divendres, 12 de juny del 2015

a l'Alzina-graells





segueixo
arrossegant
aquest 
estiu enamorat,
seguin
-te
digne , tot
el més digne
que puc 
        
Des
- del 
centre
dormo 
en un seient
de l’Alzina -
     Graells  
que
segueix  
pel caminot 
fent cata-
croc i tot 
d’un cop , quan el xofer
ho mani,  tots baixarem a Ponts ,
a prendre
el fresc i fer 
un re -
fresc,  
però jo
em prendré
un conyac , 
perquè és ben 
embriac 
com m’agrada a mi 
d’arribar  a la teva casa
de les valls d’andorra, 
de la muntanya virtuosa-
 i no he dit viciosa  -                                                                                  eh ?   .

I 
quan hi arribi , ens 
beurem whisky   
escocès, o crema andorrana
i
després ,  si podem sopar ,
soparem als gallegos ,
i 
en’cabat
rondant per les cases ,
de casa en casa , 
de terrat en terrat , 
buscant llit i banyera ,
i
deixarem 
córrer l’aigua ,  
i
l’àcid  pujarà , 
i 
baixarà ja redimit 
de tots els seus pecats ,
tu ja ho saps amor , 
dins dels dos com 
clos , com tu t’hi has fos .

Ja t’ho he dit ,  jo no et vull deprimir .
L’àcid que he dut,  me l’han venut ,
blau o  blanc com un mosaic arcaic   o 
com un  ou, que jo he batut
vençut                                                            només per tu
vençuts                                                                                tots dos
jo voldria 
                           re -
                           tenir
                                   - te
                               així 
com                                                     ens
com                                                       et 
                               tinc                                        
                               tenim
                                     ara                                         
                                           i              així .

És 
                                                            així ,
com jo 
          et des
                    - xifro
                       xifra 
                        a 
                        xifra
d’aquest àcid
re   -                                     
              corrent
            cu                                                 
                  -líric 
                       més que
                cu                                                 
                      -lèric ,
quan
em   ric                                               
                       - ens riem -
dins 
el teu llit
i ben                                                
            a
sota 
            dels llençols -
                                el llen
                                        -çol 
                                sol -
per uns instants   ens
                                 acollirà i
                                 ens haurà
                                                  estimat




                   tat !






(*)


esboç
del 
llibre 

Dedicatòries
del
Quartet de Barcelona 
l' 
Off rambles
d'
aDg

1986
a dos-
mil 
i ....



(*)

foto
de 
lukasz wierswow

















dimarts, 9 de juny del 2015

S'ANIMAL QUE NO EXISTEIX


és dòcil, té vida,

si el mires, ja no hi és 
té un membre que respira,
és s'animal que no existeix.
Se toca i se vagina,
fornica amb ell mateix ,
té un far que m'il.lumina,
té escata com un peix.
Me menja i me vomita
d'un simple malentès,
me caga i me compixa,
és s'animal que no existeix.
Desvinculat
de qualsevol forma de vida,
través sa gent amb sa pupil.la.
tan desfasat
des segle que comença ara
som una mòmia,
som dues vaques .
Dins un no-res
dins una absència pura,
aquest silenci és una tortura.
De tot un cos,
de tota una vermada
només me quda
un pam de carn en barra.

( l'Animal que n existeix 
 és un llibre de n'Andreu Vidal )

 musica i lletra de Joan Miquel Oliver







cançó poema
 d'antònia font
homenatge 
al
poeta mallorquí

Andreu Vidal
palma
 1959 / 1998

del disc 
Rússia
2000


ilustració del disc

'mon fils michel'
de
Joan Revilo
Khourigba
marroc 
1959




dilluns, 1 de juny del 2015

el cant de les sirenes



és 
l'últim cant 
abans del tot i el no-res  
Quan translúcida entre les aigües 
sorgeix del fons marí  l'udol 
en veu de dona 
i ens fa crida 
cap 
a  

                                                    
l'
abisme





 . el Mar d'Iris .
                                    
                        




a
en  Jaume i 
en Toni  que també 
han  sentit 
com jo

el cant de les sirenes

dissabte, 30 de maig del 2015

el somrís

             
Com núvol blanc


  ....     

                entre calvet i l'avenir ,               
va entrar un somrís  per la finestra . 
I a degà behí ,   va fer un buf 
i  va fugir   


....






Un
ju           e          jú
de  nit

a
Barcelona



aDg


imatge
de
rOiKaTrAorÉ


dilluns, 25 de maig del 2015

les formigues

                                                                                          


                     in
                                                                             can
                                                                                                                          sables   



(


i 
els grills que canten 
i 
criden
  
tant 
-bé !
del 
                                                          Mas
Roig 
                                             fins 
                       a 
                                                    la 
                                                                                 Vall 
                                                                                                         d'Or
                                            
         )
                                



mai


No
de
falleixen

...........fileres                                                    

 petites
 però                in
A
bast
A
bles  
                     in
acabables 
rutes
                     in
                                                                        finites...........

Cercant
Creant
dresseres
superant
                       in
combustibles
troncs                        i                branquetes
alts
cims
i
clots
a
la
 recerca
de
la
Terra
fèrtil

i

l'                                          

Un

i
                                    c
Vers

d'on 
va
sorgir
la
vida


La
Terra

els
Mars

I 


la

Do                      na 



















*
Valldoreix
maig del
dos mil quinze

dibuix
lesformiguesvalentes
adg

diumenge, 17 de maig del 2015

Olas

       
                      .... hacia el mar hacia el mar hacia el mar ....
                                             
         

Viatge d' Isla Canela a Isla Cristina, ida y vuelta
Juliol de 2 mil 3


                                                       
                              y                         
                                entre dos aguas ,    
el                   
                                                                        
                                 ro -
                                                                                                                                                      
                                                                                                                              
                


                                                                
 Cío

sal
       - picando gotas de mar
esmeralda, saltó desde cubierta,  
         ligera  y espumosa,  leve  
como 
                                                                         el                         
ro-
                        
              
Cío 
                                                                                 
                                                  cantando

                                                                              
                                                                          ....  Sol de mi Sol, 
                    
                                                                            en la boca del Estrecho 
                                                                            me mojo y me sano el pecho

                                      

y con 
                        grácil gesto 
                                                 flamenco

                              
  Cío

lanzó un beso sal
            -picadura de agua  y pecho 
a cuerpo entero ,
                    vino dulce y añejo, 
baila y canta  al son 
                             del diapa
                                              - son son 

                                                                                     Sol de mi Sol


                                           
                Cío ! 

cae el pareo  y vuela un beso
                          al viento la mar  y  
el  lunar del bañador a cuerpo 
                        entero ,   ro-

                                                                                      Cío 
        
                                                                                             
                                                             Sol                                 
                                                                          de mi             
                                                                                           
                                                                                                  sol    ...

                   atardecer


                                              
                                                                                            alegre  y 
                                                                                                                     sombrío .
                                                                                
     



                                
                                                                                      
( 
hip
-hop
a
flamencao
al estilo de la Shica
des
del
Olhao
Tavira
o
era
en 
 la playa 
del Mondragó


)


aDg

del
libro
de viajes



andalucías

letra 
aspirada
de

Sol de mi Sol 
de
la Shica



8wJ5q5Ocehs


y 
dos carnes paralelas 

la Shica y Miguel Poveda



D2OPc6twn2c

dimecres, 13 de maig del 2015

MIRÓ




huerto                    playa                  jardín




entrada libre






Para mirar Miró     
                               roja
                                      amarilla 
                                                     blanca
                                                                  azul
                                                                   una escalera

Mar jardín
Jardín Mar
                                    Mar miromar abeja
                                    mar amor miromar
                                    mar miro mar estrella
                                    estrellamarpolar






MARAVILLAS 
CON VARIACIONES ACRÓSTICAS
EN EL JARDÍN DE MIRÓ

(1975 )







solo un 
pequeño
estracto del largo 
po e ma 
que 
rafaelalberti
dedicó a su amigo
joanmiró