dimecres, 14 d’agost del 2024

Un dia a Sineu


 de la ma dels germans Cabot

, germans de sang 

germans d'esperit

, el gran i el petit

i jo 

a

l'entre -

mig

passejam 

un dissabte de setembre cercant

de nou antigues complicitats

, tots tres mos hem feit grans

- de vida llarga i passada

i la distància 

pot a ser que mos hagi unit més 

per què no ha embrutit 

la nostra amistat

amb es brugit del dia a dia . Ara

només recordam i

 també xerram

del que ha passat tot just ahir  o passat ahir i avant passat

quan tal dia

va fer un any.  També mos deim de tan en

tan ses veritats

 - sobre-

tot 

es més gran 

, generós  i 

curiós com sempre

, s'ha anat fent savi despert i curós de l'amistat

, gran pare de la família nostra

- la que ens uniex sense

lligams ni obligacions

ni condicions

, la que s'ha anat ungint

per mor tan sols de l'amor i l'amistat - 

 i entre frit i frit

sopes i cerveses i herbes seques i dolces i un cafetó 

passam per 

el Palau Des Reis

de

Mallorca

que va construir

Jaume II i 

que hi residir

a

estones

el Rei en Sanç

(Primer de Mallorca )

Som a la Capital forana

al centre del país

-telúric i geogràfic-

-que fa de centre

del país llarg

, del país gran 

i allargassat vora la mar 

de sud a nord 

, de la  ribera fronterera

amb la vega murciana

en front

de l'Illa Plana

, fins als escarpats  de vinyes i ventosos

penya-

segats-

del nord

, a tocar del Golf de Lleó . Som en ple 

pla de Mallorca

que fa de l'horitzó

, ara límpid,  com un

llençol

i a l'infinit un nigul

com a cotó 

damunt Costix 

, s'hi veu fins Santa Eugènia

és tot un colaix

, com una estora

feta aquarel.la

de tonalitats

que

passen en successió del verd al marró 

, del molí al groc .  I  havent dinat

 n'irem a fer país

també nosaltres

, cap al cap-

vespre

quan ja decaigui el sol de s'hora

-baixa

, amb companys i companyes

del Salvem 

Mallorca

del Turisme - o colca nom així , que jo recordi - 

al Pavelló Municipal

rere l'Institut 

tot just a la sortida del poble

on comença l'antiga carretera de Palma

una recta aclaparadora

sota els sol immens del pla

allà on s'inicia una lleu davallada

entre colca garrofer i ametller. I allà mos trobarem

amb na

Maria i ses seves cosines

i un bon grapat de gent

que se preocupa

per l'esdevenir de l'illa

, del país diríem

i que s'amoïna 

per una deriva 

que creuen no du en

lloc

de ciment i carreteres

de

massificació

; un home agafa la paraula i ens explica que no son polítics

, be de cap partit polític 

 perquè política ho és tot

, és clar

diu l'home

, tothom es ben vingut 

tothom pot aportar 

el seu gra d'arena

, com l'arena de l'agulla

, pens jo . Hi ha gent de per tot

, han vingut de Sencelles 

, Sa Pobla

Alcúdia

i es Port

. Pollença i

Estellencs

 . Palma i  

Son Ferriol

, Establiments i Manacor

-llavors uns quants xiulen

tot recordant aquell 

conciutadà seu que nom Rafel i

de llinatge , Nadal ! -

fins-

i

tot d'om venen els Garau

( allà damunt sa costa 

que fa pujada des d'es moll

, que va cap a Can Climentó

, a la colònia de pescadors 

que nom  Cala-

rajada i 

ara ja tot un Empòrium 

turístic ). Pens en la meva padrina 

, l'àvia Magdalena

i en la vida llarga que fa referència

 Czilow (**)durant pàgines i pàgines

   en la influència de l'herència

per saber

- si és que mai ho arribem a saber-

qui  som.  També han vengut 

de Son Servera

-una parella molt gran-i

jo de cop record

com amb el pare n'àvem a visitar  

a una monja tia seva

que vivia reclosa dins una d'aquelles cases

que en entrar fa l'ombra vespral i

aquella  bonança

- en ple istiu-

que només he sentit 

a les cases de poble 

de Mallorca-. En fi 

érem un bon grapat de gent

fins-i-tot

una dona

menuda

que diu que ve de l'Uruguai

, bé que és originària de l'Uruguai, 

alça el braç i diu

, Jo me vull disculpar 

per que no xerr

prou bé mallorquí 

, i xerrarà castellà 

, amb aquell accent tan peculiar 

que tenen els portenys 



Es tan

sols un inici

, una pluja d'idees per començar 

un moviment

sempre difícil

sempre laboriós

però que a mi

me fa emocionar

per que hi veig

la vida.  Jo 

no hi intervenc

, me guanya la meva timidesa, tansols

observ, vinc de fora i sóc un convidat

i

crec que potser  no me pertoca

, però me sento inclós

, perquè aquest 

problema és per tot

. Arreu del país

amés 

jo sóc a casa. Massa anys

que no hi era

, massa de no trepitjar la terra . Del país

que és ca

meva

perquè

tot i ser 

i viure

 també

a l'ombra d'una serra

,   com deia 

el poeta (*)

 som d'allà on vivim 

,d'allà on hem nascut i

de cadascun dels llocs que hem estimat 

, o colca cosa així. I

fi.















(*) cita de Ponç Pons 

(**) suposem que l'autor es refereix al poeta polonès Czeslaw Milosz , i el seu llibre de memòries Otra Europa, en un clar enferfullament del nom i el cognom

dimarts, 21 de maig del 2024

Nosaltres estimem la vida





Nosaltres estimem la vida

quan trobem un camí 

que ens porta cap a ella.


Ballam entre dos màrtirs

i, al vell mig , hi erigim

un minaret i de violes

i una palmera.


Nosaltres estimem la vida

quan trobem un camí 

que ens porta cap a ella.


Per construir el nostre cel 

i concloure aquest èxode

robem un fil al cuc de seda

i perquè el gessamí surti al carrer

algun matí preciós

obrim la porta del jardí.


Nosaltres estimem la vida

quan trobem algun camí

que ens porta cap a ella.


Onsevulla que siguem,

hi sembrem plantes que creixen de pressa

i hi enterrem els nostres màrtirs .

Amb el flabiol bufem el color de la llunyania,

dibuixem un renill amb la pols del camí

i escrivim els nostres noms

pedra rere pedra.

Oh llamp ! 

Il.lumina'ns la nit,

il.lumina-la una mica.


Nosaltres estimem la vida

quan trobem un camí

que ens porta cap a ella.






Mahmoud Darwish- Al-Birsa , Oest de Galilea , Palestina 1941

La traducció al català és de Pere Perelló i Nomdedéu

La imatge és el mapa de Palestina 

amb el poema visual 'Aquesta Terra' de M.Darwish





dilluns, 4 de març del 2024

Cap al tard



                    , des de la Rambla del Jardí                                                      

el cel purpuri esquinça núvols carmesí, 

algú deixa els fems vora del contenidor,

se sent un pneumàtic lliscar vall a vall , 

i un tel de lluna córrer la nit ja de fosca

nit  .                                   I la nit s'alluna .




hivern. rossinyol .valldoreix .collserola 


dimecres, 28 de febrer del 2024

La parsimònia

 

  (      Sento flaixbac-rac1-els-ferrocarrils-de-valldoreix-a-muntaner-provença-transbord-a-la-línia-blava:  diagonal/dos-de-maig-el-groc-i-negre-i-la llum-verda-que-vol-dir-free-que-vol-dir-lliure-i-el-vermell-ocupat-cloused-tancat/pelai-i-fontanella/via-laietana-tallada-al-trànsit-per-la-guàrdia-urbana-de-barcelona-ciutat-he-passat-per-la-casa-de-l'estilogràfica/parquer-o-montblanc(?)/ben-al-costat-de-l'hotel-montblanc-de-barcelona-ciutat-vella/la-nit-i-la-ciutat-ja-s'ha-buidat-només-hi-ha-policies-i-serenos-parlen-de-palestina: genocidi/israel/ucraïna-versus-rússia/la sequera-i- a-barcelona-plou-com- pixum-cada-nit-com-si-fos-el-país-basc/els amics(i les amigues )farem un dinar-l'endemà-a-l'altre-costat-de-la-serra-de-la-carretera-de-les-aigües-i-més-enllà-del-Sant-Crist-del-Tibidabo-de-la-Torre-de-Collserola-de-Les-Planes-del- bosc : 

i

                                               cada matí quan em llevo , per la finestra de la cuina, quan em faig el cafè-en-llet, veig el llimoner com creix ,poc a poc sense pressa va fruint llimones i brots verds sense  aturador amb domini enteresa equilibri fermesa seguretat maduresa serenitat temperància austeritat .... i                                

                                                                                                                                                paciència.   )








                                                          
del llimoner


, i 
la Neptú
s'adorm al seu redós .

dijous, 15 de febrer del 2024

josep piera

la fotografia i la poesia



Ara que fullege papers i llibre

d'aquell moment, hi trobe versos

subratllats per qui era jo aleshores ( o

per qui vaig ser ), i me'n sorprenc, o

me'n estranye. El mateix passa quan

remire fotografies. Les fotografies

regalen una dimensió estàtica i

estàtica de l'instant, gràcies al clic-

clac del fotògraf. Un instant que,

de no haver quedat capturat al

vol, o creat per la llum de la foscor,

no perduraria en la memòria.

La fotografia fa com la poesia:

copsa l'efímer i el transforma en

presència eternitzada. La poesia és

una fotografia de paraules. Imatge

captada i retinguda en la consciència,

imatge que es fa so aparaulat en

l'escriptura.

                     El passat i el futur són dues ficcions

canviants, com canviat és el present .



foto : Josep i Marifè

dissabte, 20 de gener del 2024

cel d'hivern


veig 

                                                      des de la finestra 

                                                     de la cuina :  les branques buides 

                                                     de l'arbre desnuat fulla a fulla 

                                                    aquesta tardor el cel  d'hivern : 

                                                    límpid i opalí després de la pluja 

                                                    d'ahir , i


el  

reflex              

del gat

mirant                                   

              - me    :  vol menjar .







can cadena 

passeig hortènsia rossinyol 

valldoreix



dimecres, 17 de gener del 2024

l'equilibri i la gravetat

 

 


La Neptú entre dorm sota el llimoner 

  que ja és ple de llimones el llimoner 

                                                                                                                                                               aquest 

                                         matí calmós de 

                                                                                                                                                                      gener.






dimarts setze de gener 

cancadena rossinyol valldoreix

dimarts, 9 de gener del 2024

un paisatge d'hivern



Des 

de la finestra

s'hi veuen les fulles 

verdes 

i d'altres                                  

més engroguides                                 

del 

pomer 

 les que després a finals d'hivern                                 

faran                                 

una flor blanquíssima                                

que hi

ha 

rera

el llimoner

    que ja és                                    

ple de llimones                                    

 verdes i                                    

d'altres més madures                                    

de grosses i de                                    

més petites                                    

les llimones que fa                                     

aquest                                     

llimoner                                   

que 

hi ha 

dar-

rera

la cuina

de                                         

ca                                          

nostra                                          

.

El dia del senyor

                                         una elegia              



el dia després del dia de reis passada ja la pitjor part de la tempesta corporal que la té i jo vàrem passar per reis- va néixer clar i lluminós a europa  a catalunya a rac ú les ones a cor escopien  la irritació occidental sobre problemes quotidians : col.lapse sanitari ! deien : inseguretat ciutadana ! i aquestes mateixes veus - com totes i jo que prenent-me el meu cafè -amb-llet prescriptiu de cada matí aquest diumenge intentava de llegir Updike - oblidàvem altra volta el dia a dia - dia si dia també- les noranta nits i noranta matinades amb els seus vespres i cap-vespres de continuades bombes caigudes al damunt d'humans dones homes filles i fills germanes i germans  que humans com nosaltres construeixen envien llencen per matar a altres humans cada dia cada hora cada minut des de feia ja noranta dies aquest diumenge                - dia del Senyor-                 el dia després del dia de reis a casa nostra :                                                                                               

       



                                     les voreres dels carrers son plenes de brossa plena d'embolcalls de regals per llençar joguines antigues cartrons i plàstics d'embalar són torres i torres de deixalles d'opulència. La veïna pregunta , que passen avui els escombriaires ?



                             

dissabte, 6 de gener del 2024

Pasternak


























En tot voldria haver arribat 
fins a l'essència:
de fer camí , de treballar,
d'un cor més negre.

Fins al sentit d'un passat vell,
d'última causa ;
fins a l'arrel i als fonaments,
fins a l'entranya.

Fets, i destins , i anar estirant
el fil que hi mena,
sentir, estimar, viure, pensar,
fer descobertes.

Ah , si pogués , no pas del tot,
just mig comprendre-ho,
i escriure el pols de la passió
just amb vuit versos.

Fets pecadors , fets criminals,
i escapar i córrer :
sobtosos fets, casualitats,
palmells i colzes.

Haver-ne extret totes les lleis,
tots els principis,
i els noms complets, els de tots ells, 
siguin quin siguin.

Haver plantar com un jardí
tots aquests versos.
Just al clatell, til.lers florint,
i el cos tot trèmul.

L'alè dels versos, odorants
de rosa i menta
d'olor de sega, d'herba i prat,
de tro i tempesta.

Chopin , fa temps , en va llegar
un viu miratge:
els Estudis , fets de parcs,
taüts , bosc , granges.


Jocs i turments d'haver guanyat :
mentre s'estira,
ben tensa , la corda d'un arc
que es vinçla.

1956



Poema inicial del seu últim poemari 
Quan Escampi
de l'edició de 
1984poesia 
traducció d'Esteve Miralles i Ricard San Vicente