dijous, 15 de febrer del 2024

josep piera

la fotografia i la poesia



Ara que fullege papers i llibre

d'aquell moment, hi trobe versos

subratllats per qui era jo aleshores ( o

per qui vaig ser ), i me'n sorprenc, o

me'n estranye. El mateix passa quan

remire fotografies. Les fotografies

regalen una dimensió estàtica i

estàtica de l'instant, gràcies al clic-

clac del fotògraf. Un instant que,

de no haver quedat capturat al

vol, o creat per la llum de la foscor,

no perduraria en la memòria.

La fotografia fa com la poesia:

copsa l'efímer i el transforma en

presència eternitzada. La poesia és

una fotografia de paraules. Imatge

captada i retinguda en la consciència,

imatge que es fa so aparaulat en

l'escriptura.

                     El passat i el futur són dues ficcions

canviants, com canviat és el present .



foto : Josep i Marifè

dissabte, 20 de gener del 2024

cel d'hivern


veig 

                                                      des de la finestra 

                                                     de la cuina :  les branques buides 

                                                     de l'arbre desnuat fulla a fulla 

                                                    aquesta tardor i el cel  d'hivern : 

                                                    límpid i opalí després de la pluja 

                                                    d'ahir , i


el  

reflex              

del gat

mirant                                   

              - me    :  vol menjar .







can cadena 

passeig hortènsia rossinyol 

valldoreix



dimecres, 17 de gener del 2024

l'equilibri i la gravetat

 

 


La Neptú entre dorm sota el llimoner - 

  que ja és ple de llimones el llimoner 

                                                                                                                                                               aquest 

                                         matí calmós de 

                                                                                                                                                                      gener.






dimarts setze de gener 

cancadena rossinyol valldoreix

dimarts, 9 de gener del 2024

un paisatge d'hivern



Des 

de la finestra

s'hi veuen les fulles 

verdes 

i d'altres                                  

més engroguides                                 

del 

pomer 

 les que després a finals d'hivern                                 

faran                                 

una flor blanquíssima                                

que hi

ha 

rera

el llimoner

    que ja és                                    

ple de llimones                                    

 verdes i                                    

d'altres més madures                                    

, de grosses i de                                    

més petites                                    

les llimones que fa                                     

aquest                                     

llimoner                                   

que 

hi ha 

dar-

rera

la cuina

de                                         

ca                                          

nostra                                          

.

El dia del senyor

                                         una elegia              



el dia després del dia de reis passada ja la pitjor part de la tempesta corporal que la té i jo vàrem passar per reis- va néixer clar i lluminós a europa  a catalunya a rac ú les ones a cor escopien  la irritació occidental sobre problemes quotidians : col.lapse sanitari ! deien : inseguretat ciutadana ! i aquestes mateixes veus - com totes i jo que prenent-me el meu cafè -amb-llet prescriptiu de cada matí aquest diumenge intentava de llegir Updike - oblidàvem altra volta el dia a dia - dia si dia també- les noranta nits i noranta matinades amb els seus vespres i cap-vespres de continuades bombes caigudes al damunt d'humans dones homes filles i fills germanes i germans  que humans com nosaltres construeixen envien llencen per matar a altres humans cada dia cada hora cada minut des de feia ja noranta dies aquest diumenge                - dia del Senyor-                 el dia després del dia de reis a casa nostra :                                                                                               

       



                                     les voreres dels carrers son plenes de brossa plena d'embolcalls de regals per llençar joguines antigues cartrons i plàstics d'embalar són torres i torres de deixalles d'opulència. La veïna pregunta , que passen avui els escombriaires ?



                             

dissabte, 6 de gener del 2024

Pasternak


























En tot voldria haver arribat 
fins a l'essència:
de fer camí , de treballar,
d'un cor més negre.

Fins al sentit d'un passat vell,
d'última causa ;
fins a l'arrel i als fonaments,
fins a l'entranya.

Fets, i destins , i anar estirant
el fil que hi mena,
sentir, estimar, viure, pensar,
fer descobertes.

Ah , si pogués , no pas del tot,
just mig comprendre-ho,
i escriure el pols de la passió
just amb vuit versos.

Fets pecadors , fets criminals,
i escapar i córrer :
sobtosos fets, casualitats,
palmells i colzes.

Haver-ne extret totes les lleis,
tots els principis,
i els noms complets, els de tots ells, 
siguin quin siguin.

Haver plantar com un jardí
tots aquests versos.
Just al clatell, til.lers florint,
i el cos tot trèmul.

L'alè dels versos, odorants
de rosa i menta
d'olor de sega, d'herba i prat,
de tro i tempesta.

Chopin , fa temps , en va llegar
un viu miratge:
els Estudis , fets de parcs,
taüts , bosc , granges.


Jocs i turments d'haver guanyat :
mentre s'estira,
ben tensa , la corda d'un arc
que es vinçla.

1956



Poema inicial del seu últim poemari 
Quan Escampi
de l'edició de 
1984poesia 
traducció d'Esteve Miralles i Ricard San Vicente 





la nit

 

  


  De la nit t'agrada aquell silenci quan  

  la llum - la lívida claror que s'intueix per la finestra - 

  ja anuncia l'arribada del nou dia . 






dimecres, 27 de desembre del 2023

Vint-i-u de desembre




i per fi ,
      la fi de la tardor :                                                                      




i
deixeu-
me 
ser pedant
i dir-
vos 
que 
si 
que per fi
m'
estic llegint
al Bell Amic
de Guy
de
Maupassant.

Assed !
c'est fini 
mes amies... ça c'est tout
pour cette
annés





.










dimecres, 13 de desembre del 2023

Quadre

 

d'un

cap-

vespre

( qualsevol )

de

( qualsevol )

tardor 

*


¨

Llum

de

tarda  

en rosa

verd taronja .

   passa

un

núvol blanc i gris

pel finestral

estantís :  arbre 

i fulla

groga i verda

cau damunt 

del jardí  : 

la gossa ronca

arraulida

en un raco

-net 

que la teresa li ha fet

com un llitet i

el sol es clou

- per avui ja en té prou -

carrer 

a-                 

                     munt-

  :    un gat

miola

a ca el veí

de

més

a-

munt

: en salvador 

el d'en front de la 

dolors

just a-

vall 

de la caseta de xocolata 

 . i

una branca

cruix  :   des-

de la finestra de dalt

allà on en diem el despatx 

on

t

hi

 ha l'ordinador,

on de vegades 

escric algun 

po

-e-

ma 

de tardor hivern i 

istiu

o 

algunes primaveres

:

llegeixo a un home

que fa molt temps

que va morir 

alguna cosa 

així : ........................................................................... ahir 

vaig anar 

a sentir 

algú

que venia 

de molt lluny   : crec que de l'amazonia i ens

explicava coses d'allà on vivia

i de la cosmologia i 

jo

que sóc aquí 

i no 

em moc

massa sovint

del meu centre neuràlgic 

 ( és un dir i un mentir )

i cosmo-

lògic 

també

vaig

pensar

per un moment

en 

la teoria de l'absurd

: un home ve de molt lluny per a ....


i 

tot és així de ciclo-

tímic  :  ja

és de nit

-  de cop i

volta s'ha

fet fosc i

ve la fosc

a

nit i

els llums encesos 

de

dins

fan pampallugues

i

els d'a

fora

que fan ombra a

mig

carrer

just al davant

del 

nostre

portal



* 

assaig de poema hiper

realista


dissabte, 9 de desembre del 2023

Desembre :


      i s'acosta l'hivern i torno

a tornar enrere i a caminar

allò ja caminat : a trepitjar

les fulles trepitjades cada

tardor caigudes al jardí

escampat de fulles mortes

com cada hivern passat . i

torno  a penjar els llums 

de Nadal per guarnir la

casa per dins per el dinar 

de Nadal com el Nadal 

passat . i torno a llegir 

a Ribakov i els seus fills 

de l'Arbat - i m'hi trobo 

a dins un bitllet del  metro 

de moscou quan el meu fill 

hi va ser fa anys- i torno 

a pensar dia i nit amb els 

meus fills i torno a sentir 

                       el pes del meu 

                                                                                                                 passat .