el vent s'ho va endu

a
la suïssa
dels

hiverns

de

la innocència

a

l'adolescència

:

més 

amunt

de les muntanyes i

més enllà

del cel

alpí, 

en un refugí

de pí

suís,

un

cap -

vespre

de 

cap

d'any,

una

nena

romanda

em va

treure 

a ballar i
amb la mà em va guiar 
cap els núbols en 
cercles con-
cèntrics i en compàs 
de vals devalls
romandes
vàrem fugir
fins l'en-
demà 

.
.
.
.

et 
à la fin,  elle 
a disparu

aísdegap


(*)


i 
també
és
dedicat
a
la des
coneguda
 ) Isabel Bofill (
que 
algun dia 
va llegir
) o no (
-com jo -
el llibre
de 
Margaret Mitchell

Gone with de wind
' allò que el vent s'ha endut '
trobat en una llibreria 
de segona mà 
de 
l'eixam
 - ple                              de
Barcelona

les diablerets
Vaud

Suisse


foto
de
vivian leigh

i 
portada
de
Gone with the wind