i s'acosta l'hivern i torno
a tornar enrere i a caminar
allò ja caminat : a trepitjar
les fulles trepitjades cada
tardor caigudes al jardí
escampat de fulles mortes
com cada hivern passat . i
torno a penjar els llums
de Nadal per guarnir la
casa per dins per el dinar
de Nadal com el Nadal
passat . i torno a llegir
a Ribakov i els seus fills
de l'Arbat - i m'hi trobo
a dins un bitllet del metro
de moscou quan el meu fill
hi va ser fa anys- i torno
a pensar dia i nit amb els
meus fills i torno a sentir
el pes del meu
passat .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada