( postals de Mallorca )
... a la casa aquella de Sacalatrava hi entràvem de nit i sortíem de dia Hi entrava la nit com fugia amb el dia A la casa aquella de Sacalatrava ens despertava la llum com l'infinit nu jeia al davant nostre I vèiem l'ànsia per nadar a la mar blava A la casa aquella de Sacalatrava la llum La nova llum asfixiava els nostres somnis de la nit passada Mostrant els cossos nus al voltant nostre Desconeguts mentre la nit fugia i el dia no venia i s'enduia tot el vel que ens protegia els més intims sentits que ens acollien Dissimulats pel tel d'una nit ja passada I a l'endemà el demà em descobria tots els records i el plor silent per el teu cos absent Més clar que la mar que allà al davant ens acollia A la casa aquella de Sacalatrava entrava la nit però no eN sortia el dia...
De la nit al dia,
com de l'ànima el cos
quan la nit cremava
el matí es confonia
en desolació,
si no hi erets tu,
no era jo.
ArnaudeGuerau
Ciutat de Mallorca
Setembre de 1980
A veure si escrius mes poesias tevas com aquesta.
ResponElimina