wood
amb
the faces
i
oh la la
si
t'hagués sabut estimar
com sempre
i
t' hagués dit
que qui sap, que pot-
ser , que demà que ja ho sé que no vull que avui qui sap si també t'estimaré
- o m'estimbaré -
veig que diu el llibre que llegeixc
lachute
i
oh lalala , lachute lachute
que diu !
-
recordant els temps passats m'he passat un moment
( et
per Besières
on rondàvem per la zona i vàrem veure un disc de faces
siiii
en un aparador d'una botigueta petiteta de la ciutat -
empedrats i
o i
rolingsstones
pòtuls perduts vagabonds d'Oc
- cident
la Gran Chute
i la madamme,
la senyora de la casa que ens acull,
em mira de reull
mas
-
sa jovenet
supos
per tota la seva magnitut
que duu al damunt,
crec
que no tiindré
mai
ni coratge ni valor
per intrudir-
me
del tot dins
vostre
i el re
cor
d se'm fa pesat
i
me'n torno
cap a
ahir,
per cert,
vaig veure el ron -
wood , sortint d'un restaurant de l'eixample
dret
-
i
si
- do -
ní
m'
aburreixen
el personal de la plaçareal,
amb el sitark encatifats damunt de l'escenari ,
els estimo i els entenc però m'
aburreixen
ara en plè segle vint-
i -
ú, i també hi hasn els rosers
de ca la veina,
i espines sempre,
com les del corpus de sitges i al carrer del perill
i
de venus
i
el raspall,
tot
esperant
la paella
al
can-
manel,
ens prendrem
tots
els drymartinys
que ens serveix
parsimònia i l'elegància
que ningú li discuteix
a
la bella madonna
del restaurant
agitanats
els gestos
i
tots naltros
sortim a les palpentes
martinezdelarosa amunt
migdiades allargades de diumenges i dissabtes i alguns dilluns al pis
( piset
que compartim
allà al damunt
de
travessera,
jaurem
i
et
pensaré,
oh
mugró obert pubis carnós pell de aubarcoc
arena de
tossamar
com ets i no ets
et tinc i no tinc
véns i te'n vas
, onades
del malpas
, el nostre freu
, el matalàs
passat
per aigua
un dia
travessant travessera
i orient
i rius-i-taulet
i el rellotge
i l'homenet
quasi sense sexe - i el candanchu i
el negro del chivito
de Oro ! -
tot tacat
tot
de
cor suor i carn
i sang
promesa
de tu i jo
que
surt
d'
abaix
i
sembra la terra
qui sap
no sé el perquè - però
crec
que me'n vai
que m'estic 'nant
que m'he perdut
a
dins
el teu
peluix
.
.
.
.
.
