la nau de la Marina Mercant espanyola, que ens prohibia parlar català entre els catalans,i nosaltres sutmesos i submisos hi accedírem , altiu i excessiu, mira al front Mira a proa Mira escolta i sent la ràdio espanyola ques ecup Pablo abarida i9 Nino Bravo Aspira respira somriu i diu  , 
                                                                               
                                                  Que bonito es nuestro mar Mediterraneo 

Com si el mar fos seu  Com si el mar fos d'algú Com si la mar no fos mar i tu Teresa no fossis tu  La mar ho cura tot l' esquit de gota sal i oblit El vent petit i de gregal  Velams en llum de migdia  i bous tirant la línia Xorrant de proa  al vent de Dénia  a(h !  i Gandia a barlovent I el Portitxol i la Nau sobria i sincera davant la mar i tu Teresa i tu   I al Grau de Castelló o de Burriana veient futbol amb tot el personal Que sóc més Orellut que groguet que vols amiguet Tu miquelet i jo Molt més   granota         
                                                                 Així tal com raja vos ho dic 
                                                                      ara i ací vevent un txató de vi 
i 
sardina en el xiringuito dels estibadors 
sota les grapes de les grues 
                                                                                                      del Grau de Castelló 
Gres i rajola i 

jo 
                                                                                                 
                                                          m'aclame a
                                                                                                                             tu         
                                                                                      Teresa, 
                                                                                            

com deia un tal 
                                                                                       O vi di

pel cantó 
                   de la Safor 
o 
                                        de l'Alcoià
de per ací i 
                                    de per allí 
de per 
                              el món
                      de per                       
                              el
                                                                 -s 
Mar
                                                                                                  -s
i 
                     terra
                                                                                                              - nis 
                                                                                                             





                                                                                                                                         

o  
                        ( H      !  
                    men  
                 A 
                                tge   
                                       
                a         l' 
                                                            O
                                                                             vi 
                                                                                                          di           
  i       a
                    la

                                              Teresa             
Ui  
               i 
                           per 
                                                                     -què 
                                                                                                                 Vull !
                         



                                        
m'aclame a tu 
ovidi montllor
palau santjordi
Raimón 
Trenta anys


    K7rF5AnczLI


imatge
s
Cotinsa Cataluña
navegant
                                    pel 
 med
               - i
-terrà
                 -ni 
 i
vistes 
 de
 La Marina 


divendres, 27 de febrer del 2015

La invenció

                        de l' A m Or      i      d e l  S e X e .












La do na , 
                 les do -
                                  nes ,
                                                  
          tot

              es    

                   les do
                                                   nes                                           i                                                                      el  fang i l'
                 
                           

                                                                      aigua         i       la                                                              
                                                                                                                                                                                                       sang

                       per -


                                             fum    
                    
de 
                                                                   ter
 -ra
                                            - ris
                                                                         sa     i        argila i
                                                                           
   la 
       cr A ció

de l'ho
         m
                   e , els 
                              ho -
                                     mens,  tots els 
                                                                 home
                                                                          - ns                  i                     
                    
                                        


        tot es les don

                                                  es              
som  
                         la                           


                   in                ven                  
                              
                                                             ció                                                                   
                                                      
              de     
l'A                m 
    Or                      


i

                                                  
                                       d           e        l                                                               
                                                       
s 
                                                                 
                           e
                                       
                                                       
x                             
                                                                         
      e




po
 e
ma
im
pro
vit
zat a  la solapa del llibre 
El metge d'Atenes 
de teresa pous
premi ciutat de palma. llorenç vilallonga de novel.la 2010
editorial moll
























i
ad
quirit en 
un llibreria barcelonina
 de bell-
nou


paolo verones aracne