divendres, 20 de febrer del 2015

A l'illa

de la sargantana negra i
                                          de 
                                                               l'aire ,  
deixo es
córrer  el cos 
                                                                                              al 
                                                                 Sol 
                                                                              i
capes de 
pell i 
gotims de
                                                                                   Sal  
                                                                                               i 
                                                                                               aigua 
s'es
colen .
                                                                                                                              
                                                                                                                     
                                                                                                                              
                                                        esquitx
                                           - os                                                                                                                   
 i                                                                                               -es
                                           
                                                                            raigs                                                                                                         
                                                                            de                                                          
                                                                 

                                                             Dona 


damunt 


                            coberta


(  llimones i 

tellarines i petxines i eriçons a dins d'un brou 
que hem collit aquest matí abans de partir 
de cala bous o cala en porter , bes a saber 
en quina va ser, deixant a sotavent s'arenal d'en castells des 
de sonsaura o cala galdana i a tot velam i navegant en ventet de migjorn i per l'aleta
tirant la fluixa  i en mar d'escuma nostra quan neix el sol veiem 
mallorca i farrutx Icem del fons una rajada
poc espinada i que aviat de nit serà menjada      
                                        
                                                                                                   )

                                       
                                                            
i 
                  al vent ,

tu gesticules 
                                                  negra,  els ulls i  blau el mar  
                                                         de punta prima i  mudes la pell , mudem les pells , 
tot
                                                   es les pells                  
                                                        
                                                                                           eixutes 
de 
                                      Sol 
                                                     i
                                                                              Sal


com la sarganta autòctona 
         que gira i es regira i mira
                        com ens mirem 
         des 
                   

                              de 

                                                    la roca 
de     

                             l'illa  
              i               
                                                                
                                       el vent .






aDg



poemes de tardor i estiu,
dona i epíleg

illa de l'aire
menorca 

mar mediterrània


.

dissabte, 14 de febrer del 2015

i al tercer dia











maria

creà  
l' 
amor





inici          
o         final

( tan                  se                  val ) 
de 
l'
evangeli gnòstic




adaptació
d'

aDg






dimecres, 11 de febrer del 2015

L'hivern .


                                           

  al 
                                                                         Cel 
                  de
                               Nit


 de                                   
Vall
d
o
rei
x

                                                                                   i
estan
tís , un 
estel

damunt del tendal i 
una tovallola estesa , que jo diria 
que deu 
ser 
l'os
-sa 
major 
i
o
potser , i
 l'
escorpi
                                                                      ó ,
molt 
més en
llà
de les calces i 
cal
cetes i cal
çotets. Slips de tots els estils
i

tot
l'
horitzó
negre i la nit 
de nou



ens
                      re
clou
  en                          en
els nostres morts ,
sota la terra 
moll
a


i
pel 
matí
en 
llevar
-se
el
Sol


la terra              humida



e  va    po   r
A
de
núvol blanc i  boirina



els cossos i les ànimes 

del

i 
la YOk ,
la 
nos
-tra 
cussa jove i 
jovial que
córrer i re
córrer 
pel nós

tre



                                           
    jardí


ara 
que 
el Sol 
ja
 es
               
 dalt

                                               
i  
l' 
                                    
ens                              
                                                                         es
calfa
salta i cerca alguna
in
gè
nua 
 bestio
le
ta 
entre 
les 
                                                                       males
herbes
per 
jugar 
al pim pam pum i 
vola que vola la pobre
ta
 criatura
i
tam
bé
veus 
un pot 
ar
robell
A
t 
i un pinzell as
sec
a
t
un ma
nil
lar 
sen
se cap
  de les al
tres
parts 
de la bi
ci
cleta 
i
una casa de nines 
neix

sen
se nines i 
una ca
çola de ter
ris
sa es
quer
da
da 
damunt d'una
taula de teca 
abando
nada
i un cotxet de plàtsic 
de
nen
que 
algun
a
nen
a 
net
a de
les amig
ues
o
nos
tra
faràn
córrer
és tot - i
encara més -
el mo
biliari 
ca
so
là i



                    - en
          en
els
re                   
          cor          
                d
                             s
                                          d



ens des  vetllem
quan 
es 
lleva 

el   Sol
     d'
                    un 
                                 dia                                  

                                              
                             i  una                                        
                                 nit                              

                                                                                
     d'  hivern

    .

Música

L'hivern 
de 
Joan Valent
Quatre estacions a Mallorca
Concert en violí

d'ArA
Malikián




imatge 
des
coneguda


aDg

valldoreix

gener febrer
2015

diumenge, 8 de febrer del 2015

SOM UNA AL.LOTA KURDA


d'Aynur Dogan

Alceu-vos al.lotes ! Feu sentir les vostres veus al Món !





' 


Som una al.lota kurda i la flor 
sobre el cap dels homes. Som l'herba
fragant desl jardins i rirols.
Ai ! Jove som lletera .

Ai ! Bonica que dolça ets, 
el teu cor viu i amb els llavis de mel !
Des de l dia en que em vas veure,
 entre tots els al.lots que estic enamorat de tu lletera !

Ai , jove, empagueeeix d'enamorar-me,
tinc por i tremolo. I a més en el nostre cas , 
enamorar-se esés pecat . Jove lletera.

Ets enacantadora i alta com l'alfàbrega,
lluna de maig de preciós rostre.
Ets lletera, i conéixes la bellesa de la vida i
saps com et desitjo.


poema 

d'Ebdul Eziz Sefer






                                  
i  
Askin Sarabi  
( el vi de l'amor )





Aynur Dogan 
és una cantant 
kurda nascuda a Istambul i
canta en llengua Kurda





dimarts, 3 de febrer del 2015

L'onatge i Magdalena




de l'Agulla
a
l'Agulló 
pas

    -sejant 
per 
             Can Llit
-eres
 tot
        es 
diuen 
                     que 

la mar 
            fa forat 
                                  
         i 
                                  tapa
                      .
                              l'ona 
te mou
                                  i 
te                   
            re
               mou
                               . 
                                 la sal 
                                       te                            
                                 cura
                                      i
                                     te                            
                                          cou
                              .
                          
l'
arena 
de l'Agulla
                   te
re                           
            bossa
i 
                             te
tras
                 pua
                                     nua
a
dins del pou
i 
                                   el cel      ?         
                                   el cel
te fa volar 


i 
                                     la mar       ?       
                                     la mar 
te fa 
surar
                                              com
                                              cotó 
                                              fluix
voleiant
                  al 
                          vent tramuntanal i més enllà 
                                                                 des Freu
                                                i
                                             a
                                                          dins
                                                    l'
                                                       ona
                                                           de l'Agulla i 
                                                                 l'Agulló  
ja mai pus ningú
                              t'en
                                                    nua
                                                                            garà
                                                   


                                                                                                 en 
record 
de la meva àvia .
           




De l'Agulla a
 l'Agulló 
de febrer a gener un bany
quasi  cada dia








arnau
de
guerau


calaratjada

1996 // 1998