dijous, 23 d’octubre del 2014

LA SARGANTANA I EL MUR




El poema és un hort 
que espicassen gavines

Ponç Pons




La sargantana  i la nit .
Tel d'estels de Santa

                                    agnès a Santllorenç.
L' home refà  tot el camí que va fer ahir,
com cada matí.

La sargantana i la Lluna.
                                   De Santllorenç a Santmateu, 
una  cabana en cal blanca  adob , 
de terra antiga, d'aquesta illa tan pobra 
com era! I  mirau com  és ara ! 

La sargantana i l'hamaca ,
duta directament des del deefe.  
Carns i brases a l'estil de la Pampa dins  un verger eivissenc. 
Uruguaies o Argentines, quines son les milors ? 
Aquesta és la qüestio ! 

Mentre en Gabriel  jeu  
entre la sargantana  i  el Mur.
Fuma, mira, ens somriu i  diu :     
' este chocolatito pica ! '  

La sargantana ( i tothom ) se'n riu. 
Puja el mur i cau. Es tomba i hi torna. 
U, dos,  tres i  quatre ! Salta el mur i vola . 
El vent se l'endurà enllà de la Mar i  un corb-
                                                            marí  l'escudrinya
                                                                     

en plè 
                    vol 
                   


i                                                                                                               la tortuga i  el conill


no 
              vol ....


.
  


                                                                           
                                                                                                                    













i sempre gràcies als Uc i al Mestre  Villàngómez



                                                                          EwPqj27YXeg





dip -
                  tic
eivis
                      senc.

*
aDg


*





dimarts, 21 d’octubre del 2014

L'ATZAVARA I EL MAR


a marià villangómez llobet

























L' atzavara i el Mar. 


L'atzavara a l'estiu.
L'atzavara i un pi .
L'atzavara i un cuc .
L'atzavara en el pit.
L'atzavara i la pell .

L'atzavara és foc.
L'atzavara és fuet
L'atzavara és gorc
L'atzavara  és sexe
L'atzavara és riu
         
L'atzavara ets tu , 
                          flor de baladre i torrent per on no hi passa mai sa gent . 
                                                                                    Aigua de núvol i cel blau .
                                                                                        

Atzavara i rostoll ,
Atzavara  i matoll,
Atzavara i  mel .
Atzavara i fonoll marí . 
L'atzavara i el romaní . 

L'atzavara i tu nedant surant volant 
                       en mars d'argent damunt les ones 
                                                                     
                                                                           
                                                                                                                      (
i
Barlovent 
                                                                                                                                de 
Tagomago

                                                           xiulets silents d'escates blanques      
                                                                                                                                          i
                                                                                   



 la sargantana i el Mur 
                                                                                                                                     



 .





                                                     
                                           


                                        Bon vent 


                                                                                                            !




                                                                             




Gràcies als Uc

les seves baladres.





el poema i 
                           el gargot     


'la Dona i l'arrel' 



són
d' 
arnau
de
guerau


)

eivissa 1996
illes pitiüsses

valldoreix
vallèsOccidental
 2014 i 2019


(

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Penja d'un arbre l'amor, ...
















de 
mariamercèmarçal



La cortina crema
vidres, neguit .

Freu de mitja nit.

A fora els cucs
rauen la lluna.

Toquen la una.

Penja d'un arbre
l'amor, escanyada.

El rellotge es para.






Damunt un cel apedaçat   
desfem l'amor a l'hora bruna  :  
 al cap del llit ens reflecteix la runa.   



cau de llunes
1973- 1976

dimecres, 15 d’octubre del 2014

de l'azalaísdegausac

(i/o
 arnaudeguearau 


nou
po
e
ma
ri
:







no 
sóc com lluna 
plena Sóc terra teva i 
lluna seva


aDg
valldoreix
tardor hivern

2014 /2014

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Tot ho daria al Temps, excepte....

bob dylan in the train
      
                             
Tot ho daria al Temps , excepte .....excepte
el que he fet meu. Per què he de declarar
allò prohibit , salvat mentre a la duana
 dormien ? Perquè jo ja he passat, i
el que no volia perdre m'ho he guardat.


Robert Frost
Versió catalana  de JM Jaumà


' I could give all to Time except _ except / What I myself have held. But why declare / The things forbidden that while the Customs slept / Ihave crowssed to Safety witch ? For I am There / And what I would notpart whit I have kept '










aquest poema de Frost me l'he trobat 
com a tribut,
en el llibre Crossing To Safety 
( En un lloc segur ) 
de 
Wallace Steigner
Iowa 
1903- 1993




diumenge, 12 d’octubre del 2014

L'home és sempre feble ....





...) 

               Però Tomàs passava dies sencers a l'hospital i ella s'estava sola a casa. Encara sort que tenia a Katerin i podia sortir amb ell a fer llargues passejades. Quan tornava a casa, s'asseia davant un manual d'alemany o de francès. Però estava trista i li costava concentrar-se. Sovint recordava el discurs que Dubcek havia pronunciat per ràdio en tornar de Morscou. Havia oblidat ja el que havia dit, però no deixava de sentir la seva veu tremolosa. Pensava en ell : soldats estrangers l'havien detingut en el seu propi país, a ell , el cap d'un estat independent, se'l van emportar, el van tenir quatre dies en algun lloc de les muntanyes d'Ucraïna, li van fer entendre que l'afusellarien, com havien afusellat al seu predecessor Imre Nagy, després el van portar a Moscou, li van ordenar que es banyés, que s'afaités, , que es vestís, que es posés la corbata, li havien anunciat que ja no estava destinat a l'execució , li havien ordenat que s'havia de considerar de nou cap d'estat,i el van fer seure a la taula davant Brejnev i el van forçar a negociar .

           Havia tornat humiliat i s'havia adreçat a un país humiliat. Estava humiliat fins el punt de no poder parlar. Teresa no oblidarà mai aquelles terribles pauses enmig de les seves frases Estava tan esgotat ? Malalt ? L'havien drogat ? O no era més que la desesperació ?Si no n'ha de quedar res de Dubcek, aquelles llargues i terribles pauses quan no podia respirar, davant de tota la nació, enganxada als receptors, aquelles pauses si que quedaran. Elles conteníen tot l'horror que havia caigut sobre el país.    



(1)                  

 Era el setè dia  després de la invasió, ella escoltava el discurs en la redacció d'un diari que durant aquells dies s'havia convertit en el portaveu de la resistència. En aquells moments tots els qui allà escoltaven Dubcek l'odiaven. Li retreien el conveni que ell havia consentit, se sentien humiliats per la seva humiliació, i la seva feblesa els ofenia.


Quan ara , a Zuric, recordava aquell moment, ja no sentia cap mena de menyspreu envers Dubcek. La paraula feblesa ja no li sonava com una comdemna. L'home és sempre feble quan està comfontat amb un enemic superior en nombre, tot i que tingui el cos atlètic com Dubcek. Aquella feblesa que aleshores els semblava insuportable , repugnant , i que els havia expulsat del país, de sobte l'atreia. Ella s'adonava que formava part dels febles, del camp dels febles, del país dels febles, i que els havia de ser fidel, precisament perquè eren febles i es quedaven sense alè enmig d'una frase.

    Se sentia atreta per la feblesa tan com pel vertigen. S'hi sentia perquè ella mateixa era feble. 





(....




reflexions
en
un capítol 
del llibre 

La insostenible lleugeresa del ser 
que 
l'escriptor txec

Milan Kundera 

va escriure 
des
del 
seu 
exili
a
París
a
finals dels anys setanta 
del segle XX





(3)


Fotos
1.
Dubcek als anys 
60'

2.

Havel
abraça
Dubcek
a
finals dels 90'
en la segona primavera txeca

3.

Milan Kundera

( Brno  1929 )

dimarts, 30 de setembre del 2014

Que és millor estar amb Tereza o


                            quedar-se sol ?  




   ' L'home no pot saber mai que és el que ha de voler perquè no té més que una vida i no la pot ni comparar amb les seves vides anteriors ni corregir-les amb les posteriors '




milan kundera 
La insostenible lleugeresa del ser
Nesnesitelnálehkost bytí

foto
Juliette Binoche




dijous, 25 de setembre del 2014

Castelldefels


                                entre la ginesta  i el mar,




                                 
hi ha el cel i la platja 
                     i el pinar i 
                                el rat penat , 
                                 i l'autovia de Castelldefels 
                                 i el gat i l'ombra del terrat 
                                 a la barana del sisè pis,
                                 fent equilibris felins.         
Entre el cel i el mar 
hi és tot l'abisme 
i tu en tu 
que avui mateix 
ja m'has deixat 
Veig el vaixell aquell en que has marxat 
Dividint l'aigua de mar en dos mitats .
 Blau i Blanc 
Sense amor ni cap compassió.
 Coltell pertorbador 
Cor i vòmit.
Tall a navalla sagnant de blau i argent de la terrassa estant.
Jo t'imagino i ja t'enyoro.

Allà i aquí i allà on fos que vas penetrar-me continuada       ment           la ment 
i el meu més i últim i més intim instint.
Cabronàssss !!! Te'n vas ?  Dedicat a tu i per tu.
 En son i vida .
En son i somni diria .
Tu tot aroma i pell.
Suor d'aixella i sexe el teu alè putrefacte.
 Vull que sàpigues,
 Encara que ja passis i no  m'escoltis ;
Allà on siguis fill de puta .
Que me'l menjava sense dir res.
Perquè ? 
Tu i aquell amic tant fastigós com un orangutan.
D'on el vas treure ? 
I aquella russa o Ucraïnesa o romanesa  o francesa i l'olor a maduixa i regust a perfum per tot el passadís
 Oh amor! 
Resseguia la fina línia entre el desig i l'abúlia.
Del meu sexe al teu sexe.
 Del roig encès i l'excès.
 I els ulls en blanc i el dolor.
 I l'olor a pixum de gat i home.
 I l'alè i el ferum a tabac i esperma de vainilla i de crocanti als Gelats dels italians de baix Bàlsam facial en dèieu i reien les russes o búlgares o les amigues franceses,
Fent bikinis sempre amb mantega,
 Xisclant absurdes com si algú s'ho pogués creure ! 
Fingiu No fingiu ens dèieu i cridàveu amb la càmera al damunt ,
Fingint vides fictícies,
Amors fingits Corrent pel corredor .
Totes magrejant-se .
Blanques i celestials.
Diabòliques i angelicals 
Quan varen arribar als cels de Castelldefels                                                         



                                                                                             oh !





Jo i tu
molt lluny
de
Tu
Veient
-me
reflexa
des
al
mirall
Mirant
-nos
penetrant
-nos
Sentint
-nos
i els
udols
i
xiscles
de
gates
en cel 
bufant
com criatures
i
homes i dones
i jo
des
pullada
com
des
fullada
i
sola i 
trista des del balcó
del teu
meu
 ( nostra ?)
apartament
La Sirenita
Curiós
nom
el del puto
apartament
No ?




jo com una ingènua i estúpida adolescent esperant-te desesperant-te de tu tot allò que mai no ens vas saber donar Oh Amor dius que m'he aprimat i  es vera Que ja no tinc aquell culet tant rodonet que tan i tan et va agradar quan em vas conèixer I es vera Que estic als ossos i es vera Que el bar i la carretera m'han desgastat  I es vera mamón !

                                               
Però això 
és tot 
?
I
així
te'n vas
Grandíssim 
cabronàs 
?

    De nit 
sense dir
                 -me 
res
                   més 
Ni un 
trist 
               bes 


!








Si vas ser tu qui em va donar a provar de l'elixir que ara em mor
                                                                              i em dona vida
                                                                                                                            Amor








1.



entre el mar i el cel a Castelldefels hi ha la ginesta que arrabassaves de la carretera que pujava a l'apartament i em portaves sense dir res tot tornant del port quan tancava el bar Un petó de bona nit i una flor No ens calia fer l'amor per saber que ens estimàvem No ens calia ser fidels per saber que ens teníem I ara te'n vas ? Bé ja has marxat deixant-me ancorada a terra Al Rat-penat i a l'asfalt impersonal de Port Ginesta I el gasoil del port i els olis i l'escombraries del teu puti club de carretera El contra-mestre mirant-me I els guardes del parking que coi s'han pensat !  Amb el seu somrís burleta Habitacions per hores seguiré ancorada amor fins que el son em venci Ho saps ? M'adormiré somniant en  aquell viatge que ens vàrem m prometre Que tan havíem preparat com si fos el nostre viatge de noces A Punta Cana o a Mèxic Ciutat A Miami platja o a  les Islas Canarias Al Pacha d'Eivissa o ... no ho sé però tan m'era I va ser en un lloc sense lloc Ens uns mil No llocs i en mil 148 hores sense dormir amb les teves pastilletes i totes les teves amiguetes Bisnis bisnis bisnis deies I tan m'era sempre que fos al teu costat abraçats enllaçats mentre volàvem amb el descapotable que et van deixar Venent bevent de discoteca en discoteca d Sant Antoni al Divino en fi







    .....ara m'hi duràs o te'n duràs a l'amigueta que l'altre nit vas conèixer al bar ....












de 
les històries 
de la Ciutat i el Mar
d'
arnaudeguerau
basades i inspirades
en 
Stories from the city , Stories from the sea


PJHarvey



2PAE1rDms-c

















2.



fotos

1.
Death of death of youth project


2,

Musses

de
Giovanni Lippari


2.
PjHarvey