divendres, 10 d’agost del 2018
el vent s'ho va endu
a
la suïssa
dels
la suïssa
dels
hiverns
de
la innocència
a
l'adolescència
:
més
amunt
de les muntanyes i
més enllà
del cel
alpí,
en un refugí
de pí
suís,
un
cap -
vespre
de
cap
d'any,
una
nena
romanda
em va
treure
a ballar i
amb la mà em va guiar
cap els núbols en
cercles con-
cèntrics i en compàs
de vals devalls
romandes
vàrem fugir
fins l'en-
demà
amb la mà em va guiar
cap els núbols en
cercles con-
cèntrics i en compàs
de vals devalls
romandes
vàrem fugir
fins l'en-
demà
.
.
.
.
.
.
.
et
à la fin, elle
a disparu
aísdegap
(*)
i
també
és
dedicat
a
la des
coneguda
) Isabel Bofill (
que
algun dia
va llegir
) o no (
-com jo -
el llibre
de
Margaret Mitchell
Gone with de wind
' allò que el vent s'ha endut '
trobat en una llibreria
de segona mà
de
l'eixam
- ple de
Barcelona
les diablerets
Vaud
Suisse
foto
de
vivian leigh
i
portada
de
Gone with the wind
dilluns, 6 d’agost del 2018
últim ferry d'Octubre a Ghazaouet
cançó final
De les muntanyes al Mar.
Del groc de terrissa i el verd de terrasses de vinyes .
Del grèvol a la civada , de l'ordi al vi , de l'oliva a l'olivera ,
sota un Sol daurat de sègol i blat. Sòl de ferro i metall espurnejant gotes de sal i keebab,
i llimonada i tarongí i del mar a l'arena :
d'arena groga a cel blau del blau-cel al blau mar, fosc i clar,
de vespre i de matina esquitxos de sal i dignes i terrisses
sobrevolant-nos el cap , i volant tu i jo, de nou pel damunt dels penya-segats ,
entre suors i llençols banyats per l'aigua de mar,
de Gap
a
Gazahouet , toujours
amb l'Ahmed
i
la 'baGnOle'
d'en
Rashid i l'Aïxà
tu vois !
l' Últim ferry d'Octubre a Gazahouetr
o
una de les fins de les fins de
cançons d'amor de quan érem,
dissabte, 4 d’agost del 2018
divendres, 3 d’agost del 2018
dijous, 2 d’agost del 2018
dimecres, 1 d’agost del 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





















