dijous, 18 de setembre del 2014

Selva d'Amor

de 
Sibilla Aleramo

Alessandria 1876  Roma 1960

















Tres poemes



A CIELI MARINI 

A cieli marini somigli
Eramo nei tuoi capelli te mie dita
come vene d'azurro fra cirri biondi
A cieli marini somigli....



A cels marins t'assembles.
Eren els meus dits en els teus cabells
com venes blavenques entre núvols rossos.
A cels marins t'assembles...





ERA IL TUO RISO


Era il tuo riso
fuggente
come il lucido raso delle acque....



Era el teu riure
fugaç
com el lluent setí de les aigues...


COME I FLUTI MARINI


Certesa  alle mie vene di gioia,
notte attesa di bacisenza parole,
sille mie membra
tacito scorrere di bacci notturni
dolci come i flutti marini
un tempo 
intorno al mio corpo adolescente



En les meves venes , certesa de joia,
anhelada nit de petons sense paraules,
damunt els meus membres
callat lliscar de petons nocturns
dolços com les ones marines
en altre temps
a l'entorn del meu cos adolescent....




*



Edicions 62

Els Llibres de l'Escorpí
Poesia

traducció
Neus Sàez i Carlos Vitale

Barcelona
1987



Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 17 de setembre del 2014

Quinta copla marinera ( y Alegrías

por            
un 
a             
 mor 
sin            
- cero.


Quisiera en
  - contrar
donde amarrar 
mi cuerpo
entero. Y sería 
así de sencillo :

Yo reposaría 
dentro de ti por completo. 
Y por supuesto 
no diría más que la palabra 
Amor. 
Y por supuesto 
Azul intenso 
Y por sincero  
Blanco de puerto 
Y por amor 
te diría :
Tu eres mi mar abierto 
mi mundo entero mi reposo y 
mi único puerto 
Y  por supuesto, 
mi amor completo




y 
alegrías
y
un bulerías
de
El Torta



Colores Morenos 
Juan Moneo 







Publicat per a Cap comentari:

tercera copla des del mar de Alborán



( y ustedes se preguntaran....


Veo y a veces
miro, como pasan 
las nubes encima mío.

Miro y no veo
más que cielo gris.
Gaviota gris ( como rata

voladora)  encima
de mi mar y he dicho
mi mar  porque me abraza 

y me acompaña  
siempre ( gris de Alborán ) 
después que el mar de Levante

 levante mi ánimo .
Y sin saber muy bien el
porqué, seguiré y seguiré 
                         hacia el mar
sin andar.



marina del este.
Granada
mar de Alborán
junio 1998

Sg.
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 27 d’agost del 2014

Lo La



en 

     la playa 




(
                          de 
Santa Margarita
y
desde
 sus 
                             aceitunados
altiva
la mirada 

                                                                                     
                                    de                                  
 ojos
                        negros                 
 pozo                            roca 
cala
  honda 
onda

                          

tu 
                                                                                                                                                            
ru-


Mar

                                          
 mor
                                       a
                                           Sal                                         
                                                                        -i       
   - tre                         
                                                                           .

                      
  

                                                                                   
azul 

y

negro

reflejos
en
la arena   

de

                         
        
abeja y miel 

 de 
Garrucha a Antequera 
es 
tu 
piel 





)
                               

sabia e ingenua , 
                            tiende la toalla 
                         sin
          darse 
cuenta 
                                                  que


                                                 la tramontana 
                                               

                              se l'en



                                                                        durà.

gracias a silviaperezcruz y
su iglésias 



_1AkFN66y18









aDg



desde
la 
biblioteca
el Mil.lenari
de Sant CuGat
del Vallès


*




2014
Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 27 de juliol del 2014

EL NU I EL DESPULLAT







 Robert Graves
The naked and the nude
                                                         
For me , the naked and the nude
( By texicographers construed
As synonymus that should express
The same deficiency of dress
Os  shelter ) stand as wide apart
As love from lies,  or truth from art
Lovers without reproach will gaze
On bodies naked and ablaze ;
The Hippocratic eye willo see
In nakedness anatomy;
And naked shines the Godless when
She mounts her lion among men

 The nude are bold , the nude are sly
To hold each teasinable eye.
While draping by a showman's trick
Their dishabille in rhetoric,
They grin a mock-relgious grin
Of scorn at those of naked skin.


*




Per mi , el nu i el despullat
( que els lexicògrafs consideren
sinònims per expressar
una igual manca de vestit
o de resguard ) estan tan allunyats 
com amor d'engany, veritat,d'art.


Els amants miren els cossos nus,
resplendents, sense reprensió;
l'ull hipocràtic de la nuesa,
té una anatòmica visió;
i la deessa nua , brilla
quan va muntada en el lleó.

El despullat, audaç i astut,
atrapa els ulls traïdorencs,
revesteix amb gest teatral
el seu despull, retòricament,
i amb falsa rialla religiosa
menysprea aquells de nua pell








**

imatge 
de 
Diana
Blok


***


'el país que he escollit'
antologia poètica

Edicions la Salobra
Pollença 
Mallorca

2009

traducció
Josep M. Jaumà




Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 26 de juliol del 2014

COVA DE LLADRES


Robbers' Den
de
Robert  Graves






Han pres el Sol a la Dona
i l'han consolada amb la Lluna;
han pres la Lluna a la Dona
i l'han consolada amb els Mars;
han pres els Mars a la Dona
i l'han consolada amb els Estels;
han pres els Estels a la Dona
i l'han consolada amb els Arbres;
han pres els  Arbres a la Dona
i l'han consolada amb Conreus;
han pres els Conreus a la Dona
i l'han consolada amb la Lar;
han pres la Llar a la Dona
i l'han consolada amb Elogis....
Deessa, la cova de lladres que els homes hereten,
han de deixar-la aviat, i hauran d'anar-se'n
retornant-te el teu Sol, la teva Lluna, els teus Mars,
Estels, Arbres, Conreus i Llar,
però estalviant-te la indignitat dels Elogis.












They have taken Sun from Woman
And consoled her with Moon;
They have taken Moon from Woman
And consoled her with Seas;
They have taken Seas from Woman
And consoled her with Stars;
They have taken Stars from Woman
And consoled her with Trees;
Theu have taken Trees from Woman
And consoled her with Tilth;
They have taken Tilth from Woman
And consoled her with Hearth ;
They have taken Hearth from Woman
And consoled her with Praise -
Godless, the robbers' den tath men inherit
They soon must quit, going their ways,
Restoring you your Sun, your Monn, your Seas,
Your Stars, your Trees, your Tikth, your Heath -
But sparring you the indignity of Praise.






del 
Llibre

El país que he escollit
Antologia poètica

de 
Robert Graves

edició i recull
de
Lucía Graves

traducció
de 
JM Jaumà

Edicions del Salobre

Pollença
Mallorca
foto

 Ana
Magnani

Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 19 de juliol del 2014

Para ( nòies , o


                       

   quasi  una
 p )  rosa  ( i 
tal 
com raja 

                                           
              

                  . era 
en  qual  se vol altre  temps
 o 
com una primavera primera i  de bonança i raigs de tempestes  
Més tard o més  d'hora  
que  prest                   .                          ja tant m' és 
com era                


Era     !  


Era en un temps sense temps En un espai sense espais En un termini sense terminis  En unes valls sense muntanyes En un país sense persones ni llengues ni fronteres  En un  ahir sense demà En uns passats i futrurs sense cap més presència  que un present  en dos àtoms i en  cercles concèntrics i elèctrics lliures i desorientats per la llei més elemental de la centrifugació 
                  ) es regal    i la mà venent rellogtes sense hores ni manetes     (     
                                                                                                      Era de nit i  de   dia  Era qual se vol dia  i moltes més matinades que les que veu el Sol  sortir cada matí           Era tot i més i menys que zero i en             qual                   se                   vol  temps im per cepti ble al càlcul de més huma na   
                                
          dona    .

                                              
 Era 
home i dona 
 as -
sexuades criatures  
que s'expulsen i s' atrauen  
Era 
com us ho puc  
dir
                                                               
  


Tot 
                un
                                          dia
i
Tot                     
    un 
                          Sol 






i     mat    ge

despierto en la dicha

de

 Neptunia  Asesina 





ArtistaPoèticaVisual
text
d'
aDg

 2014
-re vi si tat
 2015 -



Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)