TOMBANT DEVORA DEL MAR

CELSO EMILIO FERREIRO

Celanova, 1914-Vigo, 1979




Llengua proletària del meu poble
jo la parl perquè si,perque m'agrada,
perque em plau , perquè vull i em vé de gust ;
perque em surt de dins,d'allà del fons
d'una amarga tristor que tot m'inunda
en veure tants cretins alineats,
petits merdosos sense arrels
que en posar-se corbata ja no saben
fer-se ferms en l'amor de l'avior,
parlar la llengua mare,
l'idiome dels avis que moriren,
i ser , cara ben alta,
mariners i pagesos del llenguage,
rem i arada. proa i rella sempre.

Jo parl perquè si, perquè m'agrada
i vull estar amb els meu, amb la gent meva.
a prop dels homes bons que llargament pateixen
una història contada en altre llengua.

Jo no parla als superbs,
jo no parl als ruins i poderosos,
jo no parl als bufats,
jo no parl als estúpids,
no parl tampoc als frívols.

Jo parl als qui suporten fermament
seguit seguit mentides i imjustícies;
als qui suen i ploren
un plant quotidià de papallones.
de llum i vent damunt els ulls desnús.
Jo no puc fer-me enfora les paraules
de tots els qui pateixen en el món.
I tu vius en el món, oh terra meva,
que em bressares la sang,
Galícia , ferida dolça de les Espanyes
tombada vora el mar , aqueix camí...